dilluns, 9 de juny de 2014

Macromasclismes de Crisi

Aquest matí estava rellegint els diferents tipus de micromasclismes de diferents textos que resumien la tipologia de microviolències de Luis Bonino, i quan he arribat als Micromasclismes de Crisi...he començat una reflexió que faig pública:

"es solen activar quan la dona dins la relació de parella augmenta el seu poder personal, o l'agressor el perd per motius econòmics, físics,...amb l'objectiu per part de l'agressor de restablir una desigualtat o relació asimètrica, mantenir el domini dins la relació..."

Aquest és el mecanisme que fan servir a la societat moltes persones que formen part del Neo-masclisme o Post-masclisme amb l'ús reiterat de prejudicis i estereotips masclistes. A qualsevol jornada, taller, formació, xerrada...un/a iluminat/da aixeca la mà i diu: "hi ha moltes denúncies falses" "també existeix la violència feminista" "els homes maltractats estan desamparats" ...i es queden tan amples, suposo que amb un estat de satisfacció interior..."toma, ja ho he dit"...i esperen que els miri amb un somriure o algo? doncs no, disparo una mirada de raigs làser i obro la boca per deixar anar la meva AK-47 i buido tot el cargador d'arguments fins que callen o marxen.
Pero confeso que els que em fan més ràbia, són els que s'autoproclamen: neutrals, realistes, empírics, científics...doncs sou còmplices!!! Als empírics els hi recordo els estudis del senyor Bart als anys 1970 que justificava i demostrava empíricament el quoficient intelectual inferior en persones negres...i tantes altres animalades que demostren com el poder està darrera de molts estudis científics...la majoria del coneixement científic no és neutre, és patriarcal.

Quan surten determinades dades, enquestes europees o estatals, notícies que reforcen el caràcter estructural de la violència masclista, ràpidament s'afanyen a mostrar dades o vídeos per invisibilitzar la gravetat de la realitat cruel que tenim davant dels nostres nassos i que molts volen soterrar. Aquestes estratègies són els que anomeno a partir d'ara MACROMASCLISMES DE CRISI, perquè volen per sobre de tot mantenir la desigualtat i el poder del patriarcat, com també són totes les ofensives contra els drets de les dones, com ara l'ofensiva contra el dret a l'avortament, o tota la violència simbòlica imposada a través de la moda i la pressió estética, la violència masclista contra els seus cossos que cada dia bombardegen amb anuncis, concursos, películes, revistes i botigues per cosificar les dones.

És veritat que hi ha dies que et veus amb més força per contestar o argumentar, altres que gens, però crec que sempre trobarem un bri de força per dir: NO ESTIC GENS D'ACORD AMB EL QUE PLANTEGES. NO TINC RES A DISCUTIR AMB TÚ SI PENSES D'AQUESTA MANERA. FI DE LA INTERACCIÓ. BYE.

Jo plantejo, perdriem el nostre valuós temps i la nostra energia en convèncer a un nazi que s'ens apropa molt elegantment sobre el respecte dels drets humans o la riquesa de la multiculturalitat? o sobre que només existeix una raça, la humana com diu Verena Stolke. Jo crec que no perdríem ni un segon. 
Per tant establim unes bases clares abans de discutir o no tinc res més a dir. 
Missatge per ignorants: Abans d'una intervenció a un congrés, jornada, taller...plantejat imbècil si el que diràs fomentarà la lluita contra les violències masclistes o per contra fomentaràs la seva invisibilitat i impunitat, és a dir estàs emprant Macromasclismes de Crisi...doncs ja t'hem "calat"...així que vigila l'escrot! 

Quina ràbia tenen els post-masclistes quan veuen que no ens rendim, ells són exèrcit amb molta força, moltes armes, però nosaltres som guerrilla feminista i la nostra lluita i resistència s'extèn cada dia més i si voleu proves mireu la pàgina d'aquest bloc AGENDA ANTIMASCLISTA

Una forta abraçada 
Rubèn Sanchez


PD1: Mentre publicava aquest post he sentit una notícia, que deia que un agressor masclista estava escalant la façana de la seva ex-parella al Barri de la Barceloneta, suposo que no amb gaires bones intencions..., i ha caigut, s'ha trencat els dos turmells, la cadera,...i no sé que més, si es confirma li desitjo una lenta, lenta, i dolorosa recuperació. Que et fotin per masclista i agressor! 

PD2: M'ha agradat molt llegir aquest post de Jokin Azpiazu, de bon matí:
http://www.berdingune.euskadi.net/u89-congizon/es/contenidos/informacion/2014_06_05_jokin_azpiazu/es_def/index.shtml  Gràcies Jokin Azpiazu!

6 comentaris:

Cesc ha dit...

Felicitats pel blog, és font d'inspiració per a moltes. :)

Com a crítica, et diria que per la forma com parles de masclisme o feixisme, es podria dir que es tracta d'una opció que alguna gent escull per fer mal a altres persones. Em sembla que tot plegat és molt més complicat, i malgrat que vingui molt de gust tirar merda per la ràbia que fa, no sé fins a quin punt és interessant per l'imaginari col·lectiu tenir al cap aquest fil discursiu.

