dimecres, 29 de desembre de 2010

Obsolescencia vs Anticonsumisme, repensar el nostre consum...

L’OBSOLÈNCIA PROGRAMADA…
Aquest petit article ha estat escrit tot just després de veure el documental: Compra,llença,Compra, el podeu veure on-line en el següent enllaç: http://www.tv3.cat/videos/3270630/
Perquè fa uns anys a les nostres families els hi duraven els electrodomèstics tota la vida?
Perquè ara no duren més de 5, 10 anys…? Perquè els telèfons mòbils no duren més de 3 anys? Perquè no trobem peces de recanvi per arreglar lo espatllat, i hem de comprar un producte nou? Perquè 3x2? Perquè baixen o pugen determinats productes?
No és casualitat, tot això està controlat i pactat per les industries i la llei del mercat, sense consum compulsiu no hi ha capitalisme…i això pot ser molt perillós pels poderosos, per tant sempre hem de consumir, fins i tot quan no ho necessitem, fins i tot quan morim, encara que ens facin creure que serem més feliços, que sí… “consumo luego existo”…la nova filosofía de vida.
Fins a quin punt les persones s’estan convertint en bens de consum, les persones estem patint un procés de cosificació, que s'ens vegi com a objectes, utils o inutils depenen de l’ús que podem fer, …sense necessitat de cuidar-los els/les uns/es als/les altres…, només utlitzar-nos i després abandonar-los sense més, ja no ens interessa, el sentiment d’amor es pot comercialitzar…
Si els vincles afectius es debiliten, com afirma el sociòleg Zigmund Bauman, en el seu llibre “Amor Líquido”, i la xarxa social es resenteix, es debilita, com diu el Dr.Comelles, la comunitat desapareix…ja no existeix, cal saber les conseqüències, el sentiment de pertenença està intimament lligat a la nostra autoestima, i  al nostre sentiment de confiança, i a allò que valorem de nosaltres mateixos/es i dels/les demés.
La conducta de compra per satisfer necessitats superficials, alimenten directament els sentiments de por i desconfiança, que minen la veritable Font i energía que mou el món, que és la solidaritat, el suport mutu, la confiança, i no la competitivitat com ens volen vendre.
Un dels reptes és veure realment , només pensar uns nanosegons abans de comprar si ho necessitem o no, i després pensar si podem arreglar amb els nostres mitjans o a través d’alguna amistat l’objecte a substituir, si podem arreglar-ho, amb altres elements disponibles. Ara pensaba si la proliferació de portàtils evita que poguem arreglar els pc, i substituir peces nosaltres mateixos/es…“Jugaad”, en indi significa: arreglar les coses perquè tornin a funcionar.
Una altra estrategia pot ser el trueque o intercanvi, abans de llençar res, pregunta al teu voltant, segur que pot ser d’utilitat per alguna altra persona…posa-ho al facebook! Segur que surten candidats/es.
La política publicitaria i la moda, va a persuadir-nos, per Desitjar l’últim model del producte, i rebutjar  lo antic…
Falsa Llibertat i falsa felicitat per mitjà del consum sense limits, a través de tres eines: el crèdit, l’obsolència programada (“Un producte que no es fa malvé, és un desastre pels negoci” ) i la publicitat. Això també és una forma de violencia social sense límits, bé els únics els que nosaltres podem interposar amb la nostra desobediencia civil, sabotatge ,etc…com a única defensa.
Salut i una forta abraçada a tots i a totes!
Ruben Sanchez
 “La natura no podueix cap residu, només nutrients, si la industria còpia aquest procés acabarem amb l’obsolencia programada”. Michael Braungart.

1 comentari:

Ruben ha dit...

Acaben de vetar l'accés al vídeo a tv3. No és un problema de l'enllaç, es diu censura, us sona??
teníen por que féssim un cabreig col·lectiu, i una revolució anticonsumista?
En youtube està dividit en 5 parts i es pot veure:
http://www.youtube.com/watch?v=HV_rBFCsI9Q

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...