Són múltiples les excuses i arguments judicials emprats cada día en les compareixences, declaracions, judicis orals...i en els previs mal anomenats "assessoraments"de professionals que formen part del sistema judicial penal en els casos de violència de gènere...
Jo considero tot aquest conjunt de comportaments i actituds formes de microviolència dins el sistema judicial, per tant són violència institucional masclista. Es vulneren greus drets de les dones que han patit violència masclista.
Us presento un resum amb diferents exemples a continuació:
- Fer servir l'engany, total o parcial, no informant de tot el procés, ni de les possibles conseqüències, quan des dels organismes judicials es COACCIONA a la víctima a NO declarar. En els casos de testimoni protegit per explotació sexual, és al contrari se les COACCIONA perquè declarin.
- Un dels arguments més emprats: "Tú no quieres declarar, verdad?" "Tú sabes que él puede ir a la cárcel?" "que les vas a decir a tus hijos?" ...imagineu-vos en quin estat psicològic post-traumàtic es troba una dona després de denunciar l'agressió ( això vol dir que ha saltat el filtre de la comissaria de policia...haurà topat a 1 o 2 agents conscienciats sobre aquest problema, un factor de sort important...) imagineu l'estat de xoc i confussió quan escolta aquestes paraules d'un funcionari d'un jutjat "especialitzat"...devastador...
- "Pero si no va a servir de nada": "Perquè NO hi ha proves", "és la teva paraula contra la d'ell", "no s'ha identificat a l'agressor degudament", "no hi ha testimonis"...blablabla. El que passa és que NO hi ha voluntat real de fer una instrucció amb condicions, una investigació profunda del cas, prima el "quan abans s'acabi millor"...que hi ha molta feina...
- "No hace falta que declares con abogado": Una auténtica animalada, si la dona no es persona com acusació particular, en moltes ocasions es tanca l'expedient i s'arxiva el cas...a no ser que topi amb un/a fiscal ultraconscienciat/da que vegi que hi ha una situació objectiva de risc...i tot i així pot mirar cap a les finestres...perquè també té molta molta feina...
- "en el parte médico pone ex-pareja, pero no el nombre y apellidos": Aquest és recent, just de la setmana passada. Argument emprat per la jutgessa en qüestió per no disposar de cap ordre d'alunyament a una dona que portava mitja cara amoratada dels cops de puny i el lobul de l'orella dreta amb 4 punts de sutura provocats per la seva ex-parella, quin "motiu" tenia per agredir-la? Doncs trobar-se a la mateixa discoteca, vestida per a l'ocasió i acompanyada de dues amigues, intentant passar una bona estona, vet aquí el motiu de l'agressió impune.
- "pero es que usted también le agredió": Això és massa, és a dir, l'agressor masclista pot colpejar amb totes les seves forces, però les dones s'han de quedar ben quietes i plorar molt, dones i companyes no se us acudeixi esgarrapar, mossegar, colpejar, clavar les ungles, donar un cop de cap, utilitzar un spray...perquè llavors passareu ràpidament de la categoria víctima a la d'agressora, i imputades per un delicte de lesions.
- ...
I per afegir una mica més de benzina al còctel : Com és possible que amb els mitjans tecnològics actuals les bases de dades de diferents institucions implicades no estiguin interconnectades? Doncs no, cada departament, institució, ministeri té la seva pròpia, i hi dediquen moltes però moltes hores a engreixar-les, sí, darrerament sóc testimoni com és molt més important el que reflecteixi una pantalla d'ordinador que la persona que tens davant i has d'atendre, així de dur i així de trist , la dona no importa, només importa quan es transforma en un codi o número, llavors sí...o no? un número més...o ni així.
No vull extendre'm més, però us ben asseguro que continuarà aquesta denúncia pública.
Més informació i altres posts relacionats:
Resistència feminista!
@RobenFawkes
(també conegut com: El de los pelos raros)
PD: Disculpeu les meves faltes ortogràfiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada