Coratge: Kathrine Switzer

Moment de l'agressió i el placatge

Ara feia mesos que no dedicaba un post a recuperar la història de les dones lluitadores, i donades les fortes agressions que están patint les dones sobre les seus drets i llibertats cada dia, cal més que mai cridar i motivar al coratge de les dones a desobeir els cànons i rols patriarcals.

És el cas de Kathrine Switzer, la primera dona que va participar a la Marató de Boston l'any 1967 on fins la data estava totalment prohibit la participació de les dones, Kathrine va patir agressions d'altres corredors durant la carrera i d'un comisari de l'organització.

Amb el dorsal 261 va desafiar les normes discriminatòries, la tradició, el "sempre s'ha fet així i ha de ser així" , el seu mateix entrenador li va dir "cap dona pot còrrer una marató", des de llavors 3 mesos de preparació intensiva i entrenament i estava convençuda, ara calia veure quins problemes legals o obstacles es trobaria en la inscripció,...i res, no hi havia cap menció sobre les dones, per tant "inscripció realitzada correctament, dorsal 261".

Com aquest gest de gran coratge i transgressor, còrrer, participar de forma activa a la marató quan això estava negat a les dones, i ni tansols estava en l'imaginari de l'opinió pública,...

Kathirne Switzer

Kathrine als pocs minuts de començar va sentir un soroll de sabates i un crit "fora de la meva carrera!", en aquell moment va patir l'agressió física de Jock Semple director de la marató, que li va arrencar el dorsal de la part del darrera i tot i així ella va continuar corrent amb més força i fent cas omís a l'agressió, i en el mateix moment altres companys que corrien al seu voltant van empentar fins a placar a l'agressor.  En una entrevista Kathrine diu que va pensar en abandonar, però que aleshores guanyaria l'agressor i tots els masclistes que pensaven que una dona no podia còrrer una marató, així que va decidir continuar fins al final, va correr els 42 km i 195 metres.

5 anys més tard, l'any 1972, es van fer les modificacions legals per a permetre la participació de les dones en les maratons...

En moltes ocasions, la desobediència civil fa veure les situacions de injustícia,discriminació i violència, i és moltes vegades el camí per canviar lleis i normes marcades pel patriarcat i el capitalisme, no podem negar que per les dones que desafien l'odre imposat té un cost, a vegades un cost molt elevat, i per això hem d'agrair aquesta valentia i disposició que fa trontollar per construir un món millor.

@RobenFawkes