 |
| Una de les il·lustracions del conte de Madame Pincel |
Això es diu Violència Institucional, i contagia totes les estructures del exosistema, el poder judicial no és independent ans el contrari, és l'eix del "manteniment de l'ordre", per tant còmplice del statusquo masclista i patriarcal, moltíssimes persones i professionals amb molt de poder, ignorants de les causes i conseqüències del masclisme, irresponsables sexistes que volen restaurar la "filosofia franquista del Angel del Hogar", tenir el control sobre la vida de les dones, que durant anys de duríssima lluita contra el masclisme, la resistència feminista havia arrebatat al patriarcat assassí.
Cada cop que una dona va a denunciar amb patiment i coratge la violència masclista viscuda i ja es troba des del primer moment victimitzada i jutjada des de la comisaria fins al jutjat "especialitzat", exposada i sense credibilitat, amb cada cop menys mitjans i més precaris, la desprotecció augmenta. Els Recursos especialitzats més retallats estan saturats, altres sense subvencions, que han de tancar...i qué fer amb tota aquesta impotència que retroalimenta el cicle de tornar amb l'agressor? No us semblen missatges perversos i contradictoris? "Dona, has de denunciar, però estás sola, espabila't!", aquest seria un lema realista amb la situació actual. No creieu que aquesta deixadessa dels governs crea una desconfiança en la dona que encara l'aïlla més davant la prepotència de l'agressor masclista?
Cada dia em costa més callar-me, davant tanta hipocresia i prepotència, davant tanta propaganda i mentides, són constants els mecanismes de defensa al teu voltant quan expresses de forma crítica el que veus, quan no t'enganyes i expliques que està passant...però aleshores, surt una petita llum,...sempre hi ha una que s'encén, ...aquest cop ha estat una dona supervivent que mitjançant una ilustracions fantàstiques ha realitzat una història, la seva història i dels seus fills/es, la història d'una mare que li van robar el cor...
un exemple de violència institucional extrema, que va arribar a perdre la custòdia...fins aquí puc llegir...
Vull convidar-vos a contactar vía email amb l'autora : madamepincel@hotmail.com i que li demaneu que us envii en pdf el seu conte (perquè així ho hem parlat), i donar suport a aquestes iniciatives humils que injecten esperança, fer xarxa i facilitar contactes perquè aquest pdf sigui llibre i el veiem a les llibreries i biblioteques, a tot arreu.
Ha estat un exercici de resiliència genial de Madame Pincel, que m'ha donat forces en aquesta recta final abans d'uns dies de vacances...
un exemple de violència institucional extrema, que va arribar a perdre la custòdia...fins aquí puc llegir...
Vull convidar-vos a contactar vía email amb l'autora : madamepincel@hotmail.com i que li demaneu que us envii en pdf el seu conte (perquè així ho hem parlat), i donar suport a aquestes iniciatives humils que injecten esperança, fer xarxa i facilitar contactes perquè aquest pdf sigui llibre i el veiem a les llibreries i biblioteques, a tot arreu.
Ha estat un exercici de resiliència genial de Madame Pincel, que m'ha donat forces en aquesta recta final abans d'uns dies de vacances...
 |
| Il·lustració del Conte pdf de Madame Pincel "la mare que li van robar el cor" |
La lluita contra el patriarcat conservador de sempre, és diàra, és a contracorrent, però la xarxa és una de les nostres eines més poderoses, i les xarxes socials una font de difusió impressionant.
Governs conservadors i sexistes, nosaltres les/els feministes, no tenim por dels vostres discursos masclistes, i lluitarem amb totes les nostres forces i xarxes contra els vostres arguments mediocres i polítiques sexistes, nosaltres hem cicatritzat el dolor i el patiment, hem cosit les cicatrius que han causat els vostres agressors.
Nosaltres, feministes som supervivents, nosaltres no callarem mai, i no ens rendirem mai!!!
Nosaltres, feministes som supervivents, nosaltres no callarem mai, i no ens rendirem mai!!!
Salut i lluita antimasclista!
@RobenFawkes
2 comentaris:
Hola familia
Ufff!!! Estoy llorando, como una tonta...me siento tan refleja con tus palabras y con la historia de Madame pincel....
En mi último juicio,en el juzgado de violencia,se hablaba del impago de la pensión alimenticia de mi hijo y del impago del psicólogo.Me sentí ninguneada,juzgada,una mierda....Mi agresor mintió en todo, pero la jueza lo dejaba hablar y decir todas las barbaridades que le pasaron por la cabeza.A mí me cortó en todo momento,parecía que era yo la que no se ocupaba de mi hijo y NO,el juzgado era au padre...Fiscalía, que debía defender al menor, ni se leyó el informe psicológico del menor...un verdadero horror.Aún no hay sentencia, pero ya hace años que no confío en la justicia.
