diumenge, 5 de desembre de 2010

Crítica i denúncia al Documental: "Mujeres Obedientes"


El posmasclisme es fa fort cada dia, i més sinó se'l combat, per ser més conscients de la força de la socialització a través de tòpics, rols, prejudicis i estereotips sexistes al 2010, ho exemplificaré criticant durament l'emissió del documental emés a la cadena Cuatro, "Gente extraordinaria: Mujeres Obedientes", el 21 d'agost de 2010.


 http://www.documaniatv.com/social/gente-extraordinaria-mujeres-obedientes-video_acba030b7.html,


Aporta evidències clares d'un nou moviment patriarcal que està agafant força i adeptes...on culpa a les dones i a la seva independència/emancipació, del desastre dels seus matrimonis, i l'augment disparat de divorcis...per això una instructora les dóna les pautes per l'èxit: SUBMISSIÓ TOTAL AL MARIT, amb la boca callada, neteja la casa i estigues agraida que el teu marit llenci els mitjons bruts al terra..., segueix l'exemple de familia cristiana tradicional, i inculca l'obediència a la teva filla, perquè també sigui una esposa obedient ...es cumpleixen de forma estricte i absoluta totes les normes dictades per la Sección Femenina de la Falange Española a la pàg. del ditalanafra: Mites,Estereotips i prejudicis sexistes. del seu Servicio Social (1939-1977).
Una de les responsables directes d'aquest moviment, és l'escriptora Laura Doyle del llibre "The Surrendered Wife",que té la seva pròpia pàgina web per mi comparable a qualsevol que faci apologia de la violència masclista.(http://www.surrenderedwife.com/surrendered_wife_books.html)


El dia que van emetre el documental no vaig poder acabar de visionar-lo...superior a les meves forces..., perquè tenia l'estòmag remogut i ple de ràbia, tot plegat em sembla repugnant, insultant, alguns dels comentaris dels marits del documental: "Hay que ser lo suficientemente fuerte para domesticar a la fiera", "ahora el que manda soy yo, el líder de la unidad" ...


Només recordar que al març del 2008, una associació de Granada de l'Opus Dei subvencionada pel Partit Popular, impartía el curs "casa10 para la mujer diez", també basats en aquesta concepció de la dona com a esclava de la llar i del seu amo/marit.


Sobren les paraules, només transmetre la meva voluntat de donar màxima difusió a la Denúncia pública d'aquesta nova forma de violencia social masclista, que denigra la dignitat de totes les dones que volen viure relacions de parella igualitàries  i vides lliures de qualsevol forma d'abús.


Ruben Sanchez Ruiz





3 comentaris:

Emi ha dit...

He mirat el documental i no puc no escriure, ho he de fer per tal de focalitzar el meu malestar. Quan he començat a veure’l se m’ha començat a accelerar el cor de la ràbia i la indignació i m’he adonat que no parava de mirar quants minuts quedaven perquè s’acabés. Finalment no he pogut veure els detalls del final, l’he passat ràpid.
A part d’aquesta sensació més personal… crec que és impressionant tots els elements que mostra aquest documental. El què posen sobre la taula és la definició de la relació entre home i dona. Evidentment qualsevol definició de relació és una tasca complicada, com pot ser la definició de les relacions que establim entre amics, companys de feina, familiars... per tal de “ser feliços” o si més no adaptatius en les situacions. Però, allò sorprenent és que aquest documental ho mostra en clau de PODER, com si no existís una altra manera de donar significat a les relacions, i com si aquest hagués de ser un poder estàtic i permanent. Qui ha de dominar la relació, qui és qui pren les decisions. I la solució és que sempre ha de ser la mateixa persona i ha de ser l’Home.
Al mateix temps l’altre element que em crida l’atenció, i vinculat a l’anterior, és la difusió de la identitat personal. Vull dir que es passa per sobre la identitat familiar de la identitat personal “som una família unida i el líder d’aquesta ha de ser el marit”. I encara a un nivell més brutal: “vull que em facis uns rissos amples, no estrets, que comencin a mitja cabellera...”... i resulta que és l’home que parla del què vol que un perruquer faci al cap de la seva dona! Per tant, no existeix identitat en ella perquè no pot decidir sobre el què vesteix, el com es pentina, el què opina... elements que farà que amb el temps oblidi per complet què li agrada, com és, què sent, i QUI és.

Emília Comas

bruixagg ha dit...

Verdaderamente, me ha costado ver de corrido el video.
Ademas de repulsivo, me ha venido a la cabeza el PP gobernando y ordenado que todas las mujeres sean sirvientas de sus maridos.
De que sirve la lucha contra el machismo, cuando nos lo quieren inculcar hasta que sean marcas en nuestros genes.
Que miedo de matrimonios.

bruixagg ha dit...

La verdad, es que me ha costado ver el video de corrido, me han dado unas cuantas arcadas, pero he conseguido controlarlas.
Me ha venido a la cabeza una imagen terrorifica en la que gobernaba el PP, y nos obligan a actuar como a estas "felices" y abnegadas esposas.
Muy fuerte, compañeros.
Salud.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...