 |
| Violence on women. Vladimir Kazanevsky / Via @fanigrande |
3 Feminicidis en un sol dia, aquest és el titular. El subtítol necessàriament hauria de ser: Totes tres dones havien denunciat la violència de gènere que patien (però això sempre està en lletra molt petita). Totes tres dones han estat assassinades per 3 homes, 3 agressors masclistes investigats/imputats.
La Fiscalia i jutges/jutgesses competents eren coneixedors de la situació de cadascuna d'elles. Totes 3 dones havien fet cas del que les campanyes dirigides pel govern en relació a aquest tema que diuen: "Dona, denúncia!", "Dona, trenca el silenci", "Dona, et podem ajudar",...
Durant el 2016 el 40% de les dones assassinades per violència masclista havien denunciat, havien confiat en el sistema judicial en la cerca d'ajuda, en la cerca d'una autoritat que aturès la conducta violenta dels diferents agressors masclistes. Aquesta esgarrifosa dada la relaciono amb una altra en aquest cas del 2015, Barcelona és la província amb menor percentatge d'Ordres de Protecció és a dir que la majoria són sistemàticament denegades (62%) i també Barcelona té el percentatge més alt on consta explícitament en la resolució "que es considera la Ordre de Protecció inadmitida" (6,85%).
Una darrera dada del darrer trimestre de 2016, a Barcelona el percentatge de sobreseïments provisional és de 27,6%.
Cal canviar de forma radical tot el funcionament del sistema judicial i policial des de tots els prismes. Posar l'enfocament des del primer moment en la protecció, drets i garanties de la seva seguretat i protecció total de la dona i llurs fills/es que estan denunciant una situació de violència. I això vol dir triplicar els recursos i mitjans existents a data d'avui.
A data d'avui hi ha una forta resistència a prendre mesures contundents com la mateixa ordre de protecció, la presó preventiva o la supressió del règim de visites per part de pare que és agressor masclista. Aquest tipus de mesures es van dissenyar per adoptar-se, perquè les situacions de violència masclista són un continuum i no un fet aïllat. És del tot intolerable la manca d'investigació existent i el poc rigor davant el testimoni de dones que denuncien violència masclista i violència sexual. Està demostrat que la manca de voluntat i ètica, la manca de de formació especialitzada i el burn-out multipliquen la mala praxis professional a tots i cadascun dels serveis especialitzats i implicats contra aquest problema social. Davant la mínima sospita o indici s'ha d'interposar una Ordre de Protecció, perquè precissament és una mesura cautelar. I puc afirmar amb rotunditat que molts agressors masclistes aturen la seva conducta per por al delicte de quebrantament, ells no canvien ni es transformen per convicció sinó que s'aturen per por a anar a la presó, a ningú li agrada la presó. És a dir que les Odres de Protecció en molts casos són efectives, ara lamentablement hi ha determinats casos que la única mesura que aturarà l'agressor serà la presó preventiva.
El sistema judicial en la seva totalitat i la fiscalia especialment tenen responsabilitat directa davant dels feminicidis dels quals prèviament s'ha interposat una denúncia penal. Ahir a la nit la fiscal Pilar Martín Nájera va declarar públicament que "els sistemes de valoració del risc havien fallat", és clar, i tristement això no és una excepció. Cal una justícia preventiva i restaurativa, una justícia que eviti que es cronifiqui la situació de violència masclista, una justícia que actuïi de forma ràpida contra els agressors masclistes.
Cal dir que és la primera vegada en 15 anys d'experiència professional en aquest camp que la fiscalia reconeix un greu error públicament, això és una bona notícia per a qualsevol sistema que es vulgui anomenar democràtic. És un primer gest que desitjo amb totes les meves forces no quedi en això "un gest", sinó que marqui un precedent de transformació, d'autocrítica i de canvis inminents. No són errors puntuals sra.Fiscal és una manera errada i una forma d'intervenció contaminada d'anestèsia i prejudicis masclistes, i això esdevé automàticament violència institucional, perquè és la dona revictimitzada, ella sola moltes vegades que ha de buscar-se la vida per protegir-se, per amagar-se de l'agressor i canviar de domicili, per demanar un canvi a la feina o lloc de treball, per canviar rutines horàries per evitar coincidir amb l'agressor, abandonar el domicili, fugir de la ciutat com si fos una criminal, canviar-se els cognoms...i això no pot ser, és vegonyant. Aquest sistema ha d'enfocarse per què sigui l'agressor qui senti la pressió del sistema que rebutja la violència masclista, que carregui sobre la seva rutina diària tot el pes de la justícia i els diferents mecanismes de vigilància, de control, un seguiment 24 hores per evitar que continuïi agredint,assetjant,amenaçant o es decideixi a fer el darrer pas, l'assassinat, per això ha d'actuar la justícia i no a posteriori.
NO podem mirar cap a una altra com a testimonis professionals d'aquests fets. Els errors dels diferents sistemes en la intervenció de casos de violència masclista tenen un cost elevadíssim, la vida de les dones i llurs criatures, i això no pot continuar així.
@RobenFawkes
PD: Tot el suport a les 8 dones que a data d'avui fan vaga de fam a la plaça del sol per exigir recursos contra la violència masclista.
