Apunts sobre el comportament violent masclista

Hi haurà aspectes relacionats amb la violència masclista que no arribaré a entendre mai per molt que reflexioni, per molt que llegeixo sobre el tema sempre arribo a un punt sense sortida...i crec que té relació directa amb la indignació que sento, amb la ràbia que surt pels meus queixals,...amb aquella sensació a l’estómac tan peculiar després d'escoltar una dona que comparteix la seva vivència i relata diferents agressions masclistes viscudes a la pròpia pell, quan connecto amb allò viscut i visualitzo el que m’està explicant, buf...a vegades dura uns segons...i a vegades perdura hores o dies. Crec que el valor d'aquest testimoni és inmens, és una font per la transformació de tota la societat patriarcal, la veu de les supervivents és una font d'aprenentatge, estic convençut.

Sempre he dit que espero no immunitzar-me mai davant la violència masclista, perquè no sé treballar des d’un altre lloc que no sigui des de l’empatia radical, si això passa algun dia de ben segur m'he promès a mi mateix que canviaré de feina.

Un dels aspectes que estic analitzant és la consciència de l'exercici de la violència masclista per part dels agressors, i cada dia estic més segur que són plenament conscients del dany que causen. És més,  seleccionen quina forma i tipus d'agressió, on utilitzar-la, davant de qui, quan i en quin moment...és a dir per mi queden destruïts 2 mites: el del control dels impulsos i el mite de la provocació.

Tot el ventall d’agressions masclistes i tipus de violència tenen diferents objectius, però penso que un dels principals és l’explotació psicològica i emocional de la dona amb la qual té un lligam afectiu i/o de parella.

El context de violència masclista és descrit per algunes autores com de “cautivitat”, és a dir on es pot desenvolupar amb més facilitat la indefensió apresa . L'exercici de la persuasió coercitiva genera un efecte: l'estat dissociatiu. L’objectiu de l’agressor és el sotmetiment de la dona, aquest és el principal objectiu, l’agressor escull quina és la millor forma per agredir, i escull la millor on hi hagi equilibri entre efectivitat, eficàcia i seguretat. 

Aquest procés de dominació i sotmetiment genera ansietat i angoixa, i quan el control està amenaçat és quan l’agressor converteix la impotència en ira i sura a la superfície. L’agressor masclista sempre és conscient de tot el que està fent. La violència és conscient i planificada ( les diferents agressions són modulades en el temps i l’espai), però la seva aparició és imprevisible, i aquesta imprevisibilitat activa els mecanismes de supervivència de la víctima, li genera un estat d’alerta i d'estrés important, i això comporta un esgotament i debilitament de les seves defenses, aquest esgotament és més visible per a persones que estan fora de la relació ( amistats, familiars, veïnatge, professionals...que per la mateixa dona que està dins la situació de violència ).

L’Amenaça és una forma de violència eidètica, per la tendència a convertir els pensaments en imatges, l’amenaça és reproduïda en l’imaginari de la dona com una seqüència d’imatges que també poden aparèixer durant la vigília i també duran el cicle de son dificultant el descans i accentuant més l'esgotament.

Jukes proposa la teoria de la "bombolla", segons la qual el maltractor viu en un "self privat", amb una vida mental i emocional que no vol compartir amb ningú. La bombolla genera una mena d'escut autoprotector, li permet mantenir una percepció positiva d'ell mateix, sense sentir-se amenaçat per les percepcions que entren en contradicció amb les seves creences, actituds i comportaments masclistes, així tot el que existeix fora de la seva bombolla és hostilitat, per tant el que està fora d'ell va contra ell, per tant sota aquest esquema ell viu que la seva dona està contra ell, això es reafirma quan la dona aconsegueix trencar la relació o interposa una denúncia.

Té relació amb aquesta bombolla quan reacciona de forma violenta l'agressor amb els gelos però no d’un hipotètic amant, està gelós de la relació d’amistat amb una amiga o un amic, o de l’atenció donada a un familiar malalt, gelós de l'atenció donada al seu propi fill o filla, ...gelós que l’energia d’ella no la dediqui en exclussiva per ell. Aquestes “terceres persones” que acostumen a ser font de suport fonamental per a la dona supervivent són les que poden posar en qüestionament el maltractament, llavors el control i aïllament posat en acció per l’agressor masclista perquè seran considerats “enemics” per ell, així que intentarà per tots els mitjans possibles (des de la manipulació afectiva fins a la prohibició o també l’agressió física) destruir els vincles que ella té amb aquestes persones importants per ella, més aïllament és més vulnerabilitat.

Per l'agressor masclista els únics desitjos i les úniques necessitats importants són les pròpies...els/les altres només son importants en la mesura que estan disposats/des a satisfer les necessitats d'ell. Tot el que està fora de la bombolla és viscut com una amenaça per ell i reaccionarà en conseqüència. 

Miguel Lorente afirma: "En el cas dels maltractadors, tots necessiten el control de la dona...l'agressor manté amb la violència el control de la situació mitjançant estratègies d'intmidació i coacció, així es fa present sempre", i jo afegeixo "així fa perdurar en el temps la relació". 

Per finalitzar aquest post: La sortida d'una situació de violència masclista és un procés, un procés de centenars de petites accions, que van empoderant a la supervivent i així pren la força necessària per trencar la relació, i durant tot aquest procés l'acompanyament especialitzat és fonamental.

Una abraçada ben forta

Rubén Sanchez Ruiz

900900120 Telèfon per a dones en situació de violència masclista a Catalunya.( 24h 365 dies )
016