El passat dimarts vaig esgarrifarme un cop més al veure el silenci dels mitjans de comunicació davant de les agressions sexuals massives que s'estaven produïnt a la plaça Tahir, coincidint amb les protestes i manifestacions massives contra el govern de Morsi.
Gràcies al twitter em vaig assabentar i també gràcies a algunes companyes que van enviar-me emails sobre el tema amb diferents enllaços que aquí exposo:
En tres dies van comptabilitzar 86 agressions sexuals denunciades, l'estratègia emprada pels agressors, grups de 40 i 60 homes envolten a una dona, i la resta de persones testimonis no poden accedir a ella mentre els agressors exerceixen la violència i l'agressió sexual múltiple de forma brutal i organitzada.
Al dia següent persones que es manifestaven a la plaça van organitzar una resposta col·lectiva, un grup dels manifestants construeixen un mur humà i dins les dones es manifestaven:
Vaig recordar quan vaig anar al Cairo el passat 2010, i vaig viatjar en metro, que els vagons estaven clarament diferenciats exclussius, un per homes i un per dones, alternant-se, i em va copsar molt, ara ho entenc, amb forta tristessa, era una mesura dràstica i extrema davant una realitat violenta i quotidiana.
Com a home sento profunda indignació, i en el meu dia a dia sentiré pors, però mai sentiré o conviuré amb la por a ser violat, per això és una violència masclista. He dedicat varis posts sobre violència sexual en aquest bloc, el post d'avui és una denúncia pública contra la impunitat i el silenci, una condemna a la violència sexual exercida pels homes.
La violència sexual perpetrada pels homes és una arma contra la llibertat, contra la dignitat de les dones, i és una constant al llarg de la història sempre present en conflictes bèlics i socials de forma massiva, la impunitat la dóna el grup d'homes. I també molt present i habitual en la vida quotidiana de les dones, sobretot en l'àmbit de la parella, familiar i laboral. La violència sexual com un continuum que comença en l'estereotipada visió imposada de les dones com a objectes sexuals i acaba en els seus cossos com a camps de batalla, tant potenciada des dels mateixos mass media, els mateixos que aquests dies silencien aquesta notícia...mitjans en mans de homes poderosos i masclistes.
Human Rights Watch ha documentat durant molts anys el greu problema de la violència sexual en els carrers del Caire i particularment en les protestes a la places.
https://www.youtube.com/watch?
"As long as there is rape... there is not going to be any peace or justice or equality or freedom."
Andrea Dworkin
Aquesta frase de les companyes feministes indignades té més sentit que mai:
"La revolució serà feminista o no serà".
Salut i autodefensa!
Ruben Sanchez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada