tag:blogger.com,1999:blog-26404580961242186052024-02-19T16:02:53.430+01:00El dit a la nafraAcció AntimasclistaUnknownnoreply@blogger.comBlogger253125tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-11523539540026772272021-07-11T12:08:00.005+01:002021-07-11T12:10:28.166+01:00"Jo el vull veure"<p style="text-align: left;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Son molts anys...més de 19 acompanyant a supervivents en els seus processos de recuperació i també en un moment important de tot el procediment judicial, l'acte de <b>judici</b> oral. </p><p style="text-align: justify;">L'Objectiu d'aquest acompanyament físic en l'acte de judici és desangoixar i reduir al màxim la victimització secundària que se'n genera del mateix. És a dir que l'acte de judici per a la víctima tingui la mínima càrrega emocional i no boicotegi la seva recuperació personal. Ja que ha passat molt de temps des que van passar els fets fins al judici, poden haver passar 1, 2, 3, 4, 5,...i fins a 6 anys.</p><p style="text-align: justify;">En el millor dels casos es pot fer una preparació prèvia i una visita de la sala quan no hi ha ningú o s'està celebrant un altre judici. Allà es pot veure qui és qui, l'ordre d'intervenció i quin tipus de preguntes et poden formular....tota aquesta informació ajuda a familiaritzar-se amb una situació extremadament formal que té un llenguatge jurídic propi que no és pas entenedor...és més un argot jurídic, per tant cal conèixer'l una mica.</p><p style="text-align: justify;">S'ha lluitat molt des de l'àmbit de la victimologia per respectar els drets de la víctima en el judici oral: el fet d'estar acompanyada per una persona de confiança, disposar d'una sala d'espera pròpia, el fet de no mantenir cap tipus de contacte visual amb l'infractor amb l'ús de la mampara i la videoconferència...I com a professional he lluitat perquè cada vegada aquestes mesures fossin la norma i no pas l'excepció.</p><p style="text-align: justify;">Ara bé, sempre he estat defensor del dret de la víctima a decidir. M'explico, com a professional pots fer una sèrie de recomanacions, perquè per l'experiència de casos passats has viscut diferents situacions, i si vols evitar un patiment extra a la víctima i a la seva família, fas el que calgui ( fins i tot discutir amb lletrats/des, fiscalia, judicatura,...) i dones uns tipus de pautes resilients. Però la darrera paraula la té la víctima que verbalitza què vol fer, jo plantejo els diferents escenaris i la víctima amb tota aquesta informació decideix i jo acompanyo en aquesta decisió. </p><p style="text-align: justify;">Per exemple, aquest passada setmana estava realitzant un acompanyament a una supervivent de 16 anys d'una agressió sexual perpetrada per un conegut, i des del principi la víctima em va manifestar que no volia cap mampara dins la sala, em va dir "el vull veure", i així va ser. Durant la declaració de la víctima va estar a un metre i 50 cm de l'agressor, i va declarar sobre els fets viscuts, sense cap element físic que s'interposès. La meva intervenció com a psicòleg és a posteriori, la contenció emocional del després, perquè també va exercir el seu dret de restar a la sala un cop havia acabat la seva declaració, per tant va escoltar la declaració dels testimonis i la pena que demanava la fiscalia i l'acusació particular. No és gens habitual aquesta situació, perquè genera molta impotència, escoltar segons quins testimonis sense tenir la possibilitat de rebatre o protestar dins la sala de vistes,...és complicat de gestionar. </p><p style="text-align: justify;">La intervenció com a psicòleg ha de ser molt respectuosa, en tot moment d'acompanyament, i amb l'objectiu de l'enfortiment de la persona que estàs atenent, amb tots els factors que et trobis, és a dir, amb contextos molt diferents, alguns més facilitadors i d'altres menys, i aprofitar les condicions per l'empoderament de la víctima, i <b>l'empoderament sempre neix del respecte a la decisió de la víctima</b>, és el seu procés, marcant ella el seu ritme, només així la intervenció és alliberadora.</p><p style="text-align: justify;">@RobenFawkes</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-VUCSNH5kjX8/YOrQzrZZUhI/AAAAAAAANJ0/4FQNEqceV94gDSnwk4aAfp_EZ041BywJACLcBGAsYHQ/s300/SaladeVistes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" src="https://1.bp.blogspot.com/-VUCSNH5kjX8/YOrQzrZZUhI/AAAAAAAANJ0/4FQNEqceV94gDSnwk4aAfp_EZ041BywJACLcBGAsYHQ/s0/SaladeVistes.jpg" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-51288861640110432752021-05-07T23:10:00.002+01:002021-05-07T23:10:34.229+01:00Un euro de benzina i una ampolla de plàstic<p> <b style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">UN EURO DE GASOLINA EN UNA BOTELLA DE PLÁSTICO </b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6j-mGgCBQMYTFm3jGvk32u4SWRVOEpmpRJZYC4NDH-TuloaI0gE3CiPLsnPmabkQt7WOp16_Lv_g7jNy6E20WWnLM9H_WM5mcNp3Qrh0sRykmLWaEf6ivI-oYEVQI7jaFbftXhsIk1y4/s800/PCVGweb2013_petit.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="566" data-original-width="800" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6j-mGgCBQMYTFm3jGvk32u4SWRVOEpmpRJZYC4NDH-TuloaI0gE3CiPLsnPmabkQt7WOp16_Lv_g7jNy6E20WWnLM9H_WM5mcNp3Qrh0sRykmLWaEf6ivI-oYEVQI7jaFbftXhsIk1y4/s320/PCVGweb2013_petit.jpg" width="320" /></a></b></div><b style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"><br /></b><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt;"><b>De María Zaragoza (Publicado en H Negra )<o:p></o:p></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">He pedido el indulto, pero no me importa quedarme en la cárcel. Dijeron que había sufrido un trastorno mental transitorio, pero no es cierto. Quizá en el momento fue un impulso, pero puedo asegurar a quien quiera preguntarme –nadie me pregunta- que resultó como yo lo había soñado. Mejor, porque al final no lo maté yo, sino un imbécil que quiso ayudar. Siempre hay un imbécil con buenas intenciones. Cuando una sueña con la venganza cada noche y la venganza llega, no importante las consecuencias. ¿Quiere indultarme? Casi sería una señal del destino, pero me da igual. Duermo tranquila por las noches y eso basta. Cuando encendí esa cerilla sabía que podría acabar en la cárcel. Si me hubieran pegado un tiro en la frente allí mismo, me habría muerto feliz. Por suerte, no estamos en uno de esos lugares en los que la gente va armada y solo acabé con unes cuantas contusiones, causadas más por el poco aguante que le han dejado a mi cuerpo los años que por el tipo que intento detenerme.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">No intentaré justificarme. Lo único que podría decir a mi favor es que soy madre. Las madres nos entendemos entre nosotras, por eso hay tanta madre pidiendo mi indulto y yo guardo silencio. Quizá si hubiera sido otra madre, sería yo la que solicitase el perdón para ella. Para mí no pido nada.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">Violaron a mi hija hace casi veinte años. Conocía al violador. Por desgracia, en este maldito mundo, rara es la vez que no lo conocen. Empezó la pesadilla, pero fui lo que se esperaba de mí un tiempo. Denunciamos, ganamos el juicio, fue condenado. Nos debería haber pagado una indemnización que nunca llegó y acabo en la calle demasiado pronto. A veces me lo encontraba, como si el dolor de mi hija no le importase a nadie salvo a nosotras dos. Y fui razonable, no protesté. A la gente le gusta que las mujeres guardemos silencio y pasemos vergüenza.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">Mi hija ya no iba sola a ninguna parte. Yo la acompañaba cada día al autobús y la recogía en la parada porque vivió aterrorizada siete años, y yo con ella, porque una madre sufre lo que sufren sus hijos y solo disfruta la mitad de sus alegrías. La víctima era la prisionera y él corría libre y se emborrachaba, como siempre. Incluso, aquel día se permitió el lujo de seguirme hasta la parada y preguntarme por ella, por la preciosa vida que había destrozado. Le tiré el agua de la botella que estaba bebiendo y se echó a reír. Decidí que debía echarle por encima algo más fuerte mientras lo miraba entrar en el bar de la esquina.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">Así que cogí mi botella y pagué al hombre de la gasolinera porque me la llenase con un euro de gasolina. Miré aquella moneda a la todavía no me había acostumbrado y sentí que era el destino, que eso ya lo había soñado muchas veces. Y que estaba bien.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">Cuando quise darme cuenta, tenía una cerilla encendida en la mano. El violador abría los ojos y la boca en un grito, la ropa estaba empapada en gasolina, la botella de plástico rodaba por el suelo, el dueño del bar me derribaba para evitarlo. Pero la cerilla escapó de mis dedos y prendió el charco, la botella, al violador. Desde el suelo, miré el espectáculo y no hice nada porque lo estaba disfrutando. Pensé palabras para las que no me educaron.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">Un tipo sacó el extintor y se lo vació. Dijeron, lo dice también en la petición de indulto, qué si le hubieran echado las cortinas por encima en vez de rociarlo con químicos, habría sobrevivido. Por el extintor lo mató. No yo, el extintor. Un imbécil con buenas intenciones y un extintor. La justicia elige extraños disfraces.<o:p></o:p></p><p>--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</p><p>Vam escollir des d'Aliats del Feminisme aquest text en l'acció reivindicativa contra la violència masclista realitzada conjuntament amb Prou Violència, el 16 Abril 2017.</p><p>Aquí diferents notícies que expliquen la història real que va inspirar a l'escriptora:</p><div style="caret-color: rgb(34, 34, 34); color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://www.etapainfantil.com/madre-quemo-vivo-violador-hija&source=gmail&ust=1620510862195000&usg=AFQjCNECea8mXBRL856NAUAqmmlGOg49Dg" href="https://www.etapainfantil.com/madre-quemo-vivo-violador-hija" style="color: #1155cc;" target="_blank">Una madre alicantina quemó vivo al violador de su hija - Etapa Infantil</a><br /></div><div style="caret-color: rgb(34, 34, 34); color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://www.lasexta.com/noticias/sociedad/sale-de-prision-la-mujer-que-mato-al-violador-de-su-hija-quemandolo-con-gasolina-en-alicante_201711205a12f9020cf2ebaa168bb896.html&source=gmail&ust=1620510862195000&usg=AFQjCNHQwEzULbLUf-NUIvpJirKXepNKPA" href="https://www.lasexta.com/noticias/sociedad/sale-de-prision-la-mujer-que-mato-al-violador-de-su-hija-quemandolo-con-gasolina-en-alicante_201711205a12f9020cf2ebaa168bb896.html" style="color: #1155cc;" target="_blank">Sale de prisión la mujer que mató al violador de su hija quemándolo con gasolina en Alicante (lasexta.com)</a><br /></div><div style="caret-color: rgb(34, 34, 34); color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://elpais.com/diario/2005/06/14/espana/1118700028_850215.html&source=gmail&ust=1620510862195000&usg=AFQjCNFiUCaXNJKksCw3Kv_v57lebNgMQQ" href="https://elpais.com/diario/2005/06/14/espana/1118700028_850215.html" style="color: #1155cc;" target="_blank">Una mujer rocía con gasolina y prende fuego al hombre que violó a su hija | España | EL PAÍS (elpais.com)</a><br /></div><div style="caret-color: rgb(34, 34, 34); color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://www.lasprovincias.es/valencia/20090723/local/sucesos/condenan-anos-carcel-madre-200907231424.html&source=gmail&ust=1620510862195000&usg=AFQjCNHZ0zOAHvTljOSw5MiLkNTUTyCC_A" href="https://www.lasprovincias.es/valencia/20090723/local/sucesos/condenan-anos-carcel-madre-200907231424.html" style="color: #1155cc;" target="_blank">Condenan a 9 años de cárcel a la madre que mató al violador de su hija tras rociarlo con gasolina en Benejúzar | Las Provincias</a><br /></div><p><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://www.elcorreo.com/sociedad/sucesos/matar-violador-hija-20171115175557-nt.html&source=gmail&ust=1620510862195000&usg=AFQjCNELzfxflTeQvf5p8x61WHkM5q8MSA" href="https://www.elcorreo.com/sociedad/sucesos/matar-violador-hija-20171115175557-nt.html" style="caret-color: rgb(34, 34, 34); color: #1155cc; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;" target="_blank">La mujer que mató al violador de su hija logra el tercer grado y sólo debe ir a prisión a dormir | El Correo</a></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-30472950673318466622021-04-16T21:20:00.000+01:002021-04-16T21:20:30.155+01:00FEMINISMES I JOC DE CARTES= WE CAN PLAY<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-WX26WKBUxnk/YHnsQvidgFI/AAAAAAAANEA/fdFTgxQ-Qo0x9MyNc9xlaCOXU7dYXBLmgCLcBGAsYHQ/s2048/Foto%2Bmoltes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1652" data-original-width="2048" src="https://1.bp.blogspot.com/-WX26WKBUxnk/YHnsQvidgFI/AAAAAAAANEA/fdFTgxQ-Qo0x9MyNc9xlaCOXU7dYXBLmgCLcBGAsYHQ/s320/Foto%2Bmoltes.jpg" width="320" /></a></div><br />És un gran plaer contribuir des d'aquest bloc a la difusió d'iniciatives com aquesta, en la majoria dels post acostumo a denunciar la violència institucional, avui però d'una altra manera, reivindicant la "herstòria" de les dones lluitadores de la història des del món dels Jocs de Taula.