dissabte, 30 d’agost de 2014

Sobre la Dominació masculina (1a part)

Durant aquestes vacances i per desconnectar he llegit el llibre de Pierre Bourdieu "La Dominación masculina", de l'Editorial Anagrama,  com que tinc la mania de llegir amb un llapis a la mà això em facilita fer resums i donats els fets d'aquest agost relacionats amb violència sexual i violència masclista tot plegat han motivat aquest post: un resum amb les idees principals del llibre, per no fer-ho excessivament llarg el dividiré en diferents posts:

Les estructures que fan possible la Divisió Sexual que ratifica la dominació masculina (i el seu poder hipnòtic com diu Virginia Wolf) en l'ordre social patriarcal, són: La Família, l'Estat, l'Esglèsia i l'Escola, que estan interconnectades i són responsables directes, i en un altre nivell: El periodisme, l'Esport de masses i (jo afegeixo) les Xarxes Socials.

Una de les formes de construcció social del gènere a través de les diferències sexuals és la Violència Simbòlica que és invisible, insensible i esmorteïda, i s'exerceix bàsicament mitjançant la comunicació i la transmissió del coneixement.

La dominació comença en les formes de pensar, en les estructures cognitives, que ja són un producte de la pròpia dominació, la mateixa categoria de "normal", marca l'ordre "natural" de les coses, "el que ha de ser"... Les estructures cognitives creen una percepció androcèntrica de les divisions objectives, creen una sèrie de comportaments, actituds, emocions, hàbits, predisposicions...per construir allò "inevitable"..."natural"..."normal"...i al mateix temps profundament injust i discriminatori per les dones.

La força de l'ordre masclista prescindeix de qualsevol justificació, s'imposa com a "natural" o "objectiva", o "neutre" ( el neutre sempre és masculí, d'aquí la importància de l'ús del llenguatge no sexista).

La sexualitat heteropatriarcal estructurada sota el prisma de la dominació amb el penis com a símbol de la virilitat, el seu tamany i la potencia sexual com a símbols de força, de domini, d'imposició i de masculinitat heteropatriarcal. L'Agressió sexual com a exercici brutal de poder sobre els cossos de les dones reduïts a la condició d'objectes, "sotmetre al poder", "apropiació", "possessió", "restringir la llibertat"...reafirmació de la dominació masclista. La cultura de la violació és violència simbòlica que vol construir un escenari d'impunitat per la violència sexual.

El patriarcat imposa una dicotomia femení vs masculí: interior vs exterior, sota vs sobre, inferior vs superior, invisible vs visible, sensibilitat vs raó, dependència vs autosuficiència, por vs violència, privat vs públic, ...i assimilar aquestes distincions...
L'estricta disciplina moral femenina dictamina "no mantenir les cames obertes", "no portar faldilles massa curtes",...tancar-se, fer-se invisibles...això és "femení", i al mateix temps imposen contradicció, una estètica esclava d'estar sempre accesibles a la mirada masculina, sempre guapes, sempre estupendes, sempre joves i depilades...sempre explotades... per altra banda als homes s'ens diu: "ocupeu l'espai ( exemple als seients del metro , o als patis de les escoles...), imposeu-vos, sigueu els primers...

La cosificació dels cossos de les dones, un cos ofert i negat simultàniament, manifestar la disponibilitat simbòlica, una combinació de poder d'atracció i seducció, les dones obligades "venerar" als homes amb els quals està vinculada afectivament que li oferiran protecció davant altres homes... i rebujar sel·lectivament alguns..., i que afegeix l'efecte de consum ostentós el premi de l'exclussivitat...

Continuarà
@RobenFawkes

:) La cursiva és aportació pròpia.
Disculpeu les faltes ortogràfiques i de redacció.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...