dimarts, 12 de desembre del 2017

Desfer-se és desobeïr

Està molt extesa la por dels homes a manifestar-se obertament contra el masclisme i les seves violències. Perquè costa tant mirar cara cara als ulls d'agressors masclistes i #matxitrolls, aquesta actitud explicada i definida molt bé per la companya Lidia Infante com #Hidrofobia remou els ciments de la pròpia masculinitat hegemònica construïda en el grup d'homes...és el grup d'homes que t'accepta o et rebutja, que t'exclou del "club de los matxotes" si no ets "dels seus" mitjançant insults, rialles, bromes...i això implica riure de les seves gràcies, dels acudits masclistes, de banalitzar la violència sexual, de compartir imatges de cossos de dones nues als whatsapp, de vacilar de les seves experiències sexuals (sempre que siguin heterosexuals és clar!)...si entres en aquestes pràctiques et donaran el diploma de #matxote...o no?

Avui estava sopant a un bar de barri, allà un client habitual està parlant per telèfon cridant, és impossible no escoltar la seva violència verbal:
"-Pedazo de zorra, sí tu, que llevas 4 días follando con tíos.
...cuando te comes una polla ¿te acuerdas de la cara del tío?¿eres capaz de recordar su cara?... la teta esa asquerosa que tienes operada, ahora no tengo la mano ahí...ahora estás con ese tío por la pasta..." 
Penja. Silenci tens al bar.

Mentre escoltava aquest vomit masclista i misògen perpetrat per aquest desgraciat, he mirat desafiant als 2 cambrers i encarregats del bar, la seva cara mostrava incomoditat i al mateix temps intentant dissimular mirant cap a una altra banda, després he començat a parlar jo fort amb les dues amistats que compartiem taula, amb un to de veu alt perquè m'escolti també l'agressor, dient: "perquè haig de sopar escoltant aquest masclista de merda? perquè no el foten fora d'aquí?" La ràbia encara perdura després de 4 hores la noto a l'estómac, crec que ha estat el motor conjuntament després de la lectura de https://directa.cat/un-home perquè he sentit el mateix, que no he fet res per canviar la situació, o potser que la única via que he sentit viable era un enfrontament violent i explícita amb aquest agressor del bar, metralleta! com diu Bel Olid.

Les diferents pràctiques s'inicien des de ben petits, els nens en els jocs i les dinàmiques a l'escola, les baralles, els jocs de força (els habituals campionats de pulso a sobre del pupitre, el passadís de les collejas, cops a l'espatlla com a salutació)... ja arribada l'adolescència es potencia al líder #mascleAlfa com el més xulo o xungo del grup, qui més fa la guitza a les noies, les vacil·la, les hi fa la punyeta, l'afició i entreteniment com a forma de "cortejo" és envair el seu cos (com descordar sostenidors per sorpresa per darrera, travetes, empentes o tocar-li els pits, el cul o els genitals i sortir correns...).

Recordo començar moltes de les primeres sessions de formació amb la pregunta: Algú té algun germà, cosí, pare, amic...cumplint condemna a la presó actualment per un delicte sexual o de violència de gènere? Cap braç aixecat a l'aula...es produeix un silenci tens, fins i tot incòmode...Ningú vol reconèixer si hi ha algun agressor masclista proper, això és així, la familia és la família, si els agressors són dels altres vale però si són dels nostres s'invisibilitzen, més encara si som nosaltres mateixos.

Com diu Virginie Despentes, la masculinitat hegemònica és dèbil i covarda: " En mi opinión es una masculinidad que rechaza enfrentarse directamente con lo que realmente la oprime: la docilidad que exige el trabajo, la violencia laboral, la humillación cotidiana del liberalismo, la ausencia de sentido de tu trabajo, la inseguridad sistemática que te hace sentir siempre mal, etc."  i afegeix "todas las masculinidades contemporáneas se construyen sobre la idea del derecho a matar. En el cine de Hollywood: los hombres matan, es lo que les caracteriza. Matan enemigos, matan chicas, matan animales. No importa mucho lo que matan, lo importante es el uso de la arma.Tienen que relacionarse con la violencia.

La por a l'enfrontament directe contra els agressors masclistes, por a rebre un cop? por a rebre un insult? Por a sortir del club de los matxotes? Que és això en comparació a tota la violència que pateixen les dones a tot el món per part dels homes?

@RobenFawkes

PD: Com he citat en vàries ocasions a Virginie Despentes us deixo l'enllaç d'una de les darreres entrevistes que li han fet després de publicar Vernon Subutex: https://www.pagina12.com.ar/5102-entrevista-de-gabriela-cabezon-camara-a-virginie-despentes
 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...