diumenge, 3 de gener de 2021

Reflexió amb perspectiva


Ara després de 2 anys que vaig canviar de feina però mai de trinxera, vull transmetre algunes de les reflexions que aquest marge de temps m'ha donat respecte la lluita i intervenció contra les violències masclistes. Han passat moltes coses, algunes molt difícils de processar.

La pandèmia COVID19 ha posat de manifest moltes mancances en els serveis públics, abandonats durant anys pels diferents governs, i ara totes i tots hem patit les conseqüències, no cal explicar gaire més al respecte, perquè no som imbècils.

Hem entrat de cop a l'aprenentatge de noves formes de comunicació, i fins i tot el poder judicial ha pogut comprovar que es poden fer videoconferències sense que es vulnerin els drets de les parts implicades, tot un avenç...sobretot per a les víctimes i testimonis. Ja era hora! No vull ni enrecordar-me de les múltiples excuses que posaven sobre la taula els magistrats més rancis...

L'entitat referent TAMAIA ha tancat les seves portes aquest desembre, les Tamaia han estat molt importants per mi personalment i professionalment, i per totes les dones supervivients que han acompanyat aquest 30 anys d'història, tant per tota la tasca realitzada com per sembrar la inspiració d'una metodologia de treball que sempre que pugui en faré referència en les formacions que imparteixo. TAMAIA ha tancat principalment per la deixadesa institucional i per la burocracia del sistema actual, és així i això hem provoca una profunda ràbia. No es pot pretendre ni permetre de cap de les maneres que el sistema actual de subvencions i convenis tingui la mateixa tramitació per una fundació amb 500 persones treballant i un equip jurídic exclussiu dedicat a aquestes tasques, que per a petites cooperatives i associacions sense afany de lucre que van sobrenaturales i precaritzades, és una autèntica vergonya. Les institucions ho saben i miren cap a una altra banda...com amb els famosos formularis que col·lapsen i no hi ha ningú al volant...ja m'enteneu.

El mateix mes que vaig canviar de servei, es creen diferents places de reforç...quina casualitat, feia anys que cridavem als quatre vents i denunciavem que l'equip estava molt tocat, que no s'arribava a tot, que calia un replantejament de prioritats i funcions coincidint amb la posada en marxa de l'Estatut de la Víctima del Delicte (Llei 4/2015), perquè el volum de feina ja era impressionant. Però lamentablement i això que comento és extensiu a molts altres equips i serveis, la cura del personal que treballa en primera línia del front contra les violències masclistes no és cap prioritat. En canvi les dades i les estadístiques sempre ocupen la primera plana de les reunions i objectius imposats cada any, i perquè la màquina no s'aturi "cal una nova base de dades", que ha acabat sent un dels majors desastres, sobretot en contra d' agilitzar la tasca de registre dels i les professionals de les actuacions i intervencions del dia a dia, curiosament continuo patint aquesta mateixa base de dades en el servei on treballo actualment,...em persegueix com un mal esperit.

A nivell policial tampoc s'han rectificat greus errors d'organització, cal que el personal que rep la denúncia sigui un cos especialitzat, no pot ser qualsevol agent d'atenció ciutadana que treballi aquell dia i aquella hora a la comissaria, de cap de les maneres. La funció policial de protecció ha de ser una prioritat pel cos de Mossos d'Esquadra, perquè és exclusiva dels cossos de seguretat, la funció de seguiment ha de ser terciària perquè hi ha altres serveis i departaments que ja la realitzen. Cal millorar moltíssim la valoració del risc que es realitza i que s'envia als Jutjats de Violència sobre la Dona, perquè aquest risc és molt valorat per la fiscalia i la judicatura per interposar les Ordres de Protecció. 

Els jutjats de violència sobre la dona continuen enrocats en protegir agressors masclistes i blindar els seus drets com a progenitors que vetllar per la integritat física i psicològica de les dones que denuncien i llurs fills i filles.

No soporto el discurs corporativista, no puc, i això no vol dir que en tots els serveis hi ha professionals que es creuen la seva feina i la duen a terme amb coratge, però lamentablement son una minoria.

Seguim i seguirem, trenquem el silenci, no hi ha alternativa si volem canviar-ho tot.

Salut!

@RobenFawkes


  


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...