dilluns, 16 de març de 2020

Confitura 1a part

Anita Deher, paracaidista i instructora.
El COVID-19 ha aconseguit aturar-nos pel confinament social, posant un fre de mà al ritme estressant de les nostres vides. Això m'ha donat molt de temps lliure i així pus reprendre l'activitat d'aquest bloc que portava uns quants mesos oblidat...

Avui estic obeïnt l'ordre del Departament de Justícia de la Generalitat, treballo a un servei essencial i s'han organitzat torns amb els serveis mínims per donar atenció a les urgències. Al mateix temps estic desobeïnt al Govern Espanyol que envia a tothom a treballar, això en el meu lloc de treball implicaria el contacte amb moltes persones, la Ciutat de la Justícia té un volum de més de 10000 persones al dia i 3500 persones hi treballen... 

He pensat molt aquests dies en les dones que pateixen situacions de violència masclista, que pot suposar el confinament per elles, cal deixar ben clar que els serveis d'emergència, policials i judicials continuen actius i funcionant, el telèfon 112 i el 900900120 estan actius i davant qualsevol agressió poden trucar i seran ateses, també les compareixences per demanar les Ordres de Protecció i es poden interposar denúncies a les Comissaries. El confinament sí o sí  augmenta la tensió dins els domicilis i generen més enfrontaments en les relacions familiars, per tant és un factor de risc a tenir en compte molt seriosament.  
Per aquelles dones que ara mateix no volen iniciar una via judicial, perquè no ho tenen clar o perquè els hi generen molts dubtes, poden refugiar-se a casa d'un altre familiar o d'una amistat, desconnectar el telèfon o bloquejar el contacte de l'agressor, així poden tenir temps per pensar que volen fer amb la seva vida. Son decisions difícils i unipersonals, ara cal tenir molt en compte que viure sense cap tipus i forma de violència ha de ser un dret. 

A vegades jo utilitzo una metàfora en les entrevistes que pot ajudar a prendre decisions en moments difícils: Estàs a un avió que cau en picat, no hi ha pilot, només quedes tu i el maltractador, només queda 1 paracaigudes, què fas?...el temps passa i l'avió continúa caient... has de prendre una decisió per salvar la teva vida, no és egoïsme és autocura.

És tipic en el quadre de comportaments dels agressors masclistes la irresponsabilitat i les conductes negligents, amb això vull dir que poden realitzar conductes de rist  de propagació i contagi,...minimitzant el confinament o l'estat d'alarma i exposant-se a ells mateixos, als seus familiars i a tota la societat de retruc al contagi del virus, això crec que és un motiu més per allunyar-se d'ell o trencar la relació/convivència amb una persona que no respecta res, ni la salut, ni la vida, ni la llibertat, ni els drets humans, ni res de res, això és un agressor masclista, un autèntic perill públic.

Continuarà...

PD: Molta força en aquests moments de desconcert, que el sentiment de solidaritat i suport mutu s'extengui, i sobretot el de responsabilitat col·lectiva. 


Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...