dissabte, 14 de setembre de 2013

L'Escolta que enforteix i potencia la Resiliència (2a part)

Imatge extreta de la web: http://www.mujeresenred.net/
“Plorar, riure, bramar, tremolar, suar, badallar, gratar-se, estirar-se...són processos naturals per curar-se. En aquesta cultura individualista i competitiva, el fet que 2 persones es disposin cara a cara per demanar i oferir-se ajuda és un  gran salt” Eneko Landaburu

Si tenim qui ens escolta sense jutjar-nos, ens permet digerir i assimilar el patiment viscut, retornar-nos les ganes de viure, de continuar endavant, de pensar de forma clara, recuperar la memòria de les bones experiències viscudes i la confiança.

La persona ha de voler i poder escoltar-te, i per això és necessari demanar permís, per respecte i per eficàcia, així doncs s’ha de buscar la persona, el moment i el lloc adequat. Per això moltes vegades són necessaris els/les professionals, perquè en moltes famílies i entorns propers no existeix cap persona disposada a escoltar, o pot fer-ho de forma destructiva i frustrant de forma conscient o insconscient, i encara pots sentir-te pitjor...

La co-escolta o escolta cooperativa, és una manera valenta i efectiva d’escoltar, prestant atenció al que diu l’altra persona, i també a allò que no aconsegueix dir. Es tracta principalment no interrompre’l i ajudar-li a qué expressi tot. Abans de contestar o afegir res s’ha de saber utilitzar l’oída, la vista i el cervell, observar i pensar en el qué està necessitant sentir.

El fet de crear un espai per la co-escolta, requereix d’una certa confiança, proximitat física, i una postura corporal i gestual que sintonitzi amb l’altra persona, cal sintonitzar la mateixa freqüència ( tó, ritme, vocabulari, pauses...). Cal educar una actitud de “temple”, de contenció emocional,  amb un estat de tranquil·litat i seguretat però molt proper.

Evitaras jutjar, interpretar, aconsellar, explicar vivències personals,...i escoltaràs.
Es pot iniciar convidant a qué expliqui algun fet positiu que hagi viscut recentment, un gest de tendresa ajuda a connectar també amb algun disgust recent perquè el pugui explicar amb detall i facilitar amb preguntes del tipus:
  • ·                     A qué et recorda aquesta situació o sentiment?
  • ·                     En quin moment l’he sentit abans?
  • ·                      Quan vas sentir això mateix per primera vegada?


No es cerquen solucions, es necessita recuperar la capacitat de resoldre els nostres problemes, recuperar la creença que podem enfrontar-nos a les dificultats i ensortir-nos.
Per acabar preguntar sobre els aspectes que li agraden a la persona d’ella mateixa, i també de projectes i reptes per la seva vida, un per la setmana que ve i un per d’aquí 5 anys.

És important per aconseguir la màxima eficàcia no discutir sobre els sentiments que la persona senti o mostri, no treure importància al qué diu, no satisfer la teva pròpia curiositat, no dir “això em recorda quan jo...” no explicar-li la teva història.
Cal parlar poc, i quan es faci amb el màxim de respecte i motivant que parli d’ella mateixa, aprovar les descarregues emocionals i mostrar-se tranquil/·la, mostrar-li estima, emfatitzar les coses que valores d’ella, i afirmar amb seguretat que està fent el que pot, que està lluitant per fer-ho el millor que pot i verbalitzar la confidencialitat, i sobretot abans de dir o fer res pensar i observar si a la persona que tinc davant li servirà per continuar el seu discurs.

Ruben Sanchez Ruiz
Resum extret del llibre “Cuídate compa!” de Eneko Landaburu, moltes gràcies pel teu fantàstic llibre!

 Si voleu llegir la primera part del post:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...