dimecres, 12 d’agost de 2015

Denunciar la violència institucional masclista (1a part)

Després d'una reunió amb companyes que treballen de forma intensa i al mateix temps precària contra les conseqüències de les violències masclistes, i posant en comú diferents aspectes que no funcionen dels actuals circuits d'atenció a les dones que es troben en situacions de violència masclista i en les conclusions cada any coincidim en el mateix, exactament en els mateixos punts, fins quan? fins quan essent testimonis directes cada dia perquè hem de callar? Doncs ja estem fartes, per diferents vies i diferents formes hem fet arribar aquestes incidències, hem d'esperar al proper 25 de novembre de 2015 quan aquests agost han assassinat 4 dones en 24h? 

En diferents posts i documents han quedat recollides les diferents mancances sistemàtiques, fins i tot s'han fet investigacions, estudis universitaris i s'han publicat fins i tot llibres, i que observem? doncs que NO existeix cap tipus de voluntat política per posar fil a l'agulla. Actualment des de diferents institucions s'assumeix de forma tremendista que "No hi ha res a fer", "que és molt complicat", "que el sistema és així d'injust, que a les dones les continuaran assassinant passi el que passi",...doncs nosaltres pensem que No, que tot això és un conjunt d'excuses molt ben articulades per mantenir "el orden de las cosas" de la forma més patriarcal possible.

Intentaré fer un esquema directament de les propostes de transformació que són perfectament viables:

a) A nivell polític: Fer els canvis legals necessaris perquè les diferents competències i òrgans responsables realitzin canvis estructurals en totes les institucions que constitueixen les causes estructurals. Deixar de competir de forma absurda, posar quines són les necessitats més imminents i deixar el corporativisme per avançar cap a un front polític i institucionalcontundent contra les violències masclistes. Posar sobre la taula les competències de cada administració i arribar a un acord per intervenir de forma transversal i integral. No vull que es posin el llaç de color lila 2 dies a l'any i facin un minut de silenci, vull que es posin a treballar i fer 100 reunions fins arribar al consens en aquest tema.

b) A nivell policial: Els Grups d'Atenció a la Víctima del Cos de Mossos d'Esquadra que tenen formació més que suficient i amb perspectiva de gènere es constitueixin com a una unitat especialitzada reconeguda en tota la seva dimensió i que es disposin els necessaris i suficients efectius per realitzar: atenció al domicili continuada o al carrer en el mateix moment de l'agressió masclista, primera acollida i recollida de la informació per a l'atestat a la comissaria, acompanyament físic a la compareixença i a l'acte de judici oral, així com la protecció a tots els nivells a la dona i les seves criatures, i vigilància 24h als agressors més perillosos. Aquests professionals, elles i ells han de ser qui realitzi investigacions exhaustives i profundes des del mateix moment de la primera denúncia o sospita de violència/maltractaments/abusos en cada cas per a la recollida de testimonis i proves per al procés judicial. Investigar, així de contundent, investigar perquè hi hagi més prova que la declaració de la dona i l'imputat.

c) A nivell social: Que els serveis públics especialitzats siguin equips que treballin amb condicions laborals dignes, i no subcontractats com en l'actualitat, que disposin del temps i la formació necessària perquè puguin atendre en la seva globalitat i complexitat tots els tipus i formes de violència masclista.
-Creació d'una borsa de treball real per a dones que pateixen situacions de violència de fàcil accés i sense llargs itineraris d'inserció laboral.
-Habitatges de lloguer social assequible i d'adjudicació immediata per a dones i llurs criatures que han patit violència masclista. Diferents tipus en funció de la necessitat de cada nucli monomarental.

d) A nivell judicial: Canvis i reformes en les instal·lacions de tots els partits judicials, que s'adequïin a la intimitat, confidencialitat i atenció a les necessitats bàsiques de les dones que van a declarar.
-Depuració dels i les professionals que obertament fomenten prejudicis i tòpics masclistes, i que explícitament han verbalitzat que no creuen en la violència masclista, que no veuen com un problema social greu.
-Revisió de la intervenció i mètode que s'adopta per interposar mesures de protecció, quins elements tenen en compte des dels jutjats de violència sobre la dona.
-Condemnes de presó molt més dures pels agressors masclistes i que no es puguin substituir per penes alternatives i tampoc puguin gaudir de cap benefici de tipus penitenciari.

Ampliar els equips de les Oficines d'Atenció a la Víctima del Delicte, de tal forma es pugui actuar in situ a totes les seus de partits judicials de tot Catalunya, creant equips de suport multidisciplinaris formats en victimologia amb perspectiva de gènere, per tal de donar suport i intervenir dins les seus judicials, realitzar assessoraments especialitzats, i elaborar observacions pel compliment i garantir els drets de les víctimes del delicte. 
Realitzar una definició clara de les funcions i límits com a servei dins el departament de Justícia, i que es prioritzin la intervenció i atenció de qualitat, acompanyament personalitzat a cada cas, delegant les funcions pròpiament de gestió i burocràtica a equips de professionals.
-Accés de consulta a la base THEMIS per part dels/les professionals de les Oficines d'Atenció a la Víctima del Delict per poder donar resposta a les diferents consultes sobre els processos judicials.
-Per entendre més la complexitat i rigidessa del món judicial us recomano la lectura d'aquesta entrevista: https://efectomedusa.wordpress.com/2015/08/10/entrevista-a-la-juez-del-caso-sara-calleja-lo-que-me-hubiese-gustado-leer/

Hi ha moltes mesures més, segur, i tenim més propostes, moltes més, però cal que es posin en pràctica. Per finalitzar aquest post, us recomano la lectura de 2 articles, aquest gran article de Silvia Nanclares:  http://www.eldiario.es/interferencias/quereis-vivas_6_417918209.html i aquest de Miguel Lorente Acosta: http://www.eldiario.es/sociedad/violencia-machista-inevitable-medidas-tomarse_0_419608401.html

sí, dones, us volem vives, us volem lliures de tota violència masclista i lluitarem fins aconseguir-ho .

Continuarà...segur.

Rubèn Sanchez Ruiz
(treballo a un servei públic especialitzat des de fa 13 anys en la lluita contra la violència masclista) 
@RobenFawkes 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...