dilluns, 5 de gener de 2015

Lluitar contra la indefensió

M'he proposat aquest 2015 continuar denunciant a través d'aquest bloc les diferents violències masclistes i els seus còmplices, també seguir aportant elements per a la conscienciació social, i com a novetat facilitar propostes i respostes concretes a diferents situacions actuals d'injustícia i impunitat que generen el masclisme i els fills sans del patriarcat.

El sistema judicial s'erigeix en teoria com a màxima institució que ha de garantir la "protecció dels drets", ara és clar que defensa uns drets per sobre d'uns altres, principalment garanteix més que drets són privilegis dels "normals"(normal: home, blanc, heterosexual, de classe alta...), tals com la propietat privada. Tal com afirma Laura Macaya "existeix un pacte social segons el qual els individus cedeixen part de les seves llibertats a l'Estat a canvi de protecció social".

Els canvis legislatius aconseguits durant el segle XXI gràcies a la perseverant i dura lluita dels moviments feministes i de dones aconsegueix crear un marc on es reconeguin algunes formes de violència masclista ( Llei 1/2004, Llei 27/2003, Llei 5/2008,...), però què passa amb l'aplicació d'aquestes lleis en el dia d'avui? Doncs que , els professionals de la fiscalia i la judicatura que han d'aplicar-les la gran majoria NO té cap tipus de perspectiva de gènere ( ni saben tan sols el que és) i el desenvolupament escàs de les mateixes per part de grups polítics ultraconservadors que retallen el pressupost i estableixen altres prioritats, tot plegat està conduint a les dones supervivents a una condició de re-victimització i d'exposició a més formes de violències, entre les quals destaca la violència institucional masclista...tot plegat un funcionament cínic i pervers... Comparteixo totalment el contingut del llibre "Esposas nefastas y otras aberraciones" de Laura Macaya on explica com el sistema judicial es legitima a ell mateix com a màxim representant de la protecció de les dones i com a màxim intèrprete de la condició femenina perquè estableix els paràmetres segons els quals s'ha de reconèixer la por de les dones.

Fent un breu anàlisi de la situació de desprotecció i el nombre de feminicidis a nivell mundial és alarmant, és gravíssim, NO es pot parlar de democràcia amb 102 feminicidis a l'Estat Espanyol durant aquest 2014. Es deneguen sistemàticament el 59% de les Ordres de Protecció sol·licitades per a les dones que denuncien violència masclista a l'àmbit de la parella, aquestes dones que fan cas i obeeixen les campanyes que l'Estat bombardeja a través de la tv i el seu 016...per després deixar-les soles al cap d'unes hores de nou davant de l'agressor masclista.

Davant tanta desprotecció i impunitat, calen noves respostes, crec efectiva l'autoorganització de forma urgent de Grups de Suport Feminista a les Dones Supervivents de la Violència Masclista, m'explico, una xarxa de suport formada per activistes feministes que estiguin amb la dona quan ella ho requereixi fins i tot si cal dins del seu domicili, creant sororitat i fent resistència activa davant les agressions masclistes, no només fent acompanyament emocional i físic en el seu procés de recuperació i enfortiment, i acompanyant-la en trajectes i gestions burocràtiques que ha de fer la dona sola, sinó donar protecció integral i fent exercici de protesta i denúncia de la situació (semblant a Reraguarda o el funcionament de les PAH). De la mateixa manera que s'activen xarxes de suport i solidaritat quan agredeixen, torturen o detenen algun/a company/a activista, s'activa quasi automàticament davant de qualsevol persona que ha patit la repressió de l'Estat, considero en la mateixa condició d'injustícia a qualsevol dona que ha denunciat la violència masclista i/o que estigui en un procés de ruptura/divorci que tingui por de la reacció i comportament de la seva parella, o que no es vegi amb forces d'afrontar-ho sola, o en els casos que no tingui cap tipus de protecció judicial ni policial i així ho reivindiqui. Aquest suport per part del Grup podría ser puntual o continuat, fins que la dona es senti amb prou forces, o les seves circumstàncies canviïn de tal forma que es senti lliure i segura. En tot moment la dona ha de ser subjecte actiu, i ella decideix quan activar o desactivar el suport i en quines condicions. En alguns casos que jo he atès aquest suport s'ha fet d'alguna forma per part d'algunes amistats de confiança o d'algun familiar de la dona, i crec que si considerem la violència masclista com un problema social i polític, la resposta de solidaritat i de suport també ho ha de ser per part de totes i tots que lluitem per destruir el patriarcat, per coherència.

Bé, aquest post vol iniciar nous debats en relació a la greu situació actual, per transformar-la calen noves respostes i reaccions.

Gràcies pel vostre suport!
Cap agressió sense resposta!
Contra les violències masclistes, Autodefensa Feminista!

@RobenFawkes


 PD: Recomano la lectura del llibre "Esposas nefastas y otras aberraciones" de Laura Macaya, i dono les gràcies a les companyes de Dones En Lluita de Castelló per parlar-me d'ell. Una gran abraçada feminista!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...