diumenge, 9 de març de 2014

CADA dia és 8 de MARÇ

Queden 5 minuts perquè acabi el 8 de març de 2014..., i sento profunda tristesa i ràbia, perquè l'escalfor de la lluita feminista, que s'ha viscut fa només unes hores als carrers i les places, les múltiples jornades, taules rodones, manifestacions, accions...aquest frenesí torna a la rera-guarda, a la invisibilitat, a la puntualitat, a l'excepcionalitat...fins el 25 de Novembre.

I molt em temo que hi haurà molts hipòcrites que tornaran a les seves "prioritats": banderetes, partits, organitzacions, moviments, empreses...i dormiran ben tranquil·lets perquè avui han cridat: "visca la lluita feminista!" però d'aquí 5 minuts abans del segon ronc, deixaran la xapa a la tauleta de nit, o llençaran el pamflet lila amb una mica de sort al fons d'algun calaix..., i els envairà el silenci còmplice que fa possible totes les violències masclistes es multipliquin i agafin força d'impunitat, aquest silenci atronador de la injustícia, de les llàgrimes que s'empassen els crits de dolor.

Demà o en els propers dies, molt probablement hi haurà un nou assassinat masclista, un feminicidi, aquí i a cent racons d'aquest patriarcal món, un feminicidi protagonitzat per un home, per un masclista que es pensa que té el dret legítim per sobre de tot, i que no reconeix a la dona com a persona, sinó com a objecte, com a "nina", com a "la seva princesa", la seva esclava, la seva "puta"...i decideix destruir-la a poc a poc d'agonia o d'un sol cop brutal. 

I de nou sentiré amb ràbia i tristesa el silenci...només una lleugera remor, la remor de les companyes incansables, les dones lluitadores feministes, que fa molts anys que van dir PROU!, i que construeixen dia dia contra-poder, fent centenars d'esquerdes al patriarcat, que no callen, que realitzen accions a diari, xarxa i resistència, que en les seves mirades trobes dignitat, i en les seves veus trobes la veritable justícia, el seu coratge que fa possible la revolució feminista, la única que ho pot canviar absolutament tot, perquè si la revolució no és feminista no és una revolució, és un error, un parany.

L'altre dia xerrant amb una companya feminista, em va comentar: "el feminisme és més que una lluita, més que un moviment, és un estil de vida i de veure el món".

Doncs sí, i un estil de vida no és d'un dia ni de dos, és una manera de viure, de sentir, d'interactuar, de mirar , d'estimar, de pensar, de gestionar, d'organitzar, d'abraçar, d'escoltar, d'observar, de resistir, de desobeir, de combatre i de lluitar. Això és FEMINISME! 24 hores al dia i 365 dies l'any.

Per això cada dia és 8 de Març!!!!!

Dedicat a totes les companyes feministes, i especialment a les companyes de Gatamaula, Justa Revolta, Feministes Indignades, ADONA'T i Ca la Dona, gràcies per les vostres paraules:
"Tú, Rubèn ets feminista"
Gràcies per la vostra resistència i lluita incansable!!!

Amb vosaltres sempre!
Autodefensa feminista!

Rubèn Sanchez

2 comentaris:

Joana ha dit...

Sovint em diuen que ja no "cal" ser feminista.
Sempre responc que el dia que la igualtat sigui real, llavors en parlem.
Queda molt de camí per fer... massa! I no hem de decaure mai.

Ruben Sanchez Ruiz ha dit...

Gràcies Joana, pel teu comentari.
Penso exactament això, no decaurem mai, no ens rendirem mai, perquè cada dia és 8 de març!
Salut
Rubèn

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...