Periodista i lluitadora anarquista, de pseudònim Kyra Kyralina, que va omplir pàgines senceres del diari Tierra y Libertad.
En la seva infantesa va dur a terme treballs sobreexplotats ( planxes industrials, carboneres, recades, limpiadora), així va néixer la consciencia social de les injustícies, de les desigualtats,… als 13 anys es va afiliar al Sindicat del Vestir ( c/Conde de Asalto), Des del sindicat participà molt activament en l’ajut solidari als presos.
Durant la seva joventut, es produeix la Vaga General de 1917, el Congrés e Sants 1918, la vaga de la central eléctrica “la Canadiense” (av.paral·lel) i el segon congrés del teatre de la comedia de Madrid en 1919, …tota aquesta agitació i lluita obrera va mobilitzar a la patronal, amb bandes de somatén, gangsters i el Sindicat Libre 1920, per assassinar a la vanguarda del moviment obrer.
L’any 1926 hagué de marxar cap a França acompanyant el seu company sentimental Juan Manuel Molina, “Juanel” que era perseguit per la dictadura del general Primo de Ribera.
A la seva tornada a Barcelona, va treballar per la pensió que tenia la seva mare, allà s’amagaven anarquistes, armes i propaganda. També editen el diari “Tierrra y Libertad”, i escriu articles com “la educación social de la mujer” 1935, i també intervé en el debat creat entre Lucía Sanchez Saornil i Manel Vazquez, entre la escició de Mujeres Libres de la CNT, i la consideració d’una branca més del sindicat, com la FAI, JJLL,… A partir de 1937, Lola escriu en la revista “Mujeres Libres”.
La convulsió en aquell moment era brutal, i la conseqüent repressió va fer que Juanel passés llargues temporades a la presó, fent que Lola es sobrecarregués i tirés endavant tota sola la familia.
Entre 1933 i 1934 participa en mítings amb Roser Dulcet, Llibertat Ròdenas, Ascaso, Durruti, etc.
Lola Iturbe i Emma Goldman al front |
Va militar en la organització anarcofeminista Mujeres Libres, en aquestes dates va intervenir en la creació del Casal de la Dona Treballadora i en la constitució dels anomenats “alliberadors de prostitució”, amb l’objectiu d’oferir a les prostitutes la possibilitat d’aprendre un ofici i d’incorporar-les a la CNT., també va visitar els fronts, va escriure cròniques de la guerra civil, i va visitar les "txecas" amb la organització Oficina Jurídica de la CNT aconseguint alliberar alguns dels seus companys després dels fets de maig del 1937. Després de la guerra, el llarg exili a França, aquí va continuar la seva lluita organitzant la xarxa d’evasió, la CNT clandestina i premsa anarquista.
En tornar de l’exili francès l’any 1979 a Barcelona, es va instal·lar en un pis al Passatge de Can Oliva, a Sant Adrià del Besós. Lola durant la forta repressió franquista va seguir escrivint des de la seva taula a la cuina, sola va tirar la seva família endavant, i és autora de les següents obres: Mujeres heroicas (1937). Nuestras luchadoras (Barcelona, 1937). La mujer en la lucha social. La guerra civil en España (Mèxic, 1974).
Bibliografia: Matxambrat entre el Resum del resum de Amparo Cervera, del pròleg de Antonilla Fontanillas, i l’article dins la Guía de la Barcelona Rebelde.
2 comentaris:
Molt interessant aquest articulo sobre la Lola Iturbe. Un exemple més de la fortalesa que tenim les dones per poder lluitar malgrat les adversitats. Salut! Maru
Si no fuera por tus escritos sobre las biografías de estas grandes mujeres, yo, por ejemplo, no las habría conocido. Estás haciendo un gran trabajo Ruben. Sigo dándote las gracias, aunque suene a reiterativo. Salud.
Publica un comentari a l'entrada