No sou cap manada, sou escòria masclista

No és el redactat d'una sentència concreta...és una manera de fer justícia que enforteix el patriarcat, això és el que hi ha sota. La interpretació d'unes imatges, d'un vídeo d'una violació múltiple a una dona, d'un testimoni colpidor des de la mirada de 3 togues, una mirada impregnada de masclisme i prejudicis. 

El dret penal està pensat per dissuadir? Amb caràcter dissuasori? Vol castigar a uns determinats subjectes perquè no torni a passar?

Què haguès passat si sobre aquest cas no cau pressió mediàtica? Si amb tota la pressió existent les 3 togues del tribunal s'han atrevit a interpretar el codi penal per acabar sentenciant per delicte d'Abús sexual, estic convençut que sense pressió social i mediàtica els 5 violadors serien absolts, avui estarien al carrer.

Les agressions sexuals, l'assetjament sexual, totes les formes de violència masclista no són un problema o qüestió personal, són un gravíssim problema social universal, una qüestió pública de grans magnituds.  A la sentència de san fermín parla de "la denunciante",  la denunciante? No pot dir "la perjudicada", no pot dir "víctima" perquè com em va recordar un jutge no fa gaire "presunta víctima, que aún no hay sentencia firme"...és clar.

El que em preocupa des de fa molts anys són les creences i la percepció de la violència sexual i de la violència masclista que tenen des del sistema judicial (tribunals, fiscalia, advocacia, personal administració de justícia...)  No és una sentència aïllada, és una manera de fer determinada, una interpretació de les lleis sense cap tipus de perspectiva de genére , no és només el vot particular del president de la sala del tribunal que vol dedicar clar el seu pensament contaminat per milers de films pornogràfics.

A principis d'aquesta setmana vaig testificar com a professional en un judici d'agressió sexual. En aquest judici la víctima dins la sala de vistes va haver de reconèixer els 2 agressors protegida darrera d'un vidre tamany din-A4 i assenyalar-los novament, feia molts anys, potser uns 12 que no tornava a ser testimoni d'una vulneració d'aquest calibre. I tot estava impregnat de "normalitat", i això és el que més mal fa, aquesta normalitat masclista:

-Els drets dels investigats sempre per sobre i molt més protegits que els drets de les víctimes del delicte. Això és un axioma.

-Des de cap institució es combat la cultura de la violació i el que comporta la socialització masclista, només el moviment de dones i els col·lectius feministes s'enfronten cada dia i amb escasos recursos.

La impunitat dels agressors retroalimentada per la pròpia impunitat del poder judicial, quina perversió oi? o potser se'n diu simplement patriarcat. I davant aquesta situació l'autodefensa feminista individual i col·lectiva és legítima.

Vaig llegir ahir molts tweets amb hastag #Cuentalo, dolor i més dolor, fàstic i més fàstic per compartir la condició "d'home" en aquesta societat,  Segur que com a home he protagonitzat situacions incòmodes a moltes dones..., us demano disculpes, em comprometo a fixar-me molt més, ser més conscient encara del meu cos, de la meva mirada, de l'espai que ocupo..., per transformar-lo, per transformar-me i deixar de ser un fill del patriarcat, perquè no hi ha dret que no sigueu considerades persones, perquè vull fer tot el possible perquè us sentiu més lliures i tranquil·les, i això passa per canviar la miarada, les actituds, el llenguatge, les conductes abussives fetes des dels privilegis masclistes. 

@RobenFawkes

PD: He trigat hores en escriure aquest petit post, m'he aturat, he respirat fons, he apagat l'ordinador, l'he tornat a encendre...mal d'estómac, i la ràbia continuava bullint dins meu. he esperat uns dies més per acabar-lo, he reflexionat si el publicava o no, i al final he dit, sí, perquè no podem ser còmplices amb el nostre silenci d'aquestes atrocitats masclistes.