En octubre tendré otro juicio, sobre la custodia de mi hijo...ha llegado un momento, en el que pienso que puedo perder a mi hijo...visto,lo visto...
El domingo, el niño volvió a irse. En el punt de trobada, esta vez no lo acosaron para que me dejara y se fuera con su padre. Lo vieron volver destrozada hacía 15 días y lo vieron colgado de mi cuello,llorando y diciendo que no se quería ir.Su móvil está apagado, otra vez incomunicado y sin saber donde está...esperando que pasen los días para volver a abrazarlo. Porqué si los padres son maltratadores y no cumplen con sus deberes, si pueden disfrutar de sus supuestos derechos??? Porqué me ataca a mí la jueza de violencia,cuando es el padre el que no paga la pensión alimenticia de su hijo? Porque nos siguen hacer sentir ciudadanas de segunda, por denunciar y decir la verdad y a ellos los llevan entre algodones??? Algo no cuadra.Todo es mentira...no nos acogen ni nos ayudan. Molesta que denunciemos, molesta que luchemos por nuestros derechos, molestamos cuando nos quejamos de la realidad que vivimos...les hacemos trabajar y eso no les gusta...La justicia no funciona, pero porque no les dá la gana hacer bien su trabajo. Pues que quede claro, que no voy a bajar los brazos, no me voy a callar,no voy a conformarme con sus sentencias vergonzosas....NO PODEMOS RENDIRNOS, NO DEBEMOS RENDIRNOS, NOOOOO!!!!!!!!!!!
Després de vint anys de maltractaments "autoritzats" per la meva societat i quasi quatre de violéncia institucional (estructural diuen ells).Els meus ictus succesius potser han aconseguit eliminarme milers de neurones , peró han aconseguit el que ni el meu maltractador "mimat" per les institucions, ni les conselleries de Justícia, ni de Sanitat, ni Interior, ni Benestar Social, ni Treball, ni l'ICAM, ni l'Inem ni psiquiatres maltractadors lacais de l'Icam no han pogut (i no penso utilitzar l'eufemisme "sistema" mai més). Veure cada vegada més clar a que es refereixen el mitjans, les presidentes del ICD (Institut Contra les Dones) quan mencionen com de pasada ..... i no constaven denuncies.. Clar que no constaven, perque segur que van denunciar a l'agresor, peró NO al jutge que li va dir si no hay sangre no me molesten, al cap de departament que sabent que incompleix les lleis fa recòrrer a una dona 23 departaments tant unútils com ells, al jutge que sabent que hi denuncies previes lliura la custodia al maltractador, a la metgesa que davant una dona que ha estat violada durant 5 anys i not pot parar de plorar , es limita a receptarli 23 pastilles perque vagi dopada i no molesti , (3 detencions, 3 nits a comisaria)" pero si el problema ja no lo tienes no se de qué te quejas...", a l'advocada que té devant un cas de violencia i pacta amb el maltractador, al col.legi d'avocats que ne li nega el dret a una advocada especialista. Doncs sí Les denuncies ara han de yenit altres Fonaments de drets. Ciutadanes que denuncien a metges, jutges, funcionaris per prevaricació, per violació dels drets constitucionals de ciutadanes, que mira per on, l'article 14 i 9.3 de la Constitució de l'Estat que es diu democràtic i les lleis 1/2004 i 5/2008 son els àmbits on haurien de fixarse tots aquests impresentables, en femení i masculí. TOTS TENEN NOMS. De qué tenim por? LA VIOLENCIA INSTITUCIONAL ES LA PITJOR VIOLÈNCIA: PERMET LA VIOLÈNCIA PER SE, LA JUSTIFICA, LI DONA COBERTURA I INTENTA CALLAR A QUI AIXECA LA VEU . LES DONES NO VOLEM CARITAT, NO NECESITEM COMPASIÓ, JA HEM D'ANAR MÉS ENLLÀ DE FEMINISMES, MASCLISMES, PATRIARCAT ETCA I PARLAR AMB PROPIETAT :DRETS HUMANS. Fer les preguntes claus, per qué l'article penal referent a la violència de una aplicació diferent del reste de delictes? Qui és el responsable de que la 5/2008 estigui buida de contingut. Tenim parlaments on resulta que s'han d'aplicar quotes de paritat. La meva avantpasada es va aixecar davant la Comuna . Els jutges que prevariquen i" si no hay sangre no me molesteis, y usted búsquese un hobby señora" han d'estar fent carreteres , o es que no els hi paguem el sou nosaltres? Ah no, es que no es que siguem dones es que amb nosaltres porten segles fent la proba que tant bé els hi funcionat fins inventarse el nom de "crisi" STAY HUNGRY, STAY FOOLISH. A t@ts , no us rendiu, gracies als que no gireu el cap que una altra banda i us feu còmplices. Estarem aquí, a la Bastilla esmolant les eines...
Publica un comentari a l'entrada