dimecres, 7 d’agost de 2013

Sobre la Violència


Gràcies Hannah
Jouvenel deia “un home es sent més home quan s’imposa a sí mateix i converteix als altres en instruments de la seva voluntat, i això li proporciona plaer ( poder ). Aquesta és una de les explicacions del perquè utilitzem la violència, perquè la violència és una activitat humana quotidiana.

És el suport del poble el que li dóna poder a les institucions d’un país. Totes les institucions polítiques són manifestacions i materialitzacions de poder, es petrifiquen i decauen en el mateix moment com el poder viu del poble deixa de donar-li suport. Per això i buscant un símil amb la impunitat de la violència masclista, una fórmula efectiva per treure poder als homes masclistes és l’empoderament feminista de les dones i la creació de grups d’homes feministes.

Una de les distincions segons Arendt entre poder i violència, és que el poder sempre necessita del número, mentre que la violència pot prescindir del número perquè descansa en els seus instruments.

Poder, Potencia, Força, Autoritat i Violència, són les paraules que defineixen els mitjans pels quals els sers humans dominen altres sers humans. Moltes vegades s’utilitzen com a sinònims perquè tenen la mateixa funció.
Intentem veure’ls per separat:
  • ·      Poder: Correspon a la capacitat humana no simplement per actuar, sinó per actuar concertadament. El poder mai és propietat d’un individu, pertany a un grup i segueix existint mentre el grup es mantingui unit. Sense poble o grup no hi ha poder.  Quan una persona està “al poder” significa que té el poder d’un cert nombre de persones per actuar en nom seu, o actuaran per ell...
  • ·      Potencia és independència, propietat inherent a un objecte o persona i pertany al seu caràcter, que es pot demostrar a si mateix, o en relació a altres objectes o persones, però és esencialmente independent d’ells. El poder del grup pot contrarestar aquesta potencia, combinant-se per fer-li front.
  • ·   Força: en el llenguatge quotidià l’utilitzem com a sinònim de violència, especialment si la violència serveix com a coacció. Estrictament terminològic quedaria lligat a l’energia alliberada pels moviments físics o socials.
  • ·      Autoritat: Indiscutible reconeixement  per aquells/es als quals se’ls hi demanana obediència, no precisa de coacció ni persuasió. El màxim enemic de l’autoritat és el menyspreu i el millor mètode per minar-la és el riure.
  • ·      Violència , es distingeix pel seu caràcter instrumental ,com a eina multiplica la potencia natural fins que pugui substituir-la. És molt comú la combinació de violència i poder, i res menys freqüent que trobar-los en la seva forma més pura i extrema. La violència com a darrer recurs per mantenir intacta l’estructura del poder davant els reptes individuals. Això aplicable a la violència masclista, per mantenir l’estructura de la família fusional o la relació de parella abusiva aplica la seva violència patriarcal, com a cap de família, com a “autoritat”. Quan les ordres són desobeïdes, els mitjans i instruments de violència ja no tenen cap utilitat. La violència per naturalesa és instrumental, sempre necessita d’una guia i una justificació fins aconseguir la fita que persegueix, en moltes ocasions l’status quo. I el que necessita la justificació per algo, no pot ser l’essència de res. El poder en canvi no necessita justificació, necessita legitimitat, per això la violència és justificable però mai mai serà legítima, per això ningú pot discutir l’autodefensa.

Sempre s’ha dit que la impotència, engendra violència, la pèrdua de poder es converteix en una temptació per reemplaçar el poder mitjançant la violència. Quan es perd poder es pot imposar el terror, mitjançant un control extrem, i té èxit segons el grau d’aïllament de la persona que el pateix i el grau d’atomització social de la societat o comunitat on pertanyi.

Segons Hannah Arendt la violència pot destruir el poder, és absolutament incapaç de crear-lo. Perquè la violència humana ni és instintiva, ni irracional, ni natural és ideologia. La violència és racional, fins al punt que resulta efectiva per aconseguir el fi que ha de justificar-la, és rentable però de forma indiscriminada, pel seu caràcter intrínsec arbitrari i de imprevisibles conseqüències.

Arendt citant a Sorel i Pareto, que a més burocratització de la vida pública més gran serà l’atracció de la violència.  Per acabar, Hannah Arendt diu, i cito textualment: “cada reducció de poder és una invitació a la violència, encara que sigui només pel fet que qui té el poder i té la sensació que se li llisca de les mans, sigui el govern o les persones governades, sempre ha estat difícil resistir-se a la temptació de substituir-lo per violència.

Ruben Sanchez



PD: Després de llegir el llibre “SOBRE LA VIOLENCIA” de HANNAH ARENDT, amb les anotacions intentant relacionar amb les violències masclistes ha sortit aquest post. 
Desitjo que us agradi i us convidi a continuar la reflexió...cap a l'acció desobedient!

3 comentaris:

Tommozz ha dit...

gran post , fent una estricta relació, entre poder, força, autoritat i violència... el masclisme exerceix la violencia i el patriarcat li dona força, poder i autoritat...homes trenquem amb els privilegis patriarcals i exclafem el masclime !

salut a totes i tots

MoniConTomate ha dit...

Sembla que ens agraden les mateixes lectures http://otrasrelecturas.wordpress.com/tag/sobre-la-violencia/

Les reflexions no són les mateixes, és cert, però el punt de partida és el mateix.

Gràcies per compartir les teves reflexions, una abraçada i salut!

Robert ha dit...

Bona feina la d'aquest blog!!
Enhotabona Ruben.
El problema és que en realitat no queden residus socials de masclisme...És que encara som una societat profundament masclista i patriarcal.
Sento massa sovint que la majoria de denúncies per violència de gènere són falses. I quan defenses i argumentes que no ho són, et responen que en realitat qui pateix violència "de veritat" no denuncia. Tantes dones van a les comissaries a dir mentides perquè els ho ha dit l'advocat o l'advocada?
Si moltes denúncies es fan durant processos de divorci, és perquè és quan la violència física o psíquica es fa més present, i perquè el presumpte agressor veu que perd quotes de poder a pasos de gegant.
Un maltractador és un delinqüent, i ha de tenir el tracte que per llei li correspon, ni més ni menys.
El que passa és que si no són casos de maltractaments físics greus, no se'l veu com a tal.
La violència psíquica deixa unes seqüel·les a les víctimes que tardaran molt en marxar, si és que marxen, i influïran negativament a les seves relacions socials, si no es tracten amb un bon assessorament.
Costa que tot això ho entenguin fins i tot les pròpies víctimes, i és que tenim tant arrel·lades les estructures patriarcals, que ens costarà uns quants anys arribar a una igualtat plena entre nosaltres.
Bé, que m'estic allargant massa.

Bona feina feta a l'ISPC. La teva va ser la meva classe preferida ;)




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...