diumenge, 5 de febrer de 2017

Observant l'adolescència

Actualitzo el bloc amb la primera col·laboració de la companya Núria Mora i de ben segur no serà la darrera..., amb la Núria compartim la passió per la resiliència pràctica i la lluita contra la victimització secundària :

Observant l'adolescència
 
M'han convidat a escriure i passar els pensament a paraula escrita és un exercici fantàstic. Darrerament moltes mares d'adolescents, sobretot de noies molt joves, em comenten que és sorprenent el nivell de masclisme que detecten entre adolescents, nois i noies d'entre 15 i 18 anys. No es refereixen a manifestacions evidents de violència masclista com la que surt a les notícies sinó a actituds, comentaris i estils de relació que els recorda a generacions anteriors. Verbalitzar que els nois són més forts,  millors en matemàtiques, més intel·ligents...; i les noies han de ser maques, discretes, xerraires i han d'anar de dos en dos al lavabo, i que sobretot s’interessen en la moda i el maquillatge,.... Aquestes mares es sorprenen, creien que amb l'accés il·limitat a informació que tenen les noves generacions anirien endavant, i no enrere, com estan veient que passa. Es un procés educatiu lent que es comença a detectar quan els fills i els seus iguals arriben a l'adolescència. No puc més que donar la raó a aquestes mares en la seva observació.
Darrerament també trec el tema del masclisme en converses informals i sembla que els adults tenen clar el concepte, però l'apliquen poc en els anàlisi i observacions de les relacions socials. Subscric totalment el que comenta una tècnica d'igualtat,”esperar a que el jovent arribi a la ESO per començar a educar en igualtat es arribar tard”, molt tard. El tema de la igualtat, el feminisme i el respecte mutu han d'estar presents en l'educació des del principi, com altres qüestions com la autocora personal, l'alimentació saludable i altres temes que he vist repetir als meus fills durant tota la primària. Quan comentes que trobes a faltar temes com la responsabilitat, la empatia,  la igualtat i el respecte a la diferència individual et diuen que això és dona per suposat i es treballa en tots els temes i classes. Cosa que  contrasta amb la realitat que observo.
En l’educació familiar dels fills i filles sembla que tothom accepta que han de fer les mateixes feines a casa des de parar taula a netejar, estic d’acord, però també cal parlar-ne, explicitar-ho. És evident que aprendre totes aquestes coses els prepara per ser adults autònoms, però també cal educar les actituds, entendre perquè fan les coses, des d’on les fan i amb quin objectiu. El meu fill de 12 anys es declara feminista, entén que com a persona no és més ni menys que els altres, que per ser noi ha de renunciar uns privilegis culturals i socials que el posen per davant de les noies, per formar part d’aquesta societat masclista. Cal seguir parlant i analitzant cada dia els esdeveniments i vivències que explica per donar-li punts de vista diferents que li permetin ser crític. Avui m’ha demanat començar a llegir junts “El diari Violeta de la Carlota” de Gemma Lienas, que per cert és un molt bon material per començar a treballar aquests temes.

També tinc una filla de 9 anys a la que em trobo ensenyant-li a detectar actituds masclistes i a saber respondre a les mateixes, perquè són els seus companys de classe els que tenen actituds, comentaris i actuacions masclistes. Tot això m’ha portat a la recerca de material educatiu per a primària que tracti aquests aspectes, sorprenentment trobo moltes propostes per a petits (4-6 anys) i per a adolescents, però no per l’etapa de 9 a 11. Ara comença l’etapa creativa per proposar activitats i materials a l’escola, estic en la fase de recerca d’idees, ja us explicaré.

Participar en l’AMPA, Consell Escolar o altres formes de participació en l’educació ens dóna l’oportunitat de fer propostes i introduir petits canvis que poden portar a grans resultats segons postula la Teoria del Caos. Per tant cal observar, conèixer i sobretot passar a l’acció.

Núria Mora

2 comentaris:

Fran Jódar ha dit...

Felicitats!! M'ha agradat molt! Espero que hi hagin més col·laboracions com aquestes, Núria! Ara a crear material per als 9-11 anys! ;) Una abraçada!

Ruben Sanchez Ruiz ha dit...

Moltes gràcies Fran pel teu comentari. Esperem una nova col·laboració teva al bloc!
Una abraçada
Rubén

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...