dissabte, 6 de gener de 2018

Impotència davant la violència institucional

Encenc l'ordinador mentre prenc un tallat amb el primer cigarro del dia llegeixo al twitter una notícia de El Periodico que ha fet retweet feminicidio.net, el titular "Catalunya denega la meitat de la protecció de les maltractades". http://www.elperiodico.com/es/sociedad/20180104/catalunya-deniega-la-mitad-de-las-peticiones-de-proteccion-de-maltratadas-6524437
Imatge taller autodefensa feminista 1981

Donat que fa 16 anys que treballo dins un servei especialitzat i que una de les nostres funcions és atendre les dones que venen a declarar al jutjat de violència sobre la dona després d'interposar la denúncia, vull explicar la situació de la qual som testimonis i relacionar-ho amb el contingut de l'article:
 
1. En l'article crec que s'excusa a la Fiscalia, dient que fan la petició de les proteccions i que són jutges/jutgesses dels jutjats "especialitzats" en violència sobre la dona que les deneguen, sí però no...és a dir que en moltes ocasions, NO fan cap petició de protecció i el jutge/ssa no ha de fer res.  Nosaltres com a professionals que hem detectat situacions d'alt risc hem demanat en moltes ocasions protecció policial a la Fiscalia directament i les han denegat sistemàticament, i això només depén de la Fiscalia i no de la judicatura. 

2.També cal dir que en moltes ocasions com a professional que treballo en aquest àmbit he vist i escoltat com Fiscal i Jutge amb el somriure dibuixat a la boca acusen a les dones que han denunciat violència masclista de "exagerades", "mentideres i manipuladores", ...i altres adjectius vexatoris, perquè són incapaços o simplement no volen fer una exploració més exhaustiva de la situació que es presenta al jutjat, per tant deixen actuar lliurement els seus prejudicis masclistes que fan la feina més ràpida. Quan he intentat ser pedagògic i explicar-lis que vol dir la indefensió apresa, el estat agèntic, com funciona la violència psicològica, el cicle de la violència,...m'han mirat amb cara d'extraterrestre.

3.En l'article es recull l'opinió "d'una jurista" que diu que "muchas veces se otorgan por el por si acaso y eso no es correcto". Senyora jurista, desconec el seu nom, però dir-li que "por si acaso" són vides humanes, és a dir implica protegir la vida de una dona i dels seus fills/filles, que les dades de 2016 afirmen que el 50% de les dones assassinades havien denunciat, vol dir que les institucions i serveis eren coneixedores de la situació de violència masclista i NO VAREN FER RES PER EVITAR QUE LES ASSESSINESSIN. Les ordres de protecció són mesures cautelars, és a dir estan dissenyades per evitar més dany, per prevenir noves i més greus situacions de violència masclista.

4.El 48% de les dones que tenien ordre de protecció en 2017 i van ser assassinades per agressors masclistes, en el moment de la denúncia en comptes d'una ordre de protecció, sobre aquests agressors que són tan perillosos haurien d'haver estat tancats inmediatament a un centre penitenciari en preventiu fins a la data de judici oral, i això senyors/es fiscals, jutges/sses  és responsabilitat seva, única i exclussivament seva.

5.El seguiment que cita l'article per part dels Mossos d'Esquadra i de totes les policies de l'Estat es limita a trucades telefòniques "per veure com va tot". També cal dir que en la majoria dels atestats policials la valoració del risc "no apreciado" és errònia, es tendeix sistemàticament a minimitzar el risc, perquè això implica menys mitjans i menys recursos a destinar a la protecció.

6.Per últim senyors del Periodico, la foto i el peu de foto de l'article: Curso de Seguridad y autoestima de la Cruz Roja. A veure si volen parlar de l'autodefensa feminista contactin amb les expertes, amb els col·lectius de dones que entrenen i la practiquen, i facin un article en condicions, perquè l'autodefensa feminista és molt més que tot això, i s'imparteix de dones cap a dones, la resta són cursos cutres que es fan a gimnasos i serveixen de ben poc. L'Autodefensa feminista és un dret de les dones, molt efectiva, més que les polítiques del govern, perquè canvia la perspectiva i augmenta en un 81% les possibilitats d'evitar una agressió. Com a imatges per ilustrar l'article proposo les d'aquest post. De res.

Conclusió: El corporativisme és la impunitat de la violència institucional masclista practicada de manera sistemàtica per totes les institucions i poders: polítics, judicials, policials, socials, sanitaris... Sino hi ha una autocrítica i voluntad real de millorar la situació, sino s'apliquen sancions davant la mala praxis professional i la vulneració de drets fonamentals de les dones, tot això amb una imprescindible gran inversió en recursos a tots els nivells, el patriarcat i els agressors masclistes continuaran actuant impunement.

@RobenFawkes

Imatge taller autodefensa feminista LaiaEskola Alava

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...