<p></p><p>Que gaudiu d'aquest post escrit per la Júlia i l'Abert, creadores de WE CAN PLAY<span><span> </span></span>i feu-vos amb el joc!</p><p>Una abraçada</p><p>@RobenFawkes</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.we-can-play.com/" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1230" data-original-width="2557" src="https://1.bp.blogspot.com/-veQmGbo5WYo/YHno0U5SudI/AAAAAAAANDw/4qLUE0ufDScD-Oy7SaaMRkib2kQyVxDkACLcBGAsYHQ/s320/unnamed.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="gs" style="caret-color: rgb(34, 34, 34); margin: 0px; padding: 0px 0px 20px; width: 989px;"><div class=""><div class="ii gt" id=":ib" style="direction: ltr; margin: 8px 0px 0px; padding: 0px; position: relative;"><div class="a3s aiL " id=":ic" style="font-stretch: normal; line-height: 1.5; overflow: hidden;"><div dir="ltr"><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr" style="color: #222222;"><div dir="ltr" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #666666; font-size: 16px;">Al llarg de la història, grans dones han lluitat i sobresortit desafiant </span><span style="background-image: url("https://mail.google.com/mail/u/0/"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; color: #666666; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">la</span><span style="color: #666666; font-size: 16px;"> corrent. </span></span></div><div dir="ltr" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #666666; font-size: 16px;">Dones que </span><span style="color: #666666; font-size: 16px;">amb </span></span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">el seu exemple ens mostren un camí a seguir. </span></div><span style="color: #666666; font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><b>Aquest <span style="background-image: url("https://mail.google.com/mail/u/0/"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; padding-bottom: 2px;">dimarts 20 d'Abril</span>, la <span style="background-image: url("https://mail.google.com/mail/u/0/"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; padding-bottom: 2px;">Julia</span> <span style="background-image: url("https://mail.google.com/mail/u/0/"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; padding-bottom: 2px;">Johansson</span> i l'Albert <span style="background-image: url("https://mail.google.com/mail/u/0/"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; padding-bottom: 2px;">Pinilla</span> llancen </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><b>una </b></span><span style="font-family: georgia;"><b>campanya de </b></span><span style="background-image: url("https://mail.google.com/mail/u/0/"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; font-family: georgia; padding-bottom: 2px;"><b>30</b></span><span style="font-family: georgia;"><b> dies a Kickstarter (Plataforma de micromecenatge)</b> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">per mirar </span><span style="font-family: georgia;">de produir el joc de cartes </span><u><span style="background-image: url("https://mail.google.com/mail/u/0/"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; font-family: georgia; padding-bottom: 2px;">We</span><span style="font-family: georgia;"> Can </span><span style="background-image: url("https://mail.google.com/mail/u/0/"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; font-family: georgia; padding-bottom: 2px;">Play</span></u><span style="font-family: georgia;"><u> - Dones que han canviat el món</u>, </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">amb l'objectiu de </span><span style="font-family: georgia;">contribuir</span><span style="font-family: georgia;"> a mantenir viu </span><span style="font-family: georgia;">l'exemple d'aquestes dones d'una forma </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">divertida. </span></div></span></div><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr" style="color: #222222;"><br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="font-family: georgia;"><span style="background-image: url("https://mail.google.com/mail/u/0/"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; color: #666666; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">We</span><span style="color: #666666; font-size: 16px;"> Can </span><span style="background-image: url("https://mail.google.com/mail/u/0/"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; color: #666666; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Play</span><span style="color: #666666; font-size: 16px;"> és un joc de cartes dinàmic el qual conté 86 cartes il·lustrades </span></span></div><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr" style="color: #222222;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #666666; font-size: 16px;">amb relats de </span></span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">dones </span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">que han contribuït a canviar el món. </span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">Al joc també trobarem </span></div><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr" style="color: #222222;"><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">cartes anònimes. Aquestes </span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">representen</span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;"> </span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">a totes les dones anònimes que també han </span></div><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr" style="color: #222222;"><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">contribuït a canviar el món i les podrem </span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">utilitzar de forma </span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">estratègica. </span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">L'objectiu del </span></div><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr" style="color: #222222;"><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">joc és formar una línia cronològica. Podrem optar </span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">per anar més </span><span style="background-image: url("https://mail.google.com/mail/u/0/"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">ràpid</span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;"> </span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">arriscant-nos </span></div><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr" style="color: #222222;"><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">a perdre les cartes. </span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">Guanyarà qui primer aconsegueixi formar</span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">una línia de 7 cartes.</span></div><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr" style="color: #222222;"><span style="font-family: georgia;"><br style="color: #666666; font-size: 16px;" /><span style="color: #666666; font-size: 16px;">El preu del joc serà de 16 € durant la campanya de Kickstarter i </span></span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">les 20 </span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">primeres </span></div><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr" style="color: #222222;"><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">persones que </span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">comprin el joc obtindràn també una carta extra personalitzada. </span></div><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr" style="color: #222222;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #666666; font-size: 16px;">L'objectiu és </span><span style="color: #666666; font-size: 16px;">recaptar almenys 5.000 €. Si s'aconsegueix recaptar almenys aquesta </span></span></div><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr" style="color: #222222;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #666666; font-size: 16px;">xifra, </span></span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">podran produir el joc i </span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">enviar-lo, i si no ho aconseguim, Kickstarter retornaria </span></div><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr" style="color: #222222;"><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">els diners a </span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">totes les persones que l'hagin </span><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: 16px;">comprat.</span></div><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr" style="color: #222222;"><br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="color: #666666; font-size: 16px;"><span style="font-family: georgia;">El Joc serà produït en català, castellà i anglès i si aconseguim el tercer objectiu de </span></span></div><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr" style="color: #222222;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #666666; font-size: 16px;">finançament </span><span style="color: #666666; font-size: 16px;">també el </span><span style="color: #666666; font-size: 16px;">produiran</span><span style="color: #666666; font-size: 16px;"> en </span><span style="background-image: url("https://mail.google.com/mail/u/0/"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; color: #666666; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">suec.</span></span></div><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr" style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-image: url("https://mail.google.com/mail/u/0/"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;"><br /></span></div><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr" style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-image: url("https://mail.google.com/mail/u/0/"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;"><br /></span></div><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnZtfA2v4i_9TjDSoBy5FYrwciu2maMCPEWXUJMcmiNoLuQJyvtU0dSkm5ACYWUm0UW46HB0tkYgPWZcfuFURLj57zPpSNM6IoUsEaIhdL6dWCKsz0sjyTIBUN1HiO3Qvygw8VhA_Dff0/s2048/Julia+Y+Albert+We+Can+Play.