dimecres, 30 de juliol de 2014

Testimonis sobre Violència Institucional Masclista

Imatge de l'artista Ana Álvarez-Errecalde, censurada a facebook
Una constant que perdura durant els 4 anys que aquest bloc està en actiu, és la denuncia pública del funcionament de circuits i sistemes actuals que intervenen en els casos de Violència Masclista ( institucionalment ara anomenada Violència de Gènere) per motivar i generar reaccions de protesta i de lluita contra la injustícia definida com a Victimització Secundària que pateixen les dones supervivents que tenen el coratge i la força per interposar una denúncia per violència masclista al 2014 a la ciutat/marca Barcelona. És per això que agraeixo doblement a les dones que envien els seus textos i reflexions per ser publicades al bloc, perquè és una informació fonamental per a totes les dones, elles que ho viuen en primera línia, que ho pateixen i no callen, perquè com veureu tots els punts, punt per punt tenen solució, absolutament tots, i són aspectes a millorar, cal voluntat per part de professionas responsables i amb ètica personal, i per part de les diferents administracions voluntat política per seure i demanar assessorament als professionals que cada dia treballem, i coneixem perfectament les esquerdes per on es filtra la violència institucional...jutgeu per vosaltres mateixes:

1. Manca d'informació disponible a través dels Mossos d'Esquadra sobre el que comporta una ordre de protecció.
Al principi de tot, en el moment de fer la denúncia després de l'agressió, l'assessorament ofert pels Mossos sobre aquesta mesura va ser insuficient. En el meu cas, l'agent que em va agafar la denúncia no em va explicar que una ordre de protecció podria contemplar un règim de visites entre l'agressor i el nostre fill; tampoc em va assessorar sobre els serveis socials disponibles, en el cas que jo no pogués/volgués demanar l'ordre de protecció i necessités un lloc a on anar/viure.

Potser és pel fet de ser estrangera, però crec que alguna informació bàsica a la comissaria sobre com funcionen els advocats d'ofici i les oficines d'atenció a la víctima de jutjats m'hauria anat bé. Com que no en sabia res, l'endemà em vaig presentar a jutjats per a intentar fer-me una idea de com començar a 'navegar' el sistema. (molt recomenable)

2. Condicions inadequades a jutjats "especialitzats" (violència contra la dona).

Em va sobtar que la meva declaració davant el jutge (al jutjat de guàrdia) es fes a un espai obert amb tantes persones present, a una zona de 'pas' amb soroll al fons; em pensava que es faria dins una sala a on es cuidaria més la confidencialitat i sensibilitat de la informació a transmetre. L'entorn només em va agreujar els nervis.

Més endavant, un altre dia mentre esperava la visita de seguiment amb el metge forense, em tenien a una sala familiar equipada amb taula i cadires infantils, etc., però realment no hi havia ni joguines ni contes ni puzzles ni res per als nens.

3. Descoordinació entre els departaments de requeriment judicial i d'atenció a la víctima (a la comissaria dels Mossos)

Quan el meu contacte al Grup d'Atenció a la Víctima (dels Mossos d'Esquadra) em va explicar via la meva advocada (i quasi tres setmanes després) que, el mateix dia que la meva declaració, el meu encara marit ja va entrar a casa acompanyat d'un agent dels Mossos per a recollir els seus objectes personals, realment vaig flipar. Amb una ordre de protecció en mig em pensava que cuidarien molt més aquests temes, per a evitar el contacte entre les dues parts implicades, i perquè no m'imaginés un intent d'entrada al domicili, etc.

4. Descoordinació entre serveis socials, el departament de família i altres òrgans oficials (jutjats, mossos, etc.)
 
Poques setmanes després de la meva declaració (i concessió de l'ordre de protecció integral), a casa va arribar una citació, a nom dels dos (meu i del meu ex), perquè anéssim tots dos junts a una entrevista amb els serveis socials del barri XX on ens anaven a fer una valoració conjunta de la situació de 'risc' en la qual es trobés el nostre fill. No entenia per què no tenien informació de l'ordre d'allunyament.
5. A l'hora de sol·licitar la targeta de família monoparental, la funcionària que em va atendre bàsicament em va dir que la meva còpia original de l'ordre de protecció no era vàlida, per no portar segell de jutjats (tot i ser impresa en paper oficial). Ara m'he vist obligada a demanar-ne una còpia de testimoni via el procurador, més gestions, més temps, més pèrdua d'energia...

6. Manca de coneixement de com respondre a la violència de gènere de part del CAP-Salut.

L'equip del meu centre d'atenció primària no m'ha pogut assessorar bé davant la situació en la qual em trobo: la treballadora social, tot i ser comprensiva i oberta, no em va derivar a cap especialista ni em va preguntar si ja rebia atenció psicològica a algun lloc; la pediatra del nen va expressar el seu desacord amb l'ordre d'allunyament i es va mostrar partidària de la mediació familar, i de no revelar la veritat dels fets al nen fins que tingués un mínim de 8-9 anys. Quan aquest tipus de situació supera un professional de la salut (salut pública, cal reiterar), directament hauria de derivar-la a algú que en sap.

També puc anar més enllà i analitzar el suport rebut de part dels PIADs, abans que es produís aquest últim episodi d'agressió: en general em van atendre bé però les advocades em van espantar una mica, avisant-me que, si volgués denunciar la situació, tot aniria super-ràpid, per tant, abans seria molt important fitxar un/a advocat/da i aconseguir un lloc a on viure (coses que, per a mi, eren muntanyes enormes); en cap moment em van explicar la possibilitat de demanar una ordre de protecció i així aconseguir l'ús del domicili actual (però ara entenc que són casos molt extraordinaris... bueno, igualment s'hauria d'haver explicat).

7. Per últim, tenint en compte les altes xifres de casos de violència que afecten/impliquen gent de totes les cultures i etnies, tots els serveis podrien fer més per a aquest col·lectiu en concret (i disposar de material i professionals que utilitzessin diferents idiomes, etc.).


...Continuarà

Gràcies Karol pel teu testimoni, sóc conscient que no estàs passant per un bon moment, no et rendeixis.
t'envio una forta abraçada feminista!
@RobenFawkes

1 comentari:

Anònim ha dit...

Desconec si ja s'ha publicat aquesta informació, però recomano " A mi también me duele" de Raúl Zamudio.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...