La indignació ens fa lliures i iguals en un món nou

nit del 21 maig,pl.catalunya

Estem vivint un moment històric, la paraula PROU! ha pres forma al carrer i a les places, també s'expressa amb soroll: pitades, crits i cacerolades...també amb comportament ètic i honest: dormint al carrer, creant comissions de treball, infonen esperança i solidaritat, pintant pancartes que volen reflexionar i crear consciència col·lectiva,...que la utopía es posi a sobre de la taula, que se'n parli a cada casa...que no regni la indiferència davant la corrupció i privilegis.

No, no és el primer cop, però aquest coincideix curiosament amb un de significatiu, la Comuna de Paris, al 1851...té molts punts en comú, no volem el mateix final...aquesta vegada és definitiu, hi ha un abans i un després, ja no som esclaves/us del patriarcat capitalista, no ens conformem amb posar una papereta dins una urna, perquè "els nostres somnis no hi caben". Estem fent política, amb cada petita acció, amb cada assamblea es fa política real...creant contra-poder, la asemblea popular revolucionària és una realitat...només cal confiança i el suport d'encara més persones de les que som.

És una vivència realment increible, amb cada torn de paraula, frases contundents, paraules que tenen sentit , rebutgem la oratoria de la classe política, que s'oblida de les persones, i només protegeixen el capital i les propietats,  i mentre escric aquestes frases tinc la pell de gallina, tinc la intuïció que no serà una manifestació més, aquesta protesta del poble, de tots els moviments socials i la societat civil és definitiva, no hi ha marxa enrere. Ahir a l'asamblea de la nit, em va emocionar les paraules d'una nena de 10 anys, "que tothom tingui el mateix", tant bàsic i senzill com això, que tothom tingui: vivenda, llibertat, igualtat, treball, oci, salut, educació, responsabilitat, amor,pau, tranquil·litat...respecte.

Som nosaltres mateixo/es, les/els que ens hem unit i els polítics ens diuen avui que la "maxima expressió de la democràcia és votar", ¿?, no, per nosaltes és la mínima expressió, volem decidir per nosaltres mateixo/es, perquè "ningú ens representa", per això volem canviar el sistema masclista de dominació/sumissió, perquè no som ni mercaderies ni esclaus/ves.

Tots els gestos són importants, per petits que siguin: un post, un missatge, una visita amb els fills/es, amistats,...estendre a tot l'entorn el que està passant, reenviar emails, links, dormir allà, participar en les comissions..."abans d'ahir estava indignat/da, ara estic ilusionat/da"...perquè ja NO tinc por

Per acabar una de les meves cites preferides de B.Durruti: "portem un nou món en els nostres cors", i el meu cor està a la plaça, i el vostre?

Això no és una protesta, és una REVOLUCIÓ SOCIAL!!!!

Salut!!

Ruben Sanchez Ruiz