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1868" data-original-width="2048" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnZtfA2v4i_9TjDSoBy5FYrwciu2maMCPEWXUJMcmiNoLuQJyvtU0dSkm5ACYWUm0UW46HB0tkYgPWZcfuFURLj57zPpSNM6IoUsEaIhdL6dWCKsz0sjyTIBUN1HiO3Qvygw8VhA_Dff0/w200-h183/Julia+Y+Albert+We+Can+Play.jpg" width="200" /></a></div><div dir="ltr" style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="font-size: small;"><span style="color: black;"><br /></span></div><div style="color: #888888; font-size: 12.8px;"><b style="font-family: "open sans", helvetica, arial, sans-serif; font-size: 12.8px;"><span style="color: black;">Julia Johansson</span></b><br /></div><div style="color: #888888; font-size: 12.8px;"><b style="font-family: "open sans", helvetica, arial, sans-serif; font-size: 12.8px;"><span style="color: black;">Albert Pinilla</span></b><b style="font-family: "open sans", helvetica, arial, sans-serif; font-size: 12.8px;"><span style="color: black;"><br /></span></b></div><div style="color: #888888; font-size: 12.8px;"><b style="color: black; font-family: "open sans", helvetica, arial, sans-serif; font-size: 12.8px;"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://www.we-can-play.com/&source=gmail&ust=1618688081621000&usg=AFQjCNFITSuEzgyNLF8Ye6isRKXdCP4uTw" href="https://www.we-can-play.com/" style="color: #1155cc;" target="_blank">https://www.we-can-play.com/</a></b><b style="font-family: "open sans", helvetica, arial, sans-serif; font-size: 12.8px;"><span style="color: black;"><br /></span></b></div><div style="color: #888888; font-size: 12.8px;"><div style="font-size: 12.8px;"><br /></div><div style="font-size: 12.8px;"><div style="font-size: 12.8px;"><span style="color: #666666; font-family: open sans, helvetica, arial, sans-serif;"><br /></span></div><div style="font-size: 12.8px;"><span style="color: #666666; font-family: open sans, helvetica, arial, sans-serif;"><br /></span></div><div style="font-size: 12.8px;"><span style="color: #666666; font-family: open sans, helvetica, arial, sans-serif;"><br /></span></div><div style="font-size: 12.8px;"><span style="color: #666666; font-family: open sans, helvetica, arial, sans-serif;"><br /></span></div><div style="font-size: 12.8px;"><span style="color: #666666; font-family: open sans, helvetica, arial, sans-serif;"><br /></span></div><div style="font-size: 12.8px;"><span style="color: #666666; font-family: open sans, helvetica, arial, sans-serif;"><br /></span></div><div style="font-size: 12.8px;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpEeHwTi9q_jMmNGYmYW_HIT8auyG09rlfJpGNo-0WYqY3X84K-OtWvfHHkcMw4xsxLfIeYmvE2mauKQJ1f-TD08FxUbEvjMI27pVdus_TenfS85wNqFS1sz4lYkTnUZm7qBW4KiJ-R1Q/s2048/16-+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1428" data-original-width="2048" height="279" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpEeHwTi9q_jMmNGYmYW_HIT8auyG09rlfJpGNo-0WYqY3X84K-OtWvfHHkcMw4xsxLfIeYmvE2mauKQJ1f-TD08FxUbEvjMI27pVdus_TenfS85wNqFS1sz4lYkTnUZm7qBW4KiJ-R1Q/w400-h279/16-+1.jpg" width="400" /></a></div><br /><br /><span style="color: #666666; font-family: open sans, helvetica, arial, sans-serif;"><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguZHIaI4YL23XPdvtoFz0E30YqqIQRERblwWBr6PeoGgigjfF3E13JfmJeJsc0d4G5VlethyHsOXYR6rqLNYJWBi0HFsrpBbqcScfTZBnJZF9fCxAVBvwFARJ-RXHqrk2xxM27tEZSl8M/s2557/unnamed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1230" data-original-width="2557" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguZHIaI4YL23XPdvtoFz0E30YqqIQRERblwWBr6PeoGgigjfF3E13JfmJeJsc0d4G5VlethyHsOXYR6rqLNYJWBi0HFsrpBbqcScfTZBnJZF9fCxAVBvwFARJ-RXHqrk2xxM27tEZSl8M/w400-h193/unnamed.jpg" width="400" /></a></div></div></div></div></div></div></div></div></div><div class="hq gt" id=":jq" style="clear: both; color: #222222; font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 0.875rem; margin: 15px 0px;"><div class="ho" id=":jr" style="margin: 12px 0px; position: relative;"><div class="aZi J-J5-Ji" style="display: flex; position: absolute; right: 0px; top: -1px;"><div aria-disabled="false" aria-label="Baixa tots els fitxers adjunts" class="T-I J-J5-Ji aZj T-I-ax7 T-I-Js-IF L3" data-tooltip="Baixa tots els fitxers adjunts" id=":k1" role="button" style="-webkit-box-shadow: none; -webkit-user-drag: none; -webkit-user-select: none; align-items: center; border-bottom-left-radius: 2px; border-bottom-right-radius: 0px; border-top-left-radius: 2px; border-top-right-radius: 0px; border: none; box-shadow: none; color: #444444; cursor: pointer; display: inline-flex; font-size: 0.875rem; height: auto; justify-content: center; line-height: 18px; margin: 0px 0px 0px 20px; min-width: 0px; outline: none; padding: 0px; position: relative; text-align: center; white-space: nowrap; width: auto; z-index: 0;" tabindex="0"><div class="asa" style="align-items: center; border: none; cursor: pointer; display: flex; justify-content: center; outline: none; position: relative; z-index: 0;"><div class="aZh T-I-J3 J-J5-Ji" style="background-image: url("https://www.gstatic.com/images/icons/material/system/1x/file_download_black_20dp.png"); background-position: center center; background-repeat: no-repeat no-repeat; background-size: 20px; display: inline-block; height: 20px; margin: 0px; opacity: 0.7; padding: 0px; position: relative; transition: opacity 0.15s cubic-bezier(0.4, 0, 0.2, 1); vertical-align: middle; width: 20px;"></div></div><div class="a3I" style="height: 1px; left: -10000px; overflow: hidden; position: absolute; top: -10000px; width: 1px;"> </div></div><div aria-disabled="false" aria-label="Afegeix-ho tot a Drive" class="T-I J-J5-Ji aZj T-I-ax7 T-I-Js-Gs L3" data-tooltip="Afegeix-ho tot a Drive" id=":k2" role="button" style="-webkit-box-shadow: none; -webkit-user-drag: none; -webkit-user-select: none; align-items: center; border-bottom-left-radius: 0px; border-bottom-right-radius: 2px; border-top-left-radius: 0px; border-top-right-radius: 2px; border: none; box-shadow: none; color: #444444; cursor: pointer; display: inline-flex; font-size: 0.875rem; height: auto; justify-content: center; line-height: 18px; margin: 0px 0px 0px 20px; min-width: 0px; outline: none; padding: 0px; position: relative; text-align: center; white-space: nowrap; width: auto; z-index: 0;" tabindex="0"><div class="asa" style="align-items: center; border: none; cursor: pointer; display: flex; justify-content: center; outline: none; position: relative; z-index: 0;"><div class="XF T-I-J3 J-J5-Ji" style="background-image: url("https://www.gstatic.com/images/icons/material/system/1x/add_to_drive_black_20dp.png"); background-position: center center; background-repeat: no-repeat no-repeat; background-size: 20px; display: inline-block; height: 20px; margin: 0px; opacity: 0.7; padding: 0px; position: relative; transition: opacity 0.15s cubic-bezier(0.4, 0, 0.2, 1); vertical-align: middle; width: 20px;"><div class="T-aT4" style="direction: ltr; display: inline-block; height: 19px; position: relative; width: 19px;"><div></div><div class="T-aT4-JX" style="background-image: url("https://ssl.gstatic.com/ui/v1/activityindicator/offline.png"); background-position: center center; background-repeat: no-repeat no-repeat; height: 19px; left: 0px; opacity: 0; position: absolute; top: 0px; transition: opacity 0.218s linear 0.44s; width: 19px;"></div></div></div></div><div class="a3I" style="height: 1px; left: -10000px; overflow: hidden; position: absolute; top: -10000px; width: 1px;"> </div></div></div></div><div id=":jt"></div><div class="aQH" id=":js" style="margin-bottom: -16px; margin-left: -16px;"><div class="aZK" style="clear: both; height: 0px; overflow: hidden;"></div></div></div><div class="hi" style="background-color: #f2f2f2; border-bottom-left-radius: 1px; border-bottom-right-radius: 1px; color: #222222; font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif; margin: 0px; padding: 0px; width: auto;"></div></div></div><p><br class="Apple-interchange-newline" /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-861539484897829612021-03-29T08:30:00.001+01:002021-03-29T08:30:09.792+01:00PARLEM DE VICTIMITZACIÓ SECUNDÀRIA<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">PARLEM DE VICTIMITZACIÓ SECUNDÀRIA? <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWLW7gh01RaTYcUI9BQkIbVu1KfguKw4O6XSdOLk_FoTKPAmCGgOjvDLWvnk26MJxfI2i_Z5nTrmjqeg-JnlGulEv4TJKMWvMoD8hII6AZXIxwgwDysnoQtOOHb-XFJuu24SXrHhAs3EM/s1768/WhatsApp+Image+2021-03-29+at+09.23.37.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="905" data-original-width="1768" height="164" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWLW7gh01RaTYcUI9BQkIbVu1KfguKw4O6XSdOLk_FoTKPAmCGgOjvDLWvnk26MJxfI2i_Z5nTrmjqeg-JnlGulEv4TJKMWvMoD8hII6AZXIxwgwDysnoQtOOHb-XFJuu24SXrHhAs3EM/w320-h164/WhatsApp+Image+2021-03-29+at+09.23.37.jpeg" width="320" /></a></div>Afortunadament cada cop se’n parla més de victimització secundària, però no faré un llistat de definicions que podeu trobar al google. El primer cop que vaig llegir una definició sobre aquest concepte era l’any 2002, emfatitzava molt que la victimització secundària era obligar a la víctima de qualsevol delicte a declarar una vegada i una altra dins el procediment judicial penal: primer a la comissaria de policia, després la declaració al jutjat d’instrucció corresponent, després la declaració al metge forense, una quarta declaració a l’equip d’assessorament tècnic penal, una cinquena, sisena...declaració als diferents serveis assistencials...i finalment la declaració a l’acte de judici oral. Lamentablement poc ha canviat aquest fenomen.<o:p></o:p><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Però la victimització secundària va molt més enllà de la revictimització o la reiteració de les declaracions que evidentment causen un dany psicològic, perquè obliguen a les víctimes a connectar amb la situació traumàtica viscuda, buscar detalls de l’agressió i explicar-ho davant un públic ( uns/es “professionals” ) que en moltes ocasions no tindran una actitud d’empatia i escolta vers la víctima, lamentablement ans al contrari, mostraran la “fredor objectiva deshumanitzada” i realitzaran determinades preguntes ( a vegades amb un llenguatge jurídic incomprensible, a vegades amb to vexatori ) per tal de saber més dels fets delictius, que retornen el sentiment de culpabilitat a la víctima, i la fan sentir que està realitzant un “exàmen” davant un tribunal, qüestionada pel que va fer i el que no, i el perquè de tot plegat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Després de més de 19 anys treballant en l’àmbit de la victimologia puc afirmar amb contundència, que <b>la victimització secundària és conseqüència directe de la violència institucional masclista, és un dels efectes de la justícia patriarcal.</b> I la forma com el sistema té de perpetrar-la és el corporativisme, és a dir que no es denunciï i no se’n parli ni fora ni dins de les institucions.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Posaré alguns exemples concrets per acompanyar aquesta afirmació contundent:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Victimització secundària, també és la vulneració de drets com a víctima de forma sistemàtica, un dels més comuns és que des dels operadors jurídics se li digui a la víctima: “ no et cal buscar un advocat perquè ja està el fiscal”, aquesta afirmació realitzada per un/a empleat/da públic/a suposa una vulneració greu al dret a personar-se com acusació particular, i és de les més habituals, passa totalment desapercebuda, perquè no hi ha testimonis quan es produeix la conversa... Relacionat amb aquesta forma de violència, la documentació que rep la víctima on se li informa dels diferents drets està feta amb arial 8 i un llenguatge i sintaxi de tesi doctoral, cal moltes vegades que et “tradueixin” a un llenguatge més comprensible que signifiquen aquestes cartes que reps al domicili per ser víctima d’un delicte.