Dues estrelles "rebotonas" i genials

Després de llegir aquesta tarda "Cuentos para antes de despertar" he sentit l'impuls d'escriure aquest post. 

Cada pàgina que llegia, cada segon que dedicaba a la lectura, i l'observació de cada detall, de cada color i de cada paraula, gaudint dels dibuixos que desprenen llum, i em sortia un somriure de la boca, un rere l'altre.

Quantes vegades havia pensat i així queda demostrat, que hi ha moltes formes d'arribar a les persones, dir coses que tenen efecte..., i si connectem imaginació, creativitat i fantasia, surt la màgia, ara encara estic més convençut que també podem lluitar contra les injustícies i les estructures mentals que ens limiten...aquestes dures carcasses acumulades des de la infantesa, que tan mal ens fan, ara mitjançant els nous contes, les històries, les il·lustracions,...que algunes es fan realitat, i ajuden a plasmar les utopíes, podem fer esquerdes per on surti la llum, de mil colors.

Crec molt en la força i el poder del simbolisme, i que no existeixen les casualitats, a Nunila la coneixia feia molt molt de temps ( com en els contes) en un col·lectiu entranyable de persones anomenat "Desedukando", que vam organitzar unes jornades de pedagogia libertària i alternativa a Arbúcies, fa molts anys, com 12. I a Myriam la vaig conèixer en la retrobada amb Nunila, a casa seva, i l'energia va fluir, les aures es comuniquen per sí soles. Totes dues són "estrellas rebotonas" que brillen amb llum pròpia i contagien com els focs de Eduardo Galeano i amb la força d'Emma Goldman.

Cada conte, permet veuve diferents perspectives, denunciar situacions injustes, sempre amb un final possitiu, esperançador com "el color verd", i pots trobar metàfores amagades realitzades amb inteligència i sentit de l'humor en cada racó, a cada pàgina. 

És veritat que els tempus i l'estrés no deixen espai per gaudir més temps de les persones significatives... m'he proposat aquest any ser més cuidador amb la "gent bonica"...a veure si ho aconsegueixo. Però els pocs moments que compartim, els convertim en grans, hem d'estar atents/es i que no passin per alts, que guanyi la qualitat sempre a la quantitat.

El primer conte de la "Cenicienta que no quería comer perdices" ja va donar la volta al món abans de sortir en format paper, aquest serà a la inversa, i tots dos són genials, defensaré davant de qui sigui que tenen un potent efecte terapèutic i resilient al públic lector, i per mi són font de motivació per avançar en la recuperació emocional de les persones que han patit durant la seva vida traumes i situacions de violència. 

Amb aquest post vull donar les Gràcies a Nunila i Myriam per ser qui sou, per fer el que feu amb el cor, un cor multicolor, on destaca el Lila, que dibuixa esperança en un món nou, on cada cop hi hagi més estrellas rebotonas que lluiten juntes, des del sentiments per la justícia social, més respecte a la diferència, més llibertat per expressar-nos i més alegría.

Us recomano aquestes dues obres, que les regaleu a les persones que estimeu, són per a tots els públics, llegiu-les i gaudiu-les, que nodreixin a les criatures en construcció, i deconstrueixin als adults/es que caminem...

Myriam i Nunila, continueu, perquè necessitem aquestes injeccions que reafirmen que podem canviar-ho tot, començant pels contes i seguint amb el món.

Una abraçada ben forta, feminista i llibertària a vosaltres!

Gràcies i Fins aviat.

Salut!

Ruben Sanchez

PD: En les dues imatges de les portades están linkades les seves webs perquè feu arribar els vostres comentaris, missatges i paraules maques.