No puc imaginar-me un dia sense les ganes de lluitar per un món més just, on la solidaritat i el suport mutu sigui la única forma de relació entre les persones.
Les formes de lluita són lliures i diverses, utilitzant la creativitat, la imaginació i el raonament, amb el cor ple de força i de ràbia: un text, una frase, un dibuix , una plantilla per un grafitti, un article, una lectura, un post, una manifestació, una cançó, una concentració, una acció, un email, una pintada, una pedra,…24 hores.
La indignació que sento cada minut davant de les injustícies i les manipulacions, és un motor, una flama que s’encén cada dia més, i vull compartir-la amb totes i tots, perquè estic convençut que estem vivint un moment històric, de canvi radical, de canvi de sistema, però ull, depén només de nosaltres, perquè la gent s’ha cansat de paraules buides, falses promeses i esclavitud económica, el problema és que encara una majoria espera que els bancs, les multinacionals i la clase política ho solucionarán…el qué? Com? Assegurant-se que siguem esclaus/ves sumissos i obedients…no ja no , ja s’ha acabat!
Les i els que lluitem, som molt més intel·ligents del que es pensen els polítics, tenim més sentit comú i més alegría per viure intensament. Valorem i estimem la vida, també acceptem i respectem la mort, és per això que no volem creuar-nos de braços, mentre ens passa la vida per davant dels nassos. És per això que critiquem i lluitem amb totes les ganes, perquè creiem que es pot viure d’una altra manera, diferent, lliure , respectuosa, sense diners!!! Sense representants, ho volem fer nosaltres mateixes/os, participar directament i organitzar-nos, perquè tenim capacitat suficient.
Vencem el sentiment d’indefensió creat per anys de mala educació i anestesia amb pasos ferms, amb arguments contundents,plens d’esperança…de N.Chomsky, L.Michel, S.Beauvoir, Emma Goldman, P.Kropotkin, L.Urtubia,S.Hessel,P.Luengo, V.Despentes,Concha Perez, Sara Berenguer,A.Camus, Papasseit, Durruti, …les i els milers d'invisibles, persones que no s’han conformat, i que no es rendeixen, segueixen endavant a contracorrent, seguim nedant amb força, som tossuts/des, estem convençuts i no poden amb nosaltres, som plenament conscients dels riscos de la repressió, de la por, de la violencia, del cansament,…però la ilusió, l’esperança,la sinceritat,la utopía i els sentiments mouen realment el món, marquen el camí de la dignitat, és el que volem , caminar,caminar, i caminant ho aconseguirrem!!!!!
Salut i una forta abraçada llibertària
Ruben Sanchez
1 comentari:
Hi ha massa egoisme al món Ruben... Però hi ha alguns que encara pensem que mirar una flor es un viure meravellós... No envejo als capitalistes, als falsos, als mentiders...Sóc igual que fa anys... Gaudint de la mínima cosa que m' ofereix el dia... I sense haver de pagar...Intentant ajudar al que ho necessita... Si que es veritat que ens fan mal , perquè t' ofereixes tot tu i no et responen de la mateixa manera. Si tornéssim al món del trueque, amb els k molts de vegades encara vivim per necessitat o perquè són coses justes i lógiques, potser veurien que hi ha una altra forma de viure. No sé si ho podrien suportar... Jo pe la meva part continuaré lluitant per tornar amb mes força que mai, per estar al costat del qui em necessiti e intentar que no m' anulin mes : ni el que es pensa que sóc débil, ni el que em creu ignorant,ni qualsevol que es cregui amb el dret d' anular- me... El camí es llarg i dur, però aconseguiré que acabin trobant un Mur on només existirá una porteta per el que jo volgui al meu costat. Tot@s ho aconseguirem, perquè la nostra força encara que de vegades mermada per actes injustos, sorgirà més rabiosa i amb molta mes empenta que abans. Seguim aquí ferid@s emocionalment, físicament, intelectualment... Però ara la diferéncia es que JA NO CALLEM. Parleu Alt,baix, crideu per la finestra si us ve de gust... Ploreu de ràbia per el que veieu al mon... Però per vosaltres cada cop plorareu menys... Intentem transmetre aquest gran somriure als nous que han de créixer amb ments obertes, i només per ells, i principalment per nosaltres... tornem a la rajola sota el llit... Ningú et controla... Escalarem el forat i ens en sortirem...Perquè cada segón que passa ets més important ... GRACIES SEMPRE...
Vaiolet
Publica un comentari a l'entrada