dissabte, 20 de novembre de 2010

Crònica del taller de Masculinitats del Fòrum de les Violències a Barcelona


Aquest matí sobre les 10'15 he participat amb la meva companya de treball Silvia, d'un taller sobre la relació entre la masculinitat i la violència masclista, impartit per Oriol Ginés.

Hem quedat impactats de les dades estadístiques que treuen a la llum, aspectes que quotidianament passen desapercebuts, inclós per a persones i professionals sensibilitzats i formats en la matèria en qüestió: per exemple que la diferència de sous entre homes i dones realitzant una mateixa tasca és de 30% a favor dels homes,... o que només un 16% d'homes realitzen tasques domèstiques i de la llar,...de la tasa de suicidis el 75% són homes,...i tantes altres que em fan mal, com a home, de veure que calen moltíssims canvis, i que tot el que fem per caminar cap a la Igualtat, és poc.

La socialització de gènere, comença ja al ventre matern, amb la idea del que farem segons sigui el sexe del bebé, se li atribuirán unes característiques, una roba, unes joguines,...uns valors, unes creences, uns comportaments...propis...dins dels models standards...ja no només dins de l'àmbit familiar, sinó en totes les institucions socials, mitjans de comunicació, i al propi carrer en la vida quotidiana...

Els valors tradicionalment masculins, són predominants, imperants...es resisteixen al canvi però estan en crisi...l'autoritat, la jerarquia, la obediència, el poder, la competitivitat, la màquina sexual, la transgressió, la imposició, el crit, la violència, la individualitat, el domini, la superficialitat,...

Amb el nostre pensament, llenguatge i comportament construïm noves masculinitats, però sense la perspectiva de gènere, només les canviem de color ( per exemple els metrosexuals...l'esclavitut estètica sense contingut d'autocura...), i no en profunditat. Cal la revolució interna, per gaudir plenament en les nostres relacions socials, amb les emocions, compartint en llibertat, entre gèneres... les minories pressionen per realitzar els canvis necessaris, per tant dones feministes, homes feministes, igualitaris i igualitàries, no podem llençar la tovallola, el nou món és ja possible i ens necessiten...els nostres somnis i els nostres desitjos són realment intensos...no els deixem escapar...

Ruben Sanchez Ruiz

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...