dijous, 30 d’agost de 2018

La primera deconstrucció

Celebro que cada cop més "homes" tinguin dubtes i preguntes respecte com es pot "deixar de ser home" dins el patriarcat. Cada cop observo més tweets, comentaris i mails que pregunten i demanen què es pot fer per matar el masclisme que portem dins, i ja aviso que no serà gens fàcil.  Com a contraposició lamentablement també observo darrerament una mena de reacció ultraviolenta de reafirmació del masclisme més ranci que agafa volada i aquests a sobre son recompensats amb molts euros per youtube i altres marques publicitàries, aquests guanyen de moment la batalla en visibilitat, seguir la corrent patriarcal sempre aporta més beneficis i privilegis...és més còmode, però ja fa uns anys que alguns homes formem part d'una "tàctica de guerrilla antipatriarcal" i tenim pressa per fer girar la truita.

Però vull centrar el post com pots "entrenar-te" per formar part d'aquesta "guerrilla", perquè crec que encara hi ha esperança en el que té ganes i voluntad ferma per transformar-se del tot, el que ha près consciència després de veure per les notícies la sentència dels violadors de San fermín i fins i tot ha sortit al carrer per denunciar-ho, o almenys des de casa ha posat el crit al cel. El que després de llegir-se "Teoria King Kong de Virginie Despentes" o "Tot el món hauria de ser feminista de Chimamanda Ngozi Adichie" ha dit prou, està convençut que no vol seguir fomentant el merdós patriarcat i les seves violències masclistes.

El primer pas seria reconèixer amb la màxima sinceritat possible les pròpies actituds i creences masclistes que tots tenim, com han estat treballades des de la infància per la socialització de la família i l'escola, repasar quins han estat els nostres models de masculinitat del nostre entorn més proper ( pare, avi, tiets, germans, cosins,...) i després quin tipus de masculinitat era la predominant dins el nostre grup d'iguals ( companys de classe i amistats) pressionava i s'esforçava en fer pública ( al carrer, en espais d'oci, el tipus de bromes i jocs, quin tipus de sexualitat i fantasies sexuals, com veiem a les dones i els seus cossos,...). És molt impactant també recordar quina era l'actitud i el comportament més habitual davant la diversitat o les masculinitats alternatives, el més probable era la discriminació, l'exclussió i la violència contra aquestes "altres formes de ser". Ara aquestes alternatives son clau, cal ser desobedient amb el que el patriarcat espera de tu com a home.

Després d'aquest reconeixement íntim i públic, que si ha estat veritablement sincer provoca dolor i fàstic, cal avançar per trencar el postureig, és a dir coratge per avançar de les paraules als fets. Les accions les pots desenvolupar en tots els àmbits, 24 hores al dia, has de mantenir la guàrdia en alt i estar atent per detectar les teves conductes masclistes i la dels altres. No esperis reconeixement ni cap medalla al respecte, aquest canvi és per responsabilitat.

Considero que el treball de cures formi part de les masculinitats alternatives és revolucionari, en el sentit que fa connectar amb les emocions i construeix vinculacions que considero vitals en la deconstrucció: la interdependència, la cooperació, el suport mutu, l'empatia i la vulnerabilitat ( parlar d'aquesta requereix un post exclussiu) trencant amb el rol individualista patriarcal. Assumir el treball de cures, la criança i les tasques domèstiques (+60%) és vital per a esdevenir militant antipatriarcal i activista.

Després de llegir aquest post mulla't! i assenyala els comportaments masclistes del teu entorn, dels homes propers a tu, no els hi farà gaire gràcia ja t'aviso... és un primer pas. 

Continuarà...

Rubén Sanchez Ruiz

P.D: Si t'ha agradat el post, pots fer comentaris al respecte i si t'animes pots contestar aquestes dues preguntes:
Hi ha alguna manera d'actuar diferent que debiliti les estructures patriarcals?
Hi ha alguna manera per treure força als masclistes?

Si vols accelerar aquest procés de conscienciació et recomano les següents lectures:
-Masculinidades y feminismo de Jokin Azpiazu.
-Relato de un macho disidente de Octavio Salazar.
-Chicos son, hombres seran de Miriam Miedzian.
-La Caída del Imperio macho https://www.nodo50.org/cntcatalunya/index.php?option=com_content&view=article&id=126:la-caida-del-imperio-macho&catid=45:antipatriarcal&Itemid=75

Si vols passar a l'acció aquí trobaràs conductes concretes:
http://aliatsdelfeminisme.blogspot.com/2015/06/responsabilitzat-per-descarregar.html

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...