Em sembla una manera de procedir molt de "mascle" aquesta de "deixar anar la meva AK-47 i buido tot el cargador d'arguments fins que callen o marxen". No crec que la solució sigui tampoc la de "nineta/princeseta". El que vull dir és que potser hi ha altres formes d'encarar els conflictes sense haver de guanyar una guerra, sense haver de passar per sobre de l'altre, sense estar a la defensiva. Tampoc que sigui fer pedagogia com si uns estiguéssim per sobre dels altres. Em refereixo a escoltar fins que duri la conversa/discussió i quan ja no doni de més, deixar-la. Em dóna la sensació que de vegades volem que algú guanyi o volem que alguna cosa quedi per sobre de l'altre. A veure, si estem redactant una llei o discutint l'estratègia d'una organització, clarament s'han de decidir coses. Però en un debat/taller/conferència no entenc molt bé què es guanya aconseguint que algú marxi o que el seus arguments quedin assassinats (amb una AK-47) pels nostres.

Pel tema de les dades, crec que si ens agafem 0,000noséquant % de denúncies falses que va donar el sistema judicial espanyol, a les dades de l'INE, a les dades d'estudis sociològics de gènere,... també hem d'acceptar que altra gent aporti les seves dades, i criticar-les si cal en el si d'aquell estudi concret. O funcionem sense dades, o funcionem amb les dades de totes, i (afegeixo) amb les experiències de totes. És una pena que les experiències d'algunes siguin més que les experiències d'altres.

També per acabar, m'agradaria animar a no llançar a la brossa idees i plantejaments que ens preocupen a moltes. A mi em preocupa el que llegeixo sobre que els homes són la gran majoria dels presos, dels assassinats, dels suïcidats, dels soldats, dels morts per càncer, dels morts per accidents de trànsit, dels drogodependents... o que tenen una esperança de vida inferior a les dones. Crec que és rellevant, i incorporar-ho en els plantejaments i la teoria feminista no faria cap mal ni implicaria en cap cas fer negacionisme de cap tipus.

Espero que et pugui servir i que si tens temps ho puguis contestar.

Una abraçada antipatriarcal!

Ruben Sanchez Ruiz ha dit...

Gràcies pel comentari Cesc.
Sí, sóc un mascle en deconstrucció, 12 anys de feina i encara em queda un llarg camí, i amb el llenguatge "guerriller i bèlic" tinc molta tela, ho reconec, estic socialitzat des dels 12 anys amb els Rambos, Rockys, KarateKimura i Desparecido en Combate, KarateKid...
és un text amb un llenguatge dur, provocador amb tota la intenció, perquè no volia ser pedagògic, ho sóc moltes hores al dia i això també cansa i molt.
La gent pot opinar totalment contrari a una postura, i també capaç d'encaixar una resposta que no li agradarà, és a dir jo haig d'aguantar una xapa i escoltar fins que em cansi la discussió, doncs depèn, hi haurà moments i persones que no dedicaré ni 3 segons, estic en el meu dret d'autocura.
Les dades...doncs són les que són, normalment els neomasclistes utilitzen dades manipulades per això les rebutjo. Les altres estan contrastades.
Sobre el que planteges dels homes, i les preocupacions, doncs a mi em preocupa principalment les conseqüències de les violències exercides per homes contra les dones, contra les criatures, i contra altres homes, per aquest ordre.
El feminisme que jo abraço, ja incorpora aquesta perspectiva.
Una abraçada feminista
Salut
Rubèn

Cesc ha dit...

Merci Rubèn!

No ho deia per dir-te el que havies de fer, sinó comentava lo positiu o negatiu que podia ser, que em crea dubte. Evidentment, tu fes el que et doni la gana, només faltaria, no li deus res a ningú. Tens dret a autocura i a discutir-te enèrgicament amb qui vulguis.

Per les preocupacions, jo les tinc totes al mateix nivell. Em seria molt complicat posar unes violències per davant de les altres. Però suposo que tu ho vius en el dia a dia i tens un perspectiva diferent.

no deixis d'escriure!
salut!

ISABEL MOLINS ha dit...

Visca la LLuita !

Anònim ha dit...

L'opinió del company Cesc és de les més enriquidores que he llegit en els comentaris d'aquest blog.

Salutacions a tothom, especialment a l'autor, en Rubèn; encara que no compartim algunes de les formes i entenguem diferent alguns objectius que cal assolir, segur que coincidim en l'objectiu final. Una abraçada!

Esteban ha dit...

Segurament el llenguatge bèlic del Ruben vingui donat perquè és testimoni de primera mà d'injustícies que la majoria de la gent pensem que només existeixen als culebrones.

Si fos un teòric des del seu despatx segurament escriuria més pedagògic i faria servir les mateixes estadístiques políticament correctes que no posen en joc la credibilitat de la societat del benestar.

Però com ho viu in situ, i és ell qui està a la "trinxera" batallant cada dia, si la única crítica que tinc és que no sigui tan bèlic parlant, o que faci servir només les estadístiques oficials i permeses (que són les que es veuen a tot arreu)...
per amor propi i vergonya aliena m'estimo més callar i admirar-lo.
Perquè ell està cada dia fent una lluita que la resta de persones només vivim a les xarxes socials des de casa, i des de casa és normal sentir-te amenaçat quan llegim veritats incòmodes, la opció fàcil que dir que tot és exagerat i manipulat.

La opció per la qual jo he optat és la d'obrir els ulls i acceptar que potser no tot està tan maco com semble.


Gràcies pel bloc i per tot el que aprenc de tu.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...