"Sense tú" estic millor, sóc jo mateixa.

Per canviar el format dels darrers mesos, Un poema inèdit...concretament el segon poema antimasclista que vaig escriure ja fa uns mesos, per finalitzar el llibre "Un any posant el dit a la nafra", ja s'han contagiat 90 persones més, gràcies a totes i tots pel vostre suport.

"SENSE" 

No em demanis perdó,

Perquè és mentida!

No em convencen les teves llàgrimes,

Són fingides,…són forçades.

Ara només escolto la meva ràbia.

No em diguis més que m’estimes

Perquè no et crec.

Perquè estimar significa respecte

I tú no saps que és això!

No em diguis que serà diferent,

No em demanis la darrera oportunitat,

T’he donat moltes, milers…

Aquesta vegada no.

No em diguis que canviarás.

Has tingut temps suficient,

Els fets ara conten més que les paraules,

Els records fan mal a la meva ànima.

No veig llum en els teus ulls, només odi.

No veig vida al teu cor,només fosca mort

No sóc jo la culpable,

I ho he vist ara.

No m’expliquis histories,

Ja no et crec,

Ara només escolto la ràbia

Però que pretens demostrar?

La teva força? El teu poder?

Tan inferior et sents?

Els teus cops ja no em fan mal

Les teves paraules sí,

Per això escolto la meva ràbia,

I diu: Calla’t, Marxa i deixa’m en pau!

Ruben Sanchez

6 de febrer de 2012

PD: Dedicat a les meves amistats.Gràcies.