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Una altra forma de victimització secundària, també dels més freqüents és la manca d’informació del procediment i la dilació en qualsevol tràmit del procediment. Per exemple fer esperar a la víctima una mitjana entre 1 hora i 3 hores també és victimització secundària. Fer-la esperar a una sala sense finestres i sense accés directe a un lavabo, sense rebre aigua o la possibilitat de comprar menjar també és una forma de maltractament. No fa gaires dies, fent servir el circuit intern per accedir a la sala de vistes d’un judici, ens van abandonar en un passadís més de 45 minuts fins el moment de declarar on no hi havia ni una trista cadira...<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Que des que es va interposar la denúncia fins a la data del judici oral, en casos greus com per exemple una agressió sexual passin 5 anys de mitjana és una autèntica aberració del sistema judicial penal, és allargar com una tortura la càrrega que porta la víctima i dilatar la correcta cicatrització del trauma.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Que en un jutjat, abans del judici, o en una sala d’espera a punt per entrar a una roda de reconeixement es cridi als quatre vents el teu nom i cognoms també és una forma de violència i victimització, perquè normalment no hi ha espais separats per a víctimes i infractors, i si n’hi ha les parets son de paper de fumar, per tant s’escolta tot, vulnerant la confidencialitat i la protecció de dades, amb el risc que pot comportar per a la integritat física i psíquica de qualsevol víctima i testimoni, la por a patir represàlies augmenta considerablement si han vists els investigats o els seus familiars...just abans <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Hi ha fets, vull pensar que cada cop menys habituals, però en cap cas no són excepcionals, com pot ser que es pressioni i coaccioni a una víctima perquè no demani la protecció visual o mampara dins l’acte de judici oral, i si aquesta pressió l’exerceixen conjuntament el/la jutge/ssa amb complicitat amb la fiscalia em sembla gravíssim. És a dir, puc entendre fins a cert punt que l’estratègia de l’advocat/da de la defensa pressioni o utilitzi les seves armes per desestabilitzar la declaració d’un testimoni, però de cap de les maneres la pressió i faltes de respecte poden venir per part de la judicatura i la fiscalia.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Fer entrar a una “vistilla” a la víctima d’un intent d’assassinat, concretament d’un feminicidi, per explicar i justificar perquè vol declarar darrera una mampara, em sembla un insult a la víctima i al seu patiment, i si això es produeix a la Secció “especialitzada” de delictes sobre la dona de l’Audiència Provincial de Barcelona em sembla un acte condemnable de victimització secundària.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">I ja per acabar aquest post, i en la mateixa línia del darrer exemple amb més intensitat, les diferents negligències i errors judicials, a vegades amb conseqüències nefastes... i el més perillós és la impunitat dels mateixos. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Quan denuncio aquests fets, i sóc conscient que n’hi ha altres, em produeix una sensació d’alleujament i de ràbia al mateix temps, calen mesures urgents per pal·liar aquesta victimització secundària. I com deixa Miquel Martí Pol, “ que tot està per fer i que tot és possible”.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">@RobenFawkes<o:p></o:p></span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-82661856086343581062021-01-03T15:43:00.003+01:002021-01-03T15:43:43.245+01:00Reflexió amb perspectiva<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-WPzzHk73LUE/X_HX7dvxA_I/AAAAAAAAM9s/0HJy66FdeuUYetUEsZyyRzQpu8valDDAQCLcBGAsYHQ/s232/laformaenquesevan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="232" data-original-width="217" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-WPzzHk73LUE/X_HX7dvxA_I/AAAAAAAAM9s/0HJy66FdeuUYetUEsZyyRzQpu8valDDAQCLcBGAsYHQ/w299-h320/laformaenquesevan.jpg" width="299" /></a></div><br />Ara després de 2 anys que vaig canviar de feina però mai de trinxera, vull transmetre algunes de les reflexions que aquest marge de temps m'ha donat respecte la lluita i intervenció contra les violències masclistes. Han passat moltes coses, algunes molt difícils de processar.<p></p><p style="text-align: justify;">La pandèmia COVID19 ha posat de manifest moltes mancances en els serveis públics, abandonats durant anys pels diferents governs, i ara totes i tots hem patit les conseqüències, no cal explicar gaire més al respecte, perquè no som imbècils.</p><p style="text-align: justify;">Hem entrat de cop a l'aprenentatge de noves formes de comunicació, i fins i tot el poder judicial ha pogut comprovar que es poden fer videoconferències sense que es vulnerin els drets de les parts implicades, tot un avenç...sobretot per a les víctimes i testimonis. Ja era hora! No vull ni enrecordar-me de les múltiples excuses que posaven sobre la taula els magistrats més rancis...</p><p style="text-align: justify;">L'entitat referent TAMAIA ha tancat les seves portes aquest desembre, les Tamaia han estat molt importants per mi personalment i professionalment, i per totes les dones supervivients que han acompanyat aquest 30 anys d'història, tant per tota la tasca realitzada com per sembrar la inspiració d'una metodologia de treball que sempre que pugui en faré referència en les formacions que imparteixo. TAMAIA ha tancat principalment per la deixadesa institucional i per la burocracia del sistema actual, és així i això hem provoca una profunda ràbia. No es pot pretendre ni permetre de cap de les maneres que el sistema actual de subvencions i convenis tingui la mateixa tramitació per una fundació amb 500 persones treballant i un equip jurídic exclussiu dedicat a aquestes tasques, que per a petites cooperatives i associacions sense afany de lucre que van sobrenaturales i precaritzades, és una autèntica vergonya. Les institucions ho saben i miren cap a una altra banda...com amb els famosos formularis que col·lapsen i no hi ha ningú al volant...ja m'enteneu.</p><p style="text-align: justify;">El mateix mes que vaig canviar de servei, es creen diferents places de reforç...quina casualitat, feia anys que cridavem als quatre vents i denunciavem que l'equip estava molt tocat, que no s'arribava a tot, que calia un replantejament de prioritats i funcions coincidint amb la posada en marxa de l'Estatut de la Víctima del Delicte (Llei 4/2015), perquè el volum de feina ja era impressionant. Però lamentablement i això que comento és extensiu a molts altres equips i serveis, la cura del personal que treballa en primera línia del front contra les violències masclistes no és cap prioritat. En canvi les dades i les estadístiques sempre ocupen la primera plana de les reunions i objectius imposats cada any, i perquè la màquina no s'aturi "cal una nova base de dades", que ha acabat sent un dels majors desastres, sobretot en contra d' agilitzar la tasca de registre dels i les professionals de les actuacions i intervencions del dia a dia, curiosament continuo patint aquesta mateixa base de dades en el servei on treballo actualment,...em persegueix com un mal esperit.</p><p style="text-align: justify;">A nivell policial tampoc s'han rectificat greus errors d'organització, cal que el personal que rep la denúncia sigui un cos especialitzat, no pot ser qualsevol agent d'atenció ciutadana que treballi aquell dia i aquella hora a la comissaria, de cap de les maneres. La funció policial de protecció ha de ser una prioritat pel cos de Mossos d'Esquadra, perquè és exclusiva dels cossos de seguretat, la funció de seguiment ha de ser terciària perquè hi ha altres serveis i departaments que ja la realitzen. Cal millorar moltíssim la valoració del risc que es realitza i que s'envia als Jutjats de Violència sobre la Dona, perquè aquest risc és molt valorat per la fiscalia i la judicatura per interposar les Ordres de Protecció. </p><p style="text-align: justify;">Els jutjats de violència sobre la dona continuen enrocats en protegir agressors masclistes i blindar els seus drets com a progenitors que vetllar per la integritat física i psicològica de les dones que denuncien i llurs fills i filles.</p><p style="text-align: justify;">No soporto el discurs corporativista, no puc, i això no vol dir que en tots els serveis hi ha professionals que es creuen la seva feina i la duen a terme amb coratge, però lamentablement son una minoria.</p><p style="text-align: justify;">Seguim i seguirem, trenquem el silenci, no hi ha alternativa si volem canviar-ho tot.</p><p style="text-align: justify;">Salut!</p><p style="text-align: justify;">@RobenFawkes</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><p><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-468317224176157142020-03-16T12:32:00.002+01:002020-03-16T12:32:12.625+01:00Confitura 1a part<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0taUl73bDMfRasqAkdkq4uygjP1TFHjZUkE9GG510NGFWohJKp3VuHIh4cd_7gd7QSGgg2QxvxIXghuD61yKCTzffOphmKzygZ3IhIhMfZHWn-w1X-jm_sEv4Q3s5DeWngx8c5fWqp7E/s1600/la-paracaidista-paraguaya-que-conquista-los-cielos-de-espana.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="209" data-original-width="400" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0taUl73bDMfRasqAkdkq4uygjP1TFHjZUkE9GG510NGFWohJKp3VuHIh4cd_7gd7QSGgg2QxvxIXghuD61yKCTzffOphmKzygZ3IhIhMfZHWn-w1X-jm_sEv4Q3s5DeWngx8c5fWqp7E/s320/la-paracaidista-paraguaya-que-conquista-los-cielos-de-espana.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Anita Deher, paracaidista i instructora.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El COVID-19 ha aconseguit aturar-nos pel confinament social, posant un fre de mà al ritme estressant de les nostres vides. Això m'ha donat molt de temps lliure i així pus reprendre l'activitat d'aquest bloc que portava uns quants mesos oblidat...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Avui estic obeïnt l'ordre del Departament de Justícia de la Generalitat, treballo a un servei essencial i s'han organitzat torns amb els serveis mínims per donar atenció a les urgències. Al mateix temps estic desobeïnt al Govern Espanyol que envia a tothom a treballar, això en el meu lloc de treball implicaria el contacte amb moltes persones, la Ciutat de la Justícia té un volum de més de 10000 persones al dia i 3500 persones hi treballen... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">He pensat molt aquests dies en les dones que pateixen situacions de violència masclista, que pot suposar el confinament per elles, cal deixar ben clar que els serveis d'emergència, policials i judicials continuen actius i funcionant, el telèfon 112 i el 900900120 estan actius i davant qualsevol agressió poden trucar i seran ateses, també les compareixences per demanar les Ordres de Protecció i es poden interposar denúncies a les Comissaries. El confinament sí o sí augmenta la tensió dins els domicilis i generen més enfrontaments en les relacions familiars, per tant és un factor de risc a tenir en compte molt seriosament. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Per aquelles dones que ara mateix no volen iniciar una via judicial, perquè no ho tenen clar o perquè els hi generen molts dubtes, poden refugiar-se a casa d'un altre familiar o d'una amistat, desconnectar el telèfon o bloquejar el contacte de l'agressor, així poden tenir temps per pensar que volen fer amb la seva vida. Son decisions difícils i unipersonals, ara cal tenir molt en compte que viure sense cap tipus i forma de violència ha de ser un dret. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">A vegades jo utilitzo una metàfora en les entrevistes que pot ajudar a prendre decisions en moments difícils: Estàs a un avió que cau en picat, no hi ha pilot, només quedes tu i el maltractador, només queda 1 paracaigudes, què fas?...el temps passa i l'avió continúa caient... has de prendre una decisió per salvar la teva vida, no és egoïsme és autocura.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">És tipic en el quadre de comportaments dels agressors masclistes la irresponsabilitat i les conductes negligents, amb això vull dir que poden realitzar conductes de rist de propagació i contagi,...minimitzant el confinament o l'estat d'alarma i exposant-se a ells mateixos, als seus familiars i a tota la societat de retruc al contagi del virus, això crec que és un motiu més per allunyar-se d'ell o trencar la relació/convivència amb una persona que no respecta res, ni la salut, ni la vida, ni la llibertat, ni els drets humans, ni res de res, això és un agressor masclista, un autèntic perill públic.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Continuarà...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">PD: Molta força en aquests moments de desconcert, que el sentiment de solidaritat i suport mutu s'extengui, i sobretot el de responsabilitat col·lectiva. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0Barcelona, Espanya41.3850639 2.173403541.1944764 1.85068 41.5756514 2.496127tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-87354845652799116982019-09-23T17:37:00.004+01:002019-09-23T17:37:55.946+01:00CUIDEMNOSEnllaç on podeu descarregar el document CUIDEMNOS,<br />
Un breu i pràctic document que <b style="font-family: Arial; text-align: justify;"><u><span lang="CA">facilita elements pràctics per cuidar-se i cuidar-nos davant les reaccions psicològiques i emocionals com a conseqüència directa de la violència policial, la repressió i/o la tortura exercida per l’Estat i el seu sistema judicial.</span></u></b><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b><u><span lang="CA"><o:p></o:p></span></u></b></div>
<br />
<a href="https://www.blogger.com/%3Ciframe%20src=%22https://archive.org/embed/CUIDEMNOS%22%20width=%22560%22%20height=%22384%22%20frameborder=%220%22%20webkitallowfullscreen=%22true%22%20mozallowfullscreen=%22true%22%20allowfullscreen%3E%3C/iframe%3E" target="_blank"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="384" mozallowfullscreen="true" src="https://archive.org/embed/CUIDEMNOS" webkitallowfullscreen="true" width="560"></iframe></a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-20416901257760792872019-08-30T10:29:00.000+01:002019-09-01T11:04:43.350+01:00Quadern Feminista + Curset Antimasclista <div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-sq6ziStHauQ/XUtOYjzI2qI/AAAAAAAAMMk/K95RCeYJ6kst9O4kFqEaiM27-DKMLkBRACLcBGAs/s1600/Ra%25CC%2580dioLila.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="264" data-original-width="537" height="157" src="https://1.bp.blogspot.com/-sq6ziStHauQ/XUtOYjzI2qI/AAAAAAAAMMk/K95RCeYJ6kst9O4kFqEaiM27-DKMLkBRACLcBGAs/s320/Ra%25CC%2580dioLila.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Aquest estiu de 2019 Catalunya Ràdio, la ràdio pública de Catalunya ha apostat fort per la difusió de coneixements relacionats amb les lluites feministes i antipatriarcals, el periodista Albert Segura ha conduït tots dos espais als "Matins":</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Els dimarts amb el <b>Quadern Feminista</b>, amb Alba Fernández Pous (@LaPous_ ) al capdavant i els dijous amb el <b>Curset Antimasclista</b> ("Què els passa als homes?") on tinc el plaer de col·laborar-hi. A tots dos espais hi son convidades persones i professionals que aporten més coneixement específic als diferents temes sobre els quals discutim. No puc descuidar-me del Suplement on Bel Olid ha realitzat 3 hores setmanals tractant temes sobre el Feminisme i la perspectiva de gènere.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">En aquest post estan tots els enllaços per poder-los escoltar, un total de 6 i 6 capítols, d'uns 20-25 minuts cadasqun. També trobareu en el mateix enllaç els podcast per descarregar-los.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ha estat tota una experiència d'aprenentatge, i desitjant que la ràdio l'extengui tot l'any i no només a l'estiu, perquè el masclisme cal combatre'l cada dia!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b>QUADERN FEMINISTA</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">1r programa: </span><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-feminista-la-justicia-es-masclista-com-larreglem/audio/1046276/" target="_blank"><time class="data separa" datetime="2019-07-23" style="border-right-color: rgba(255, 255, 255, 0.2); border-right-style: solid; border-right-width: 2px; display: inline; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 26px; margin-right: 11px; opacity: 0.8; padding-right: 11px;">23/07/2019 Sobre <b>Justícia Patriarcal</b>: </time><span style="font-family: "roboto" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"> Alba Fernández Pous, Carla Vall, advocada i Lores López.</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-feminista-la-justicia-es-masclista-com-larreglem/audio/1046276/">https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-feminista-la-justicia-es-masclista-com-larreglem/audio/1046276/</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">2n programa: </span><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-feminista-la-invisibilitat-del-dol-gestacional/audio/1046552/" target="_blank"><time class="data separa" datetime="2019-07-30" style="border-right-color: rgba(255, 255, 255, 0.2); border-right-style: solid; border-right-width: 2px; display: inline; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 26px; margin-right: 11px; opacity: 0.8; padding-right: 11px;">30/07/2019</time><span style="font-family: "roboto" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"><b>Per què el dol gestacional encara és tabú?</b> l'Alba Fernández Pous, la filòloga Iolanda Sevillano i la periodista Lara Bonilla.</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-feminista-la-invisibilitat-del-dol-gestacional/audio/1046552/">https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-feminista-la-invisibilitat-del-dol-gestacional/audio/1046552/</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">3r programa: </span><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-feminista-que-es-la-violencia-obstetrica/audio/1046816/" target="_blank"><time class="data separa" datetime="2019-08-06" style="border-right-color: rgba(255, 255, 255, 0.2); border-right-style: solid; border-right-width: 2px; display: inline; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 26px; margin-right: 11px; opacity: 0.8; padding-right: 11px;">06/08/2019 Sobre <b>Violència Obstètrica</b>, </time><span style="font-family: "roboto" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">Alba Fernández Pous, Esther Vivas i Júlia Humet ens expliquen què és i com en podem ser conscients i combatre-la.</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-feminista-que-es-la-violencia-obstetrica/audio/1046816/">https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-feminista-que-es-la-violencia-obstetrica/audio/1046816/</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">4t programa:</span><span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/maternitat-i-feminisme-el-que-no-ens-han-explicat-de-ser-mares/audio/1047249/" target="_blank"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">13/08/2019 <b>F</b></span></a></span></span><span style="background-color: white;"><span style="caret-color: rgb(255, 255, 255); font-size: 16px; text-align: start;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/maternitat-i-feminisme-el-que-no-ens-han-explicat-de-ser-mares/audio/1047249/" target="_blank"><b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">e</span><span style="font-family: "roboto" , "helvetica" , "arial" , sans-serif;">minisme i la maternitat</span></b><span style="font-family: "roboto" , "helvetica" , "arial" , sans-serif;">, ja que molts cops ser mare no va acompanyat de la conciliació laboral. En parla Alba Fernández Pous amb la periodista Ariadna Oltra i l'escriptora Bel Olid, que comparteixen les seves experiències més personals</span></a></span><span style="color: white; font-family: "roboto" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"> </span></span><br />
<br />
<a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/maternitat-i-feminisme-el-que-no-ens-han-explicat-de-ser-mares/audio/1047249/">https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/maternitat-i-feminisme-el-que-no-ens-han-explicat-de-ser-mares/audio/1047249/</a><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">5è programa: </span><time class="data separa" datetime="2019-08-20" style="border-right-color: rgba(255, 255, 255, 0.2); border-right-style: solid; border-right-width: 2px; display: inline; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 26px; margin-right: 11px; opacity: 0.8; padding-right: 11px; text-align: start;">20/08/2019 <a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-feminista-les-families-entrellacades/audio/1047487/" target="_blank"><b>Famílies entrellaçades</b>,</a></time><span style="font-family: "roboto" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-feminista-les-families-entrellacades/audio/1047487/" target="_blank">amb quines dificultats es troben les famílies formades per membres de diferents famílies quan creen llaços d'unió més enllà dels vincles legals o de sang? Normalitzem la infinitat de models familiars amb Alba Fernández Pous, educadora social i activista; Jenn Díaz, escriptora i diputada d'ERC al Parlament; Mariona Carbó, treballadora social i coordinadora de Diversitat Familiar.</a></span><br />
<span style="font-family: "roboto" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"><br /></span>
<a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-feminista-les-families-entrellacades/audio/1047487/">https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-feminista-les-families-entrellacades/audio/1047487/</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">6è programa: </span><time class="data separa" datetime="2019-08-27" style="border-right-color: rgba(255, 255, 255, 0.2); border-right-style: solid; border-right-width: 2px; display: inline; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 26px; margin-right: 11px; opacity: 0.8; padding-right: 11px; text-align: start;">27/08/2019</time><span style="font-family: "roboto" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-feminista-temes-tabu-amb-les-filles-i-els-fills/audio/1047733/" target="_blank"><b>Temes Tabú a les famílies</b>: Hi ha temes dels quals costa parlar amb les filles i els fills, com, per exemple, si miren pornografia. Alba Fernández Pous ens proposa com podem parlar d'aquests temes més complicats amb els fills. La sexualitat és un tema que encara és tabú i que crea incomoditats. Molts adolescents miren pornografia com si fos un bon educador sexual... </a></span><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-feminista-temes-tabu-amb-les-filles-i-els-fills/audio/1047733/">https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-feminista-temes-tabu-amb-les-filles-i-els-fills/audio/1047733/</a><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">EL SUPLEMENT amb la participació de Bel Olid: </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/cercador/?items_pagina=15&profile=audios&text=el%20suplement">https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/cercador/?items_pagina=15&profile=audios&text=el%20suplement</a></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">---------------------------------------------------------------------</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b>CURSET ANTIMASCLISTA</b> "Què els passa als homes?"</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">1r programa: </span><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/que-els-passa-als-homes/audio/1046369/" target="_blank"><time class="data separa" datetime="2019-07-25" style="border-right-color: rgba(255, 255, 255, 0.2); border-right-style: solid; border-right-width: 2px; display: inline; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 26px; margin-right: 11px; opacity: 0.8; padding-right: 11px;">25/07/2019</time><span style="font-family: "roboto" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">Sobre <b>masculinitat hegemònica</b> i de "carnets de masclot". Ho fem amb Ruben Sanchez Ruiz, Xavier Cela Bertran, pedagog i politòleg, i Beatriu Masià Masià, terapeuta i formadora. </span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/que-els-passa-als-homes/audio/1046369/">https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/que-els-passa-als-homes/audio/1046369/</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">2n programa: </span><time class="data separa" datetime="2019-08-01" style="border-right-color: rgba(255, 255, 255, 0.2); border-right-style: solid; border-right-width: 2px; display: inline; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 26px; margin-right: 11px; opacity: 0.8; padding-right: 11px;">01/08/2019</time><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/que-els-passa-als-homes/audio/1046637/" style="font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" target="_blank">Primer pilar de la masculinitat hegemònica, la <b>jerarquia i la disciplina</b>. Amb Rubén Sánchez Ruiz i amb el periodista i exdiputat de la CUP David Fernàndez analitzem l'orgull i l'honor com a elements indispensables de la masculinitat tòxica.</a></div>
<div>
<div>
<br />
<a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/que-els-passa-als-homes/audio/1046637/">https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/que-els-passa-als-homes/audio/1046637/</a></div>
<div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">3r programa: </span><time class="data separa" datetime="2019-08-08" style="border-right-color: rgba(255, 255, 255, 0.2); border-right-style: solid; border-right-width: 2px; display: inline; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 26px; margin-right: 11px; opacity: 0.8; padding-right: 11px; text-align: start;">08/08/2019</time><span style="font-family: "roboto" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/hidrofobia-la-por-dels-homes-a-mullar-se-per-denunciar-el-masclisme/audio/1046915/#.XUvutUTsSOQ.twitter" target="_blank">Tercer capítol, <b>Hidrofobia</b> (2n pilar masculinitat hegemònica) del curset d'estiu antimasclista amb Rubén Sánchez, psicòleg i formador. Avui, ens preguntem: què els passa als homes quan han d'assenyalar o denunciar actituds masclistes? Busquem respostes amb Miguel Lorente Acosta, metge forense, escriptor i expert en violència de gènere.</a></span><br />
<br />
<a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/hidrofobia-la-por-dels-homes-a-mullar-se-per-denunciar-el-masclisme/audio/1046915/#.XUvutUTsSOQ.twitter">https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/hidrofobia-la-por-dels-homes-a-mullar-se-per-denunciar-el-masclisme/audio/1046915/#.XUvutUTsSOQ.twitter</a><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">4t programa: </span><time class="data separa" datetime="2019-08-15" style="border-right-color: rgba(255, 255, 255, 0.2); border-right-style: solid; border-right-width: 2px; display: inline; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 26px; margin-right: 11px; opacity: 0.8; padding-right: 11px; text-align: start;">15/08/2019</time><span style="font-family: "roboto" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/en-rambo-que-portem-dins/audio/1047312/" target="_blank">Quart capítol del curset d'estiu antimasclista, amb Rubén Sánchez, psicòleg i formador. Aquesta setmana, ens preguntem: Rambo, Arnold Schwarzenegger, Chuck Norris, Van Damme o Bruce Willis van ser uns referents? Amb l'antropòleg Ignasi Puig analitzem quina influència van tenir per la generació dels anys vuitanta.</a> (<b>belicositat heroïca</b>, 3r pilar de Masculinitat Hegemònica)</span><br />
<br />
<a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/en-rambo-que-portem-dins/audio/1047312/">https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/en-rambo-que-portem-dins/audio/1047312/</a><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">5è programa: </span><time class="data separa" datetime="2019-08-22" style="border-right-color: rgba(255, 255, 255, 0.2); border-right-style: solid; border-right-width: 2px; display: inline; font-family: Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 26px; margin-right: 11px; opacity: 0.8; padding-right: 11px; text-align: start;">22/08/2019 <a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-destiu-antimasclista-el-mascle-alfa-i-lautosuficiencia/audio/1047563/" target="_blank">Cinquè capítol del curset d'estiu antimasclista. </a></time><span style="font-family: "roboto" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-destiu-antimasclista-el-mascle-alfa-i-lautosuficiencia/audio/1047563/" target="_blank">Per què hi ha homes que continuen perpetuant el rol del "guanyador del pa" que l'allibera de les tasques domèstiques compartides (feines de la llar, cura de fills i dels malalts) i de l'autocura? En parlem amb Heinrich Geldschläger, psicòleg i Rubén Sánchez. (<b>l'autosuficiència</b>, 4t pilar de la Masculinitat Hegemònica)</a></span><br />
<br />
<a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-destiu-antimasclista-el-mascle-alfa-i-lautosuficiencia/audio/1047563/">https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/quadern-destiu-antimasclista-el-mascle-alfa-i-lautosuficiencia/audio/1047563/</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">6è programa: <a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/curset-destiu-antimasclista-les-masculinitats-antipatriarcals/audio/1047881/" target="_blank">29/08/2019 Sisè capítol del curset d'estiu antimasclista: Construïnt <b>Masculinitats Diverses, Dissidents, Responsables i Antipatriarcals</b>. Amb la col·laboració de Carme Vidal i Blai Martí. </a> </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/curset-destiu-antimasclista-les-masculinitats-antipatriarcals/audio/1047881/">https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/curset-destiu-antimasclista-les-masculinitats-antipatriarcals/audio/1047881/</a></span><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Lcg8aDJ49x8/XUqroG1zk3I/AAAAAAAAMMU/CetZmIKXWhcR0eDp4tnxzSGTd64Bz-9NQCLcBGAs/s1600/viscalalluitafeminista.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="219" data-original-width="230" height="380" src="https://1.bp.blogspot.com/-Lcg8aDJ49x8/XUqroG1zk3I/AAAAAAAAMMU/CetZmIKXWhcR0eDp4tnxzSGTd64Bz-9NQCLcBGAs/s400/viscalalluitafeminista.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span></div>
</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-16060821287924981732019-06-16T20:15:00.001+01:002019-06-16T20:15:10.717+01:00Suport social com a font de resiliència<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdafq-Q8FJONPMYr_4bEqXloFP1vhYT6L3GxJRIyG0SYtdGqSillggcCdK8wPkHjr8Qh2JNC68BfSNU03soGiOkZQOJ3oG9i5HkLa_h9RQGM7Iow1a34U5ts50asGG29zCOfPkikk4_Nc/s1600/XarxaLila.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="720" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdafq-Q8FJONPMYr_4bEqXloFP1vhYT6L3GxJRIyG0SYtdGqSillggcCdK8wPkHjr8Qh2JNC68BfSNU03soGiOkZQOJ3oG9i5HkLa_h9RQGM7Iow1a34U5ts50asGG29zCOfPkikk4_Nc/s320/XarxaLila.jpg" width="320" /></a></div>
Un dels factors més conseunsuats entre els diferents models teòrics actuals que han estudiat la resiliència (capacitat per superar de forma saludable traumes al llarg de la nostra vida) és el que s'anomena <b>suport social informal</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
A mi m'agrada definir-ho amb una metàfora visual: Imagineu que camineu fent fonambulisme sobre un cable a 10 metres d'alçada, amb la corresponent llarga barra per guanyar equilibri, i sota vostra una xarxa de seguretat que evitaria un mal major si poseu malament un peu i caieu. A quines persones del vostre entorn us imagineu subjectant i estirant aquesta xarxa de seguretat elàstica de protecció? Com a mínim heu de pensar en 4 persones, una per cada extrem de la xarxa. Aquestes persones poden ser de la vostra familia, de les vostres amistats, del vostre entorn laboral,...també podrien ser persones que han patit una situació molt semblant a la vostra i també son resilients perquè ja es troben a la fase de "vivents", han deixat de ser "supervivents" ( veure el projecte Mentores de l'Associació <a href="http://www.tamaia.org/ca/paraules-de-les-dones" target="_blank">TAMAIA</a>). Després d'aquest exercici, amb quantes persones compteu per subjectar la vostra xarxa?<br />
<br />
Si volem desenvolupar la resiliència de les persones sinó també de tota la comunitat, hem de donar importància a dedicar temps per teixir vincles de solidaritat i potenciar el suport mutu en una societat cada cop més atomitzada i aïllada, i respecte això penso que hem de reforçar els vincles afectius segurs i forts ( perquè estem més interconnectades/ts que mai amb les xarxes socials, i al mateix temps ho fem individualment provocant un sentiment de buidor, desesperació i soledat...) en comptes de la "liquiditat" i fragilitat de les relacions socials actuals que aporten sensacions intenses però molt efímeres. Per imposició del sistema patriarcal sembla que ha de ser la família la principal que suministri suport..."som una pinya" i no és així, en situacions extremes i traumàtiques la família moltes vegades per desconeixement, per ignorància o per mala fe no actua com a co-terapeuta sinó més aviat com un obstacle en la recuperació emocional. A vegades cal una distància prudencial de les relacions familiars per facilitar processos de canvi i transformació personal.<br />
<br />
La relacions d'amistat fortes per la seva horitzontalitat i incondicionalitat són la millor fábrica de suport informal. Un suport social informal si està ben construït és terapèutic, és a dir que no jutgi, que no pressioni, que estigui al 100% i escolti, que tingui tacte a l'hora de comunicar i que mai passi per sobre de la persona que és el centre de les decissions, és la única que pot marcar el ritme de la seva pròpia recuperació. El suport social informal ha d'estar socialitzat, m'explico, és a dir no es pot reduir a 1 o 2 persones, perquè la càrrega o sobrecàrrega tot i que té una part molt gratificant i enriquidora també pot ser esgotador, per tant s'ha de compartir i organitzar bé.<br />
<br />
La constància i el compromís de formar part d'aquesta xarxa és per tota la vida, requereix d'una gran responsabilitat, per tant no tota persona pot formar part d'aquest xarxa de suport. No és suficient amb tenir bones intencions o bona voluntat, has de tenir la capacitat empàtica i de contenció emocional suficient. L'Equilibri entre facilitar l'empoderament, un bon acompanyament i una bona acogida no és fàcil, la tendència és a sobreprotegir o per contra a "sobreexigir" a la persona que s'està recuperant. També apareix amb molta freqüència en l'entorn de la supervivent "la paradoxa de l'estrés post-traumàtic" , les persones jutgen des de fora: Si es recupera ràpid se li treu importància als fets traumàtics, "no li ha afectat tant", si en canvi triga molt és que està exagerant els fets i s'està repenjant en altres...i en el trauma". El ritme de recuperació és únic i personal, depèn de molts factors, en primer lloc del tipus de violència viscuda, en segon lloc del nombre de recursos personals de la supervivient, en tercer lloc del tipus de vincle emocional amb l'agressor, ...i en quart lloc no oblidem del tifus de xarxa de suport informal.<br />
<br />
Salut i abraçades<br />
@RobenFawkes<br />
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-3976530807750483712019-03-16T23:04:00.001+01:002019-03-17T01:03:15.577+01:00Ejes de las Masculinidades Antipatriarcales<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-nsDSOhvXnvE/XI1ybflSHvI/AAAAAAAALtQ/qk8ZRqHRAbwOYsq8YZtvcINY1Dfe_IiVgCLcBGAs/s1600/JokinAzpiazu.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="225" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-nsDSOhvXnvE/XI1ybflSHvI/AAAAAAAALtQ/qk8ZRqHRAbwOYsq8YZtvcINY1Dfe_IiVgCLcBGAs/s320/JokinAzpiazu.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portada del llibre de JOKIN AZPIAZU</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD">Aquests mesos he participat i coordinat una formació sobre MASCULINITATS ALTERNATIVES conjuntament amb Amelia Tiganus i Calo Griffin del col·lectiu feminicidio.net, he pensat que era interessant compartir les conclusions del darrer mòdul on l'alumnat ( dones i homes ) han elaborat la proposta sobre quins podrien ser els eixos (o components essencials) de les Masculinitats Anti-patriarcals, Diverses, Desobedients, Subversives,… les exposo i sintetitzo a continuació en castellà que era l'idioma del curs online:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">0.Instrospección, cuestionamiento y deconstrucción.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">1.Renuncia de TODOS los privilegios machistas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">2.Abandono y renuncia de la violencia, y de la resolución de los conflictos por la via de la violencia. Condenar las violencias machistas. Cultura del diálogo y la paz. Luchar contra la violencia institucional y estructural.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">3.Percepción de los seres con idénticos derechos. Defensa de los derechos humanos universales.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">4.Desobediencia de los roles y mandatos patriarcales. Desvinculación patriarcal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">5.Ética de los cuidados. Cultura de los afectos. Tareas de atención y cuidado de las personas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">6.Asumir el 60% ( para compensar todos estos años de injusticia) las tareas domésticas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">7.Lucha por la igualdad de derechos y libertades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">8.Escucha activa, profunda y acogedora como práctica transformadora<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">9.Romper los vínculos de camaradería machista con otros hombres. Romper el silencio cómplice.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">10.Empatía radical con las mujeres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">11.Compromiso en las luchas lgtbi+<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">12.Responsabilizarnos de las emociones. Amar la vulnerabilidad propia y ajena. Canalizar las emociones como la ira, el miedo, la frustración y la impotencia de forma saludable y no destructiva. Expresar las emociones de forma saludable y no destructiva.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">13.Sexualidad libre, saludable, basada en el consenso, el respeto, el deseo y la negociación constante.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">14.Aceptar la autoridad de las mujeres y su empoderamiento.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">15.Dar prioridad a las economías colaborativas, solidarias y respetuosas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">16.Cuidado y compromiso con el planeta y la ecología.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">17.Promoción de las escuelas co-educativas, feministas, igualitarias…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">18.Ocupar un segundo plano o tercero en las luchas feministas. Abandonar liderazgos. Emprender una acción colectiva más amplia desde la pedagogía de la incomodidad (Bob Pease)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">19.Impulsar y difundir la visibilidad de las mujeres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">20.Transformar las estructuras sociales. Construir estructuras y proyectos cooperativos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">21.Cultivar relaciones afectivas honestas y generosas. Amar y acompañar.-<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">22.Horizontalidad en las estructuras, en las familias, en las relaciones y en la toma de decisiones. Construir comunidades no violentas y que sean cooperativas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">23.Practicar paternidades activas y responsables.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">24.Visibilizar las masculinidades alternativas y antipatriarcales. ( yo añado defenderlas)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">25.Ética antifascista y por la justicia social.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Gracias a todas y todos les que han participado en este curso, ha sido un placer acompañaros y aportar mi granito de arena en esta lucha. Si he motivado a la imprescibible deconstrucción con los vídeos, los materiales y los ejercicios a otros hombres ese era el objetivo de este curso. Un abrazo grandote y un besote a todxs.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Rubén Sanchez Ruiz</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD"><br /></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-17004228064333469192019-01-27T00:41:00.002+01:002019-01-27T00:41:23.273+01:0015-21 dies de baixa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-CHkmhXLRt08/XEznRzX7hzI/AAAAAAAALc4/wrfqaMMFxacVGUw6jOA7QsXsEo_WzV6KgCLcBGAs/s1600/5b85745b185eb.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="575" data-original-width="967" height="190" src="https://4.bp.blogspot.com/-CHkmhXLRt08/XEznRzX7hzI/AAAAAAAALc4/wrfqaMMFxacVGUw6jOA7QsXsEo_WzV6KgCLcBGAs/s320/5b85745b185eb.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig conèixer a Joana després de fer la primera compareixença al Jutjat de Violència sobre la Dona, en un primer moment va ser atesa per Vero una companya del servei que ràpidament va venir a comentar-me que era un cas urgent per rebre atenció psicològica. Vaig agafar l'agenda i busco espai on n'hi ha, la primera hora disponible ha de ser per la Joana.</div>
<div style="text-align: justify;">
Quan arriba a l'entrevista el dia i hora programada encara mostra símptomes de l'estrés post-traumàtic agut ( PTSD ): numbing, desorientació, desconnexió emocional, dificultats de concentració...i també senyals a la pell dels hematomes com a conseqüencia de la violència física patida...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Joana només entrar en l'entrevista em pregunta i vol saber en quin moment el mateix home amb el qual mantenia una relació sentimental i deia que "l'estimava" va decidir acabar amb la seva vida amb un cable de carregador del telèfon mòbil. El principal detonant va ser que la Joana que es sentia agobiada per la relació de parella, ja que ell era molt depenent d'ella, volia estar amb ella tota l'estona i tot el dia..., ella veia com la seva llibertat personal s'anava reduïnt de mica en mica, llavors va decidir comunicar-li que durant el cap de setmana ella quedaria amb unes amigues per anar a prendre alguna cosa. Després de comunicar-li aquesta decisió van sopar ell i ella en aparent tranquil·litat. Quan ella va marxar cap a l'habitació-dormitori, al cap de poca estona ell es va llençar sobre ella amb el cable i la va agredir fins que ella perd el coneixement...afortunadament Joana va sobreviure. Ell va fugir del domicili amb pertenences personals d'ella i va ser detingut pels Mossos d'Esquadra al cap d'unes poques hores.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Explico aquests fets dramàtics per entendre i poder realitzar diferents denúncies: </div>
<ul style="text-align: justify;">
<li>Quan al cap d'uns mesos dins del procediment judicial Joana va ser visitada per un metge forense per valorar les seqüeles d'aquella agressió masclista extrema, aquell intent d'assassinat frustrat per la fortalesa de Joana, el metge forense va tenir en compte les lesions físiques: Va emtre el següent veredicte: "Això son 15-20 dies de baixa laboral sinó hi ha complicacions". Sr.Metge forense vostè sap que es l'estrés post-traumàtic? Vostè ha ignorat l'afectació emocional d'un intent d'assassinat i això em sembla criminal. Joana va restar molts mesos de baixa, amb un sentiment de por, una conducta d'hipervigilància i un patiment per tota la situació viscuda que encara arrosega actualment. Espero i desitjo que l'IMLC ( Institut Mèdic Legal Forense de Catalunya) es replantegi molts canvis en aquest sentit: Per una banda la valoració global de la salut de la persona i no només es limit al físic/orgànic (també cal revisar de forma urgent des del Poder Judicial la taula que vincula el tipus de lessions físiques amb la quantitat a percebre la indemnització pels danys soferts i demostrables) que estem al s.XXI!!!. Que obligui als seus professionals que fan aquest tipus de valoracions a una formació obligatòria amb perspectiva de gènere i que es prenguin les mesures contundents de règim intern contra el que considero una mala pràctica professional freqüent i que per mi és de tipus vexatori i que atempta directament contra la dignitat de les dones supervivents a la violència masclista. </li>
<li>El dia del Judici Oral, Joana va demanar el seu dret a "no tenir cap tipus de contacte visual amb l'encausat" dins la sala de vistes. Doncs la Secció 20ena de l'Audiència Provincial de Barcelona té una pràctica peculiar i habitual davant d'aquestes demandes legítimes: Fer el que anomenen "una vistilla" prèvia el mateix dia del judici, perquè la dona verbalitzi davant del tribunal dins la sala "perquè vol una mampara", i allà exposar "que està nerviosa, que té por, que es trobarà més còmoda declarant amb la mampara", quan és un dret recollit a la Llei 4/2015 del Estatut de la Víctima del Delicte on no cal cap tipus de motiu o argument, és un dret que s'ha d'exercir i les instàncies judicials han de promoure i no oposar resistència com fins ara fan en la majoria de seus judicials, i menys encara en una sala (la 20ena) que està suposadament especialitzada en la violència de gènere (concepte segons el codi penal). </li>
</ul>
Aquest text va per tu Joana (i per totes les supervivents a la violència masclista, perquè vaig tenir la responsabilitat i el plaer d'acompanyar-te en el teu procés de recuperació, també vaig ser testimoni del teu coratge dins la sala de judici oral i vam compartir el contingut de la sentència condemnatòria d'aquest agressor masclista, una sentència injusta i mínima per l'abast dels fets.<br />
<br />
Una abraçada ben gran, i endavant amb la vida!<br />
@RobenFawkes<br />
<br />
PD: Començo una nova etapa laboral amb grans canvis, però el meu compromís amb la lluita contra les violències masclistes continua amb la mateixa fermesa i força que tenia aquell 22 de febrer de 2002.<br />
