Causes estructurals de la Violència Masclista (1ªpart)

Escoltem amb freqüència, tant l'opinió pública com en boca d'alguns professionals mediàtics erròniament que l'atribució de la conducta violenta és a causa de les drogues, l'alcohol, o com a conseqüència d'una provocació prèvia, resultat d'una instigació, a causa de l'atur, l'aïllament o directament lligat a problemes de salut mental... Doncs bé, tots aquests factors citats són facilitadors, desinhibidors o factors de risc de la conducta violenta, en cap cas, i que quedi molt clar, en cap cas són les causes de la conducta o comportament violent.

Les causes de la violència són estructurals, les causes de la violència masclista són complexes,múltiples i entrellaçades. 
Exercir o no la violència és responsabilitat de cada persona, i evidentment cada persona està dins d'un sistema, un sistema violent,patriarcal i classista. Per tant totes les persones que formem aquest sistema també tenim una responsabilitat si no lluitem contra la violència: econòmica, social,masclista,...Com més rang ocupis com a professional dins la piramide social, més responsabilitat tens, com més visibilitat tinguis en els mitjans de comunicació,més responsabilitat tens...en la lluita contra les violències masclistes, aquesta és la meva opinió.

El comportament violent,està totalment condicionat i és fruit de l'aprenentatge social, l'educació de la persona, on tota la societat és responsable i condiciona a a la persona, tots els agents socialitzadors condueixen a la persona, construeixen la seva personalitat, les seves creences, i evidentment el ventall de conductes, sobretot la conducta violenta, i molt excepcionalment  la conducta pacífica, el seu antònim tant i tant oblidat per aquest món.

Si volem canviar el citat món podríem treballar i cultivar l'amor, el respecte, la justícia, la cooperació,la llibertat, la igualtat,l'esperança,...és a dir tot el contrari de la socialització actual, basada en l'odi, l'egoïsme, el masclisme, l'aparença/superficialitat, la corrupció, la competitivitat,la violència,el despotisme, la prepotència,l'apatía, la resignació,la jerarquia,el sexisme, el racisme,la xenofobia,...i aquests desgraciadament són valors universals on som educats/des en l'actual món...on la principal vía per resoldre els conflictes és la vía militar i repressora.
Però tornem a les causes reals i estructurals de la violència masclista, i en aquest primer post sobre aquest tema destaquem 3:

• Divisió sexual del treball: L'asignació de diferents papers socials segons siguis "dona" o "home", "el ganador de pan" versus "la cuidadora universal", "el proveïdor" versus "el angel de hogar", la visibilitat i productivitat, versus la invisibilitat i menyspreu de la cura de persones,...la superioritat de lo econòmic, versus la inferioritat de lo emocional,...aquest és un model encara imperant, tot i que està en evolució... El que s'anomena, "sostre de vidre", és que tot i que les dones estan dins el mercat laboral, la seva promoció es veu limitada i fortament restringida, ascendeixen fins a un punt, els llocs de poder en empreses i institucions estan ocupats majoritariament per homes, i a més sobre les dones pesa una triple càrrega, ara estan al mercat laboral, però no han estat alliberades de les tasques de la llar, ni de la cura de persones depenents. El mite de la superwoman, aquesta exigència social d'arribar a tot i "estupenda", està comportant greus problemes de salut. La corresponsabilitat de les tasques de la llar per part dels homes està lluny de ser igualitària, perquè encara es fomenta que "això és cosa de dones", només heu de veure els anuncis de publicitat de productes de neteja...

• Socialització genèrica tradicional: des que naixem, als nens i a les nenes, s'ens educa de forma diferenciada, se'ns marca un estandard que s'ajusti al futur "home" i "dona", a una masculinitat i feminitat determinada, única, rígida, sexista, i desigual. Mentre als homes es potencia l'expressió de la violència, i la repressió de la manifestació d'emocions, a les dones es potencia la sensibilitat, l'obediència i la criança com a "mare universal". Són identitats inflexibles, que no respecten excepcions, que provoquen una situació d'injustícia que volen naturalitzar com a "normal".

• La Teoria de l'Amor Romàntic: Aquesta pot ser la causa estructural, més treballada fins avui per aquest bloc antimasclista, en diferents posts anteriors, he explicat el risc d'associar l'amor amb la possessió, els gelos, el control, la dependència emocional, l'idealització que "s'ha de sacrificar tot per amor", o que "l'amor tot ho cura", això és fals, i només dóna força i justifica el fet de suportar situacions abussives inhumanes per fer sortir el "princep blau de la bèstia" o per un projecte familiar de la "familia ideal" que s'ajusti al "conte de fades" que ens han venut durant segles...i no té cap sentit...

Fi de la Primera part, continuaré...perquè hi ha molt contingut...en petites dosis es digereix molt millor...desmuntar el discurs oficial patriarcal no és gens fàcil...però seguim, contagiem la resistència feminista.
Ruben Sanchez

"La igualtat és l'esència d'una societat lliure" Emilio Lladó