Aquest post inagura una nova etiqueta, la de les causes estructurals de la violència masclista, a la pàgina “Mites, estereotips i prejudicis”, es defineix MITE com una creença, que es formula com una veritat, i és expressada de forma absoluta i poc flexible. Aquests tipus de mites solen tenir una gran càrrega emotiva, concentren molts sentiments i solen contribuir a mantenir la ideología del grup dominant, i per això són resistents al canvi i al raonament.
Els mites romàntics, segons Carles Yela (2003), emmarquen la “suposada autèntica naturalessa del veritable amor”, i aquests mites com en altres àmbits, són enganyosos, absurds, ficticis, irracionals,...i fa una relació dels més destacables:
- Mite de la mitja taronja: Creença que escollim a la parella que teníem predestinada d’alguna forma, i és la única elecció possible. Té l’origen a la Grècia clàssica, amb el relat de les “ànimes bessones”. Aquest mite provoca o una alta exigència en l’àmbit de la parella, o una tolerància excessiva dins la relació, al considerar que si és la “meva mitja taronja”, hem de permetre més, sacrificar-se més, perquè les coses al final anirán bé...
Els tres següents van ser introduïts per la religió cristiana:
- Mite de l’aparellament: Creença que la parella heterosexual és universal i natural.
- Mite de l’exclussivitat: La creença que és impossible estar enamorat/da de dues persones a la vegada.
- Mite de la fidelitat: La creença que tots els desitjos passionals, romàntics, i eròtics han de satisfer-se exclussivament amb una única persona, la pròpia parella.
- Mite de la castedat o de la sexualitat com algo brut, pecaminós...
Els mites anteriors, i els que exposaré a continuació, han estat creats pels estaments i la cultura patriarcal per reforçar el rol passiu i de subordinació de la dona al destí irreductible, reforçant la posició secundària o terciària dins la parella, reforçant el rol de cuidadora,...:
- Mite dels gelos: la creença que els gelos com una mostra d’amor, els gelos és un requisit indispensable en el veritable amor. Aquest mite s’utilitza com a justificació de comportaments abussius, violents, possessius, repressius, injustos , egoïstes...
- Mite de l’equivalencia: La creença que “l’amor” i “l’enamorament” són equivalents. Per tant si una persona no estima apassionadament a l’altre membre de la parella, el millor que pot fer és trencar
- Mite de l’omnipotència: la creença que “l’amor ho pot tot”, i que és suficient un gran amor per sol·lucionar tots els problemes interns i externs que vinguin...per canviar el caràcter,personalitat forma de vestir, o vicis de les persones...”por su propio bien”... Aquest ha fet especialment mal en les relacions de violència masclista, creant fils invisibles que fomenten la dependència emocional.
- Mite del “libre albedrío”: La creença que els nostres sentiments amorosos són absolutament íntims, i no están influenciats per factors socio-biològic-culturals, aliens a la nostra voluntat i consciència, i això comporta excés de confiança, sentiment de culpabilitat,...
- Mite del Matrimoni o de la Convivència: La creença que l’amor romàntic i autèntic ha de conduir necessàriament a la unió estable dels membres..., és amb l’inici del s.XX que
- Mite de la Passió eterna: Pensar que l’amor químic dels primers mesos es pot mantenir durant anys de convivència...la passió té data de caducitat...la creença d’aquest mite té conseqüències nefastes tant pels membres de la parella, com per la salut emocional de la relació...
La conclusió d’una enquesta realitzada l’any 1999, és que aquests mites tenen una acceptació en la població entre un 95% (màxim) i un 50%(mínim). Podem veure com ens modernitzem a nivell tecnològic ( twiter, facebook, sms, ...) però a nivell de relacions socials i de parella encara estem a l’edat Mitjana...
Ruben Sanchez Ruiz
Bibliografia: Gabriela Ferreira (1995, pp-179-180)
1 comentari:
Buenísimo, como todo lo que escribes. Voy a intentar copiarlo para colgarlo en mi muro. Gracias por existir, gente como tú, hace que el mundo sea más justo.
Publica un comentari a l'entrada