Una darrera dada del darrer trimestre de 2016, a Barcelona el percentatge de sobreseïments provisional és de 27,6%.
Cal canviar de forma radical tot el funcionament del sistema judicial i policial des de tots els prismes. Posar l'enfocament des del primer moment en la protecció, drets i garanties de la seva seguretat i protecció total de la dona i llurs fills/es que estan denunciant una situació de violència. I això vol dir triplicar els recursos i mitjans existents a data d'avui.
A data d'avui hi ha una forta resistència a prendre mesures contundents com la mateixa ordre de protecció, la presó preventiva o la supressió del règim de visites per part de pare que és agressor masclista. Aquest tipus de mesures es van dissenyar per adoptar-se, perquè les situacions de violència masclista són un continuum i no un fet aïllat. És del tot intolerable la manca d'investigació existent i el poc rigor davant el testimoni de dones que denuncien violència masclista i violència sexual. Està demostrat que la manca de voluntat i ètica, la manca de de formació especialitzada i el burn-out multipliquen la mala praxis professional a tots i cadascun dels serveis especialitzats i implicats contra aquest problema social. Davant la mínima sospita o indici s'ha d'interposar una Ordre de Protecció, perquè precissament és una mesura cautelar. I puc afirmar amb rotunditat que molts agressors masclistes aturen la seva conducta per por al delicte de quebrantament, ells no canvien ni es transformen per convicció sinó que s'aturen per por a anar a la presó, a ningú li agrada la presó. És a dir que les Odres de Protecció en molts casos són efectives, ara lamentablement hi ha determinats casos que la única mesura que aturarà l'agressor serà la presó preventiva.
El sistema judicial en la seva totalitat i la fiscalia especialment tenen responsabilitat directa davant dels feminicidis dels quals prèviament s'ha interposat una denúncia penal. Ahir a la nit la fiscal Pilar Martín Nájera va declarar públicament que "els sistemes de valoració del risc havien fallat", és clar, i tristement això no és una excepció. Cal una justícia preventiva i restaurativa, una justícia que eviti que es cronifiqui la situació de violència masclista, una justícia que actuïi de forma ràpida contra els agressors masclistes.
Cal dir que és la primera vegada en 15 anys d'experiència professional en aquest camp que la fiscalia reconeix un greu error públicament, això és una bona notícia per a qualsevol sistema que es vulgui anomenar democràtic. És un primer gest que desitjo amb totes les meves forces no quedi en això "un gest", sinó que marqui un precedent de transformació, d'autocrítica i de canvis inminents. No són errors puntuals sra.Fiscal és una manera errada i una forma d'intervenció contaminada d'anestèsia i prejudicis masclistes, i això esdevé automàticament violència institucional, perquè és la dona revictimitzada, ella sola moltes vegades que ha de buscar-se la vida per protegir-se, per amagar-se de l'agressor i canviar de domicili, per demanar un canvi a la feina o lloc de treball, per canviar rutines horàries per evitar coincidir amb l'agressor, abandonar el domicili, fugir de la ciutat com si fos una criminal, canviar-se els cognoms...i això no pot ser, és vegonyant. Aquest sistema ha d'enfocarse per què sigui l'agressor qui senti la pressió del sistema que rebutja la violència masclista, que carregui sobre la seva rutina diària tot el pes de la justícia i els diferents mecanismes de vigilància, de control, un seguiment 24 hores per evitar que continuïi agredint,assetjant,amenaçant o es decideixi a fer el darrer pas, l'assassinat, per això ha d'actuar la justícia i no a posteriori.
NO podem mirar cap a una altra com a testimonis professionals d'aquests fets. Els errors dels diferents sistemes en la intervenció de casos de violència masclista tenen un cost elevadíssim, la vida de les dones i llurs criatures, i això no pot continuar així.
@RobenFawkes
PD: Tot el suport a les 8 dones que a data d'avui fan vaga de fam a la plaça del sol per exigir recursos contra la violència masclista.
Fonts:
http://www.feminicidio.net/articulo/catalunya-feminicidios-y-otros-asesinatos-mujeres-resumen-datos-2010-2015
http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Temas/Violencia-domestica-y-de-genero/Actividad-del-Observatorio/Datos-estadisticos/La-violencia-sobre-la-mujer-en-la-estadistica-judicial--Tercer-trimestre-de-2016
2 comentaris:
No pot continuar, ho dius i escrius molt clar, però mentre, van pensant un "pla nacional" que de moment no te clar ni qui hi serà, ells pensen qui col·loquen, les dones, van morint. Assassinades!
No se si estic més enfadada o indignada, el que tinc clar és que no veig accions contundents.
Gràcies Joana pel teu comentari, exacte, hi ha com una resistència a executar mesures contundents contra la violència masclista, si fossin 4, 5 futbolistes de la lliga professional assassinats en 72 hores, o 5 banquers o 5 polítics els assassinats de ben segur que ja s'hauria fer un pacte d'Estat o declarat l'Estat d'excepció...és molt fort.
Això ha de canviar ja.
Abraçades
Rubén
Publica un comentari a l'entrada