dimecres, 26 d’abril de 2017

JOVES ADOLESCENTS FEMINISTES!



Cartell de l'organització ARRAN del 8 de Març

Seguim en contacte?
Això ens vem dir la darrera vegada que ens vam veure, mentre ens acomiadàvem. Fa uns dies he rebut notícies teves i m’he decidit a escriure.
Et vaig conèixer en mig d’un conflicte que es va tornar molt gros, per a tu i per a les altres dues noies implicades. Conflicte entre tres adolescents. A una la vas descriure com "la noia guapa", que destaca per anar a la moda, estèticament respon als canons de la indústria de la moda. Al contrari del que porta implícit aquest estereotip no és la noia més popular de la classe. A l’altra la ubiques "entre companya i amiga", una noia normal que també té els seus problemes, però bona persona. Tu et presentes amb prudència, que pot interpretar-se com vergonya però en realitat és la forma que tens d’avaluar la situació i a l’altra, en aquest a mi. Ets intel·ligent, tens el teu propi estil, comentes el teu fet de ser migrant i aquest estereotip, perdó, l'etiqueta pesa, està sempre present en les relacions amb els altres i no perquè ho manifestis, o es pugui deduir del teu aspecte, però no encaixa amb el teu projecte personal.
Davant el conflicte us vau anar definint les unes a les altres, a la primera la “guapa”, "creguda", que es pensa que està per sobre dels altres. A la segona com la "defensora de la rareta", que no sap triar les amistats i les conseqüències de juntar-se amb segons qui (brutal comentari sobre la utilització de la discriminació en el grup social). I a tu com "la inadaptada", "rara" i per tant no es pot preveure com pot reaccionar.
Quan s’escolta més atentament descobreixo que la “guapa” té una família patriarcal, on el pare marca la llei que tots han de complir, ho fa “pel seu bé i protecció”. La noia "guapa" no té veu dins el nucli familiar. La segona és la gran en una família amb molts problemes i li ha tocat madurar abans de temps, té prou problemes personals com per dedicar-se als dels altres. Tu portes des de petita cercant el seu espai on ser reconeguda, més enllà del teu lloc d’origen. Pel camí has topat amb el rebuig i el racisme, primer pel desconeixement, i després afegint la censura del seu comportament en la seva descoberta de les relacions de parella (has sortit amb tres nois i ara resulta que la gent et califica de puta). Dediquem una estona a aquest tema, comentes que no entens res i vas començar la recerca de respostes arribant a dues paraules: masclisme i  feminisme.
Davant la forma de resoldre el vostre conflicte la primera no pot ser protagonista, el seu pare li pren el lloc i decideix per ella. La segona dubta en si dedicar esforços a aquest tema, ja té molts fronts oberts i la seva mare considera que és un problema de noies sense importància i es manté al marge. Tu vols exposar els teus raonaments, ser escoltada i arribar a un consens, només demanes ser escoltada de forma empàtica (i descobreixes que la teva demanda, simple d’entrada, és un mur inabastable pels altres). Com sortiu del conflicte?
La primera orgullosa de saber-se protegida pel seu pare, sense ser conscient de no tenir veu ni vot.
La segona s’esvaeix, torna a la seva crua realitat, afrontant problemes que no li pertoquen per edat.

Tu ferida i també orgullosa, encoratjada d’haver donat la cara, convençuda, més que mai, que el patriarcat masclista  juga en contra de les dones. Disposada a trobar els referents i les eines personals que et permetin seguir endavant i superar els obstacles que segur trobaràs. 

T’has decidit a ser feminista, hem comentat el tema i hem compartit títols de llibres. Quan torno a tenir notícies teves em comentes que el teu camí de descoberta i aprenentatge del feminisme t’ha comportat haver de canviar d’amistats, tornes a ser jutjada, “això són xorrades” t’han dit les amigues. Ara procures confirmar les seves intuïcions en veu baixa, en privat, buscant la complicitat, fent servir característiques ben femenines. La resposta que espero que trobis i que et vull fer arribar és d’ànim, de confirmació, de no callar, no dubtar i continuar construint la teva escala de valors de forma autònoma. Tot un repte per a una jove adolescent feminista.
Has d’estar ben segura que no ets un cas aïllat, segur que moltes altres persones han fet aquest procés i sumades tenim la capacitat de canviar la societat i la cultura. Fem-ho visible.
Si estàs seguint aquest bloc, això va per a tu, amb tota la meva admiració.
Núria M


PD: Gràcies Núria M pel teu escrit. Abraçades grans!
@RobenFawkes
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...