dissabte, 11 de desembre de 2010

L’abús verbal i emocional: la clau per entendre la violencia masclista en l’àmbit de la parella (1ª part)

La violència psicològica, també anomenada abús Verbal  o abús emocional, és un lent procés que va desgastant els recursos personals de la dona , les seves reserves personals van esgotant-se progressivament, com una infecció que mica en mica va vulnerant el sistema inmunològic de la persona, minven els seus drets individuals com a dona, la seva dignitat és atacada per diferents mitjans, amb faltes de respecte, desqualificacions (personals, físiques, familiars, laborals,…),comentaris despectius, tracte vexatori (mirades,gestos,comentaris,…), privacions ( de la llibertat, silencis, del seu descans,de les seves decissions…)amb la intenció de crear i fomentar la desigualtat de poder i l’abús de confiança dins la relació afectiva, instal·lant una dinámica destructiva on el judici constant i el control, serveix com a instrument de dominació que impedeix la comprensió de la situació, (impedeix veure que està passant dins la parella…), que a la vegada permetria  reaccionar a la dona (explicar-ho, buscar ajuda, deixar la relació,…).

Quan es produeix aquesta violència psicológica, tot indica que la violència creixerà en intensitat amb el temps, que el procés es cronificarà, i pot evolucionar molt probablement cap a altres formes de violencia amb el temps: la violència física i la sexual. Un dels factors de risc més greus és continuar dins aquesta relació de parella.

La violència s’instal·la poc a poc, del més invisible a lo més visible, del que tothom pot negar, al que ningú pot negar ( M.F.Hirigoyen). La violència verbal/emocional dins la parella, és un indicador d’asimetria, on el vincle afectiu s’ha pervertit, de tal forma que comença una dependencia recíproca, per part de l’agressor el domini verbal sobre la dona li proporciona poder, privilegis, seguretat i sensació de control, per part de la víctima busca de forma reiterada saber que està passant, quins són els motius perquè ell ha canviat, i perillosament l’absència de violencia és vist com un premi…, com que hi ha possibilitat de solucionar-ho des de dins…, a la vegada la dona va sentint-se cada cop ella està més débil i més vulnerable, amb menys energía, amb menys autoestima i menys seguretat en ella mateixa, sobrecarregant-se d’una responsabilitat “sóc la única que puc solucionar aquesta situació”, quedant atrapada, dubta fins al punt de pensar-se que ella està “boja”, ja que normalment l’agressor juga amb una doble imatge social, que encara crea més confusió…dins de casa un autèntic dictador violent i desagradable, fora una persona encantadora, simpática, amable en excés,submís…i al mateix temps l’agressor la castiga amb frases del tipus “tú estás fatal, como? Que yo…que, yo no te he dicho eso, pero tú que te has creido, como has podido pensar…, estás loca de verdad,míratelo, te lo digo ya por ti, tu te inventas cosas,…que fuerte!”. Fins al punt que la dona comença a dubtar de la seva percepció, del que veu, del que sent, del seu propi pensament i criteri, això provoca auntèntics bloquejos (cognitius i emocionals), embotament afectiu, i dificultats en l’expressió verbal…fins a psicosomatitzar(angoixa, dolors musculars, problemes gastroinstentinals, al·lèrgies, fòbies,idees de suïcidi,…).

El més perillós d’aquest tipus de violencia,és la invisibilitat, no hi ha testimonis, no hi ha proves…només ell i ella.

La violencia psicològica no es produeix de forma sistemática al llarg de la relació, sinó ans al contrari de forma aleatòria, cíclica, alternant missatges de disculpa, e inclús de reforçament possitiu (hal·lagadors) amb clara intenció de manipular.

L’inici d’aquesta violencia psicológica coincideix amb el final de la fase de “conquesta i cortejo del príncep blau” i “enamorament”, normalment coincideix quan l’agressor té algún element de seguretat i estabilitat de la relació: inici de la convivencia, un cop formalitzat el matrimoni o el compromís, un cop signada la hipoteca, durant l’embaràs, la dona ha perdut la feina,…necesita algún element extern que li indiqui que durant un temps no es produirán canvis per planejar el terreny de la por, la dependencia, la intimidació...

Un cop el terreny està abonat pot augmentar la intensitat: amb insults i crits…en privat i/o en públic, això és més reconeixible, però l’autoestima de la dona ja està mermada, per tant la indefensió apresa comença a funcionar…després que ella ha probat mil canvis, en la seva manera d’actuar, de parlar, de mirar, de tractarlo…ell segueix igual o pitjor…”no puc fer res”, i la situació s’enquista…

Les bones amistats, les lectures especialitzades,les associacions de dones i alguns serveis molt especialitzats,… són un autèntic salvavides arribats a aquest extrem, seguint amb la metáfora de la infecció de la ferida (al principi citada), no són suficients els propis limfocits, ni les pròpies plaquetes…a vegades són necessaris els antibiòtics externs…per poder trencar el silenci i explicar a una persona de confiança o a un/a profesional especialitzat/da, com es sent i que li passa a la seva intimitat amb la seva parella, només així es pot detectar, identificar aquest abús emocional, amb preguntes reflexives estructurades per detectar la violència, perquè ella torni a ser ella mateixa, recuperar la seva força interior, desenvolupar la seva resiliència, per decidir sobre la seva vida,  si realment es troba bé , o si vol continuar amb aquest tipus de relació o vol sortir de la mateixa, i també veure que ella no el pot canviar, ni amb tot l’amor del món, ell no canviarà…

Fi de la primera part.

Ruben Sanchez Ruiz, psicòleg de la Oficina d’atenció a la víctima del delicte. Formador en materia de violencia masclista del ISPC.

Referències Bibliogràfiques:
EVANS,P “El abuso verbal”
GRAD,M”El secreto para superar el abuso verbal”
HIRIGOYEN,MF “Mujeres Maltratadas” y “El acoso Moral”

3 comentaris:

Homes Igualitaris de Catalunya ha dit...

Creo que hoy en día la violencia psicológica es la que más daño hace: la anulación de la persona es una muerte en vida.

Compañero, hemos realizado un ínteresante artículo sobre los hombres y la salud, relacionado con el género. Esperamos que te pases a leerlo! Un abrazo.

Sigue este link para leerlo: http://homesperlaigualtat.wordpress.com/2010/12/16/duros-de-pelar-de-por-que-los-hombres-se-quejan-menos-pero-padecen-mas/

Ruben ha dit...

La violència psicològica és el pas previ, la violència física masclista ha matat a la península a data d'avui 116 dones.

Elisabet Antich ha dit...

Haig de dir que m'has fet tornar a sentir coses que ja havia aparcat, per algú que ho ha viscut en primera persona com jo ha estat un relat molt verídic
Gràcies per tota l' ajuda que donaràs a d' altres dones com jo que un dia dins de la desgràcia, em tingut la sort de creuant-se amb tú

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...