dimecres, 29 de juny del 2011

Celebrem les 9000 visites al Dit!!

Per celebrar les 9000 visites al Bloc, aquest cop m’he atrevit a escriure un petit poema... , el primer de  @Roben Fawkes, ja que des dels 16a que no ho feia...9000 gràcies a totes i a tots i que arribi a tots els racons d'aquest món!

DENUNCIO
“denuncio la hipocresia democràtica que adoctrina...
el dialecte d'uns quants, uns pocs que viuen... des de les alçades,
que estan tan alts, que no ens veuen, o miren estranyats, cap a avall com a petits puntets negres,
que es mouen d’aquí cap allà, com inofensius/ves...Ara però ens senten, però no ens escolten.
denuncio els que parlen amb la boca plena de burocràcia, tant plena com les seves butxaques, asseguts ben còmodes a la poltrona, sí, allà a dalt...sense consciència,
mentre criden al criat amb casc d’antiavalot, 
perquè els hi porti sang i suor,
d’alguna activista en una safata d’argent...ben lluent
denuncio els que tenen el cor brut, i la cara neta, els que viuen de l’explotació, de la violència econòmica,legítima i legal.
denuncio els que no accepten denúncies, perquè no creuen en res, perquè manipulen, 
i veuen a persones com a números, com a coses...
Nosaltres hem tallat un fil i ara se'ls cau la careta.
denuncio als/les conformistes ,als que viuen pensant que no pot canviar res...
Elogio a les persones lluitadores, perquè viuen intensament, 
perquè lluiten contra les seves pors, perquè pinten de colors el món
Elogio als/les que miren als ulls, amb dignitat indignada ”

Plaça Catalunya 27-M, activistes entreguen flors a la policia, només 1 la va agafar


7 comentaris:

Anònim ha dit...

Tots ho podem aconseguir... També tu Ruben amb la teva poesia directa. Enhorabona per no callar mai... Nosaltres de vegades hem fallat ...i ara toca pujar la reixa de nou.
Un petó.

Anònim ha dit...

gran abraçada Ruben!!...persona desbordant de vitamina E (de Entusiasme, com diu Galeano) que llegint-te ens la transmets! per molts anys! Maribel

Anònim ha dit...

Ya sabes lo que opino, pero hay cosas que hay que repetir. Como cuando decimos un te quiero desde el corazón,cada día me sigues confirmando que eres un artista. Gracias por transmitir tu fuerza, tu entusiasmo y por estar ahí, siempre poniendo tu granito de arena para que nuestro mundo sea mejor.
Gracias Rubén, en cantada de haberte conocido. Salud

Anònim ha dit...

Por cierto, bonita foto.

Anònim ha dit...

Jo miro als ulls ... Però segueixen enganyant...i fa mal...no sé no creure...No elogio ... M' ofego...

Anònim ha dit...

Em penso, que l'ofec, la por, el no poder creure i mirar a segons qui als ulls i sentir que et continuent enganyant...l'hem sentit moltes de les que passejem per aquest blog.
Temps al temps, arribarà un moment en que l'ofec, serà ràbia, i potser, et donarà força per enfrontar-te a segons quines situacions.
No estàs sola. 1abraçada de tot cor.

Anònim ha dit...

Algún dia veuré la realitat ... Sé quina es, però encara no la reconec. Gràcies per les paraules d' ànim.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...