Emma Goldman, la més perillosa.

No recordo com vaig conèixer l’obra i la vida d’Emma Goldman, crec que va ser durant la realització del treball/memoria final del postgrau de gènere  i igualtat d’oportunitats, sobre l’anarcofeminisme, ara ja fa uns quants anys… Emma Goldman va nèixer l’any 1869, va ser testimoni i víctima de la violencia del seu pare contra la seva mare,  va oposar-se a un matrimoni forçat pactat pel seu pare,i va fugir amb 25 anys a Estats Units.

Emma Goldman, va ser considerada l’enemiga pública nº1 pel govern dels Estats Units en la década de 1920, ja que la seva mera aparició davant d’una multitud, la seva paraula,el seu discurs era revolucionari i emancipador, arribava als sentiments del poble i incitava a la rebel·lió contra l’esclavitut i les injustícies…el govern li tenia por. La premsa l’anomenava “la dona més perillosa del món”, “adelantada 8000 anys al seu temps”,… per ser una oradora excel·lent, amb gran força i convicció. Deixeble de Bakunin, Nietzche i amiga personal de P.Kropotkin, va llegir tot el que referent a anarquía li arribava a les mans. La policía la vigilava constantment, va ser detinguda en tantes ocasions que sempre portava un llibre a sobre per no perdre temps a la garjola, i empresonada per dir que “les dones no havien de tenir la boca tancada i l’úter obert”, on des de la presó , al costat de Kate O’Hara lluitaren per la dignitat i drets de les recluses.

Emma molt anarquista i individualista es va implicar en totes les causes, va ser una activista en el sentit més ampli de la paraula. Dins del moviment feminista, va ser considerada la “reina dels anarquistes”, amb la seva actitut total lliure de prejudicis, realitzant militància per l’autonomia de les dones, l’amor lliure, la defensa de l’homosexualitat … totalment increíble per l’època…

Va visitar el Front d’Aragó i colectivitzacions obreres, durant la revolució social llibertària a la península durant l’estiu de 1936, on va conèixer B.Durruti.

Per acabar citar un dels seus textos, perquè les seves frases memorables, les aniré citant i exposant en el bloc, ja que em semblen genials i trencadores…puc afirmar que és la pensadora que més ha influït en les meves creences i valors, en la meva deconstrucció masculina.  Emma les tevés idees continúen més vives que mai en el 2010, per tant mai moriras.

El desarrollo de la mujer, su libertad, su independencia, deben de surgir de ella misma, y es ella quien deberá llevarlos a cabo. Primero, afirmándose como personalidad y no como mercancía sexual. Segundo, rechazando el derecho de cualquiera que pretenda ejercer sobre su cuerpo; negándose a engendrar hijos, a menos que sea ella quien los desee; negándose a ser la sierva de Dios, del Estado, de la sociedad, de la familia, etc., haciendo que su vida sea más simple, pero también más profunda y más rica. Es decir, tratando de aprender el sentido y la sustancia de la vida en todos sus complejos aspectos, liberándose del temor a la opinión ya la condena pública…eso la hará libre.

 Si voleu ampliar aquesta información podeu consultar:

Resum extret de l'article de Pepe Gutierrez-Alvarez , publicat a http://www.nodo50.org/tortuga/Emma-Goldman-la-mujer-mas

Recomano totes les seves obres i articles, en especial:

“La paraula com a arma” i  “Vivir mi vida”

Salut a totes i a tots!!!

Ruben Sanchez