divendres, 10 d’octubre de 2014

Sobre la Dominació masculina (2a part)

Arriba la 2a part del Post sobre Dominació, resum del Llibre de Pierre Bourdieu, aquí l'enllaç a la primera part: http://elditalanafra.blogspot.com.es/2014/08/sobre-la-dominacio-masculina-1a-part.html

L'acte sexual heteronormatiu més tradicional en la seva forma i ritus en sí mateix està pensat en funció del principi de la primacia de la masculinitat, basat en oposicions mítico-rituals: dalt/a baix , sec/humit, actiu/passiu, mòbil/inmòbil...on l'home pren la iniciativa ( jo afegeixo: quina relació té tota aquest imaginari amb la cultura de la violació...)..."i per manifestar la seva conformitat les dones han de dir dues vegades Sí"...

L'acte sexual com a relació de dominació, és sotmetre al seu poder, també enganyar, explotar, seduir, manipular...una forma d'apropiació, de possessió, i així les manifestacions de la virilitat es situen en la lògica de la proesa, gesta, que glorifica i enalteix. La "virilització" és "desfeminització". La virilitat ha de ser reafirmada per altres homes...per formar part del grup dels homes mascles, per no ser exclosos entre els mateixos homes...

L'orde social està organitzat al voltant del principi de divisió androcèntrica, i això explica la força extrema del domini que exerceix. Homes i dones tenen molta dificultat per percebre la pròpia lògica de dominació, perquè la pròpia visió androcèntrica està continuament legitimada per les mateixes pràctiques que determina, i fomentada per una "objectivitat del sentit comú"...que sembli natural...

Bourdieu defensa que la perspicàcia i capacitat intuïtiva atribuida a les dones, es va desenvolupar sociològicament com un instrument de supervivència davant l'opressió masclista.

La violència simbòlica és una forma de poder que s'exerceix directament sobre els cossos de les dones, i "màgicament" al marge de qualsevol coacció física, per inculcació i assimilació...aquesta "màgia" del poder simbòlic adopta formes de: Emocions corporals      ( vergonya, humiliació, timidesa, ansietat, culpabilitat...) o de Sentiments (amor, admiració, respecte, por...).

El concepte de "consentiment" anul·la pràcticament la responsabilitat dels opressors, invaeix la consciència de les oprimides. La violència simbòlica  defineix a les dones negades com a subjectes reduïnt-les a l'estat d'objectes d'intercanvi, instruments simbòlics de la política masculina, instruments de producció i reproducció del capital simbòlic (" el honor" ) i social. 

La conducta típica dels dominadors, dels opressors,  és ser capaços de fer que es reconegui com a universal la seva manera de fer particular ( abusar, maltractar, vexar,...). Les normes que existeixen actualment per a valorar a les dones no tenen res d'universals.

La violència simbòlica contra les dones opera per la mirada, les reaccions i la paraula dels altres, els homes. I els esquemes de percepció utilitzats en els actes d'avaluació depenen directament de la posició ocupada en l'espai social.
La dominació masculina converteix a les dones en objectes simbòlics, on el seu "ser" és un "ser percebut", que les posiciona en un estat d'inseguretat, de judici permanent, de dependència simbòlica ("por y para los demás"), objectes atractius, disponibles, acollidors,...de forma incessant sota aquesta mirada dels altres, les dones estan condemnades a experimentar constantment la distància entre el cos real, al qual estan encadenades i el cos ideal al qual intenten apropar-se. 

Continuarà...
@RobenFawkes

Recomano l'Exposició que es va inagurar ahir a Ca la Dona: FemArT 2o14, "Cos Desobedient". Teniu temps fins al 30 d'Octubre 2014. Aquest post està dedicat a totes les dones que l'han fet possible amb la seva lluita, la seva força i el seu art.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...