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-90509668062262487802018-12-02T19:33:00.002+01:002018-12-02T19:33:17.758+01:00Ándese con cuidado...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-3xbQz_RIuq0/XAQk-cVDfLI/AAAAAAAALPE/F4wDfi4Ah7Y4kAnbza0JciI_TYAahktEQCLcBGAs/s1600/Unknown.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="174" data-original-width="289" src="https://1.bp.blogspot.com/-3xbQz_RIuq0/XAQk-cVDfLI/AAAAAAAALPE/F4wDfi4Ah7Y4kAnbza0JciI_TYAahktEQCLcBGAs/s1600/Unknown.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Els diferents i més habituals sistemes de protecció estan consolidats en un paradigma patriarcal, que continua responsabilizant a les víctimes de la violència masclista de les situacions d'alt risc i de tot allò que les ocurreixi. Em refereixo a les Ordres d'Allunyament i els sistemes de localització. M'explico, la pressió, el control i la càrrega emocional està sempre sobre la supervivent. Quan les instàncies judicials no han interposat cap d'aquestes mesures la pressió de diferents serveis és que la supervivent tingui un paper actiu: Que canviï de domicili, de muncipi, de feina, de número de teléfon, de rutina horària, d'itineraris, que vagi acompanyada, que ho deixi tot i vagi a una casa d'acollida ... la frase més habitual quan dones alguna d'aquestes consignes d'autoprotecció és "perquè jo? perquè no ha de canviar ell? perquè ell pot circular tan tranquil?". El pes cau sobre elles de nou, l'agressor masclista és un ciutadà lliure de ple dret, que fa el que li dona la gana sense cap impediment, sense cap tipus de seguiment ni vigilància, i aquest agressor sap que la majoria de les seves conductes violentes quedaran impunes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">M'explico, actualment en les poques ocasions que el sistema detecta "alt risc" ( alta probabilitat que l'agressor masclista torni a agredir a la dona, assetjar-la, intentar assassinar-la...) la Fiscalia (de forma excepcional) i majoritàriament l'acusació particular demana una Orde de Protecció ( Llei 27/2003 per a més informació) que el Jutjat de Violència sobre la Dona por interposar després de la compareixença ( un cop escoltades les parts, els testimonis i revisades les escasses proves existents en aquest tipus de casos que com ja sabeu l'alt grau d'impunitat té a veure amb el caràcter íntim i de secret d'aquesta violència masclista).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Perquè en la majoria de casos de violència masclista ( per als senyoros del codi penal "violència de gènere" ) la valoració del risc que emeten els cossos policials és de "baix risc" o "risc no apreciat"? Doncs sense posar en dubte la gran experiència i coneixement sobre el tema dels cossos policials crec que hi ha una raó política i econòmica de fons: Què passaria si la puntuació més comuna fos "alt risc"? Doncs que s'haurien d'articular tots els mitjans necessaris per protegir a la víctima i llurs fills/es, i mitjans dins del capitalisme vol dir DINERS, vol dir milions d'euros (molts més que els del "pacto de Estado"), en el dilema "protegir i salvar vides de dones" versus "economitzar" sempre guanya el segon criteri. E</span><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">ls cossos policials no tenen efectius suficients per a realitzar tasques de protecció policial integral.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Des de fa anys que el paradigma d'intervenció integral en l'eradicació de la violència masclista comença a fer aigües...</span><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Els sistemes de protecció per les supervivents no son efectius ni saludables.</span><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"> Em comprometo a parlar de forma extensiva en un nou post sobre l</span><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">es diferents incidències respecte el dispositiu gestionat pel </span><span style="background-color: white; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17px;">Centro de Control de Medidas Telemáticas (COMETA). </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Hi ha advocats del torn de violència que es creuen amb "poder màgics", m'explico la capacitatt d'influenciar a l'agressor masclista perquè desisteixi en el seu assetjament o conducta violenta: " tu tranquil·la que jo he parlat amb ell i m'ha dit que si retires la denúncia et deixarà en pau i no tornarà a molestar-te més, i et facilitarà el divorci". Quina garantia és aquesta? Quin tipus de xantatge és aquest? </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">He escoltat també en vàries ocasions com personal del jutjat li deia a la víctima: "el juez te ha denegado la orden pero este tio es peligroso, ándate con cuidado". </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Des dels poders i les institucions implicades en els circuits d'atenció hi ha la tendència a moures després quan ja la dona ha estat assassinada per l'agressor masclista, es mouen per cercar "qui ha comès l'error". Fora bo que aquesta preocupació existís abans, quan moltes professionals i associacions que lluitem pels drets de les dones a viure lliure de violències denunciem que és urgent una gran inversió de recursos i més qualitat de l'atenció realitzada. L'autocrítica del poder judicial i la Fiscalia després d'un feminicidi habitualment acostuma a ser 0, la resta de poders busquen a les seves bases de dades de forma desesperada quan es va fer la darrera trucada de seguiment a la víctima, la darrera entrevista, quines consignes es van oferir...per tal que no els esquitxi gaire i a veure si troben un "cap de turc" normalment a la base de la piràmide. Que quedi clar que l'únic culpable quan hi ha un feminicidi és l'agressor masclista. Ara bé, sempre hi ha un cúmul de diferents factors desencadenants i indicadors previs que no podem ignorar, aquests són els que s'han d'analitzar exhaustivament si volem canviar la situació actual i trencar amb l'actitud passiva dels poders polítics més enllà dels seus discursos buits, i declaracions de bones intencions passin a l'acció més enllà de posar-se darrera la pancarta amb el llacet lila el dia 25N, també cal conscienciar i mobilitzar tota la societat durant tot l'any per no normalitzar els feminicidis. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Canviar el paradigma al respecte dels sistemes de protecció és un deure ètic.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Qui segueix aquest bloc ja coneixeu que no m'agrada generar indefensió apresa, per tant ofereixo diferents</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">propostes: </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">-Les ordres d'allunyament i de prohibició de comunicació són efectives dictaminades des d'un principi davant la denúncia penal que ha interposat la dona que pateix la situació de violència masclista, sobretot en aquells casos de risc baix o baix-moderat. Per tant per veure la seva efectivitat com a mesures cautelars hem d'invertir els percentatges, actualment no arriba al 30% de les Ordres sol·licitades. Jutges/sses dels jutjats de violència sobre la dona INTERPOSEU MÉS ORDRES DE PROTECCIÓ, disposen del marc jurídic per fer-ho possible.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">-En els casos de risc moderat o alt la mesura de presó provisional és la mesura adequada per aturar a un feminicida. Està en joc la vida de centenars de dones i llurs fills i filles.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">-Els agressors masclistes són un perill públic per tota la societat, per tant cal un seguiment policial directament sobre ell. Qui ha comès la conducta delictiva és ell, per tant la pressió ha de recaure única i exclussivament sobre ell.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">-Potenciar el teixit comunitari perquè esdevingui una xarxa de suport i protecció efectiva davant la impunitat de l'agressor masclista per tal que deixi d'exercir la seva violència.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">-L'autodefensa feminista és el recurs més efectiu, perquè és tot allò que es pot fer en el moment just de l'agressió, quan moltes vegades no hi ha temps material per activar l'ajuda de cap servei especialitzat i l'agressor està agredint o té la intenció de tornar a agredir-la. Per tant cal organitzar formacions, tallers i difondre materials.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">-Dissenyar nous dispositius de seguiment telemàtic efectius.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">-...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Seguim i seguirem picant pedra</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">@RobenFawkes</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">PD: En properes publicacions..</span><a href="https://www.europapress.es/epsocial/igualdad/noticia-ugt-denuncia-mala-calidad-empleo-servicios-atencion-victimas-violencia-machista-telefono-016-20181129151336.html">https://www.europapress.es/epsocial/igualdad/noticia-ugt-denuncia-mala-calidad-empleo-servicios-atencion-victimas-violencia-machista-telefono-016-20181129151336.html</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">He participat en el Documental MAI MÉS VÍCTIMA produït per Tv3: Aquí l'enllaç:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=EnPVWdJg3r8">https://www.youtube.com/watch?v=EnPVWdJg3r8</a></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-46263498162672125872018-08-30T08:23:00.002+01:002018-08-30T08:23:15.837+01:00La primera deconstrucció<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-yDaRNmpPaOk/W4ZKq9UZRQI/AAAAAAAAKko/Maj6VP-dDXgchoaVlb2hkHW6D3HNgM71QCLcBGAs/s1600/Killyourlocalalphamale.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="587" data-original-width="430" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-yDaRNmpPaOk/W4ZKq9UZRQI/AAAAAAAAKko/Maj6VP-dDXgchoaVlb2hkHW6D3HNgM71QCLcBGAs/s320/Killyourlocalalphamale.jpg" width="234" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Celebro que cada cop més "homes" tinguin dubtes i preguntes respecte com es pot "deixar de ser home" dins el patriarcat. Cada cop observo més tweets, comentaris i mails que pregunten i demanen què es pot fer per matar el masclisme que portem dins, i ja aviso que no serà gens fàcil. Com a contraposició lamentablement també observo darrerament una mena de reacció ultraviolenta de reafirmació del masclisme més ranci que agafa volada i aquests a sobre son recompensats amb molts euros per youtube i altres marques publicitàries, aquests guanyen de moment la batalla en visibilitat, seguir la corrent patriarcal sempre aporta més beneficis i privilegis...és més còmode, però ja fa uns anys que alguns homes formem part d'una "tàctica de guerrilla antipatriarcal" i tenim pressa per fer girar la truita.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Però vull centrar el post com pots "entrenar-te" per formar part d'aquesta "guerrilla", perquè crec que encara hi ha esperança en el que té ganes i voluntad ferma per transformar-se del tot, el que ha près consciència després de veure per les notícies la sentència dels violadors de San fermín i fins i tot ha sortit al carrer per denunciar-ho, o almenys des de casa ha posat el crit al cel. El que després de llegir-se "Teoria King Kong de Virginie Despentes" o "Tot el món hauria de ser feminista de <span style="background-color: white; caret-color: rgb(84, 84, 84); text-align: left;">Chimamanda Ngozi Adichie" ha dit prou, està convençut que no vol seguir fomentant el merdós patriarcat i les seves violències masclistes.</span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El primer pas seria reconèixer amb la màxima sinceritat possible les pròpies actituds i creences masclistes que tots tenim, com han estat treballades des de la infància per la socialització de la família i l'escola, repasar quins han estat els nostres models de masculinitat del nostre entorn més proper ( pare, avi, tiets, germans, cosins,...) i després quin tipus de masculinitat era la predominant dins el nostre grup d'iguals ( companys de classe i amistats) pressionava i s'esforçava en fer pública ( al carrer, en espais d'oci, el tipus de bromes i jocs, quin tipus de sexualitat i fantasies sexuals, com veiem a les dones i els seus cossos,...). És molt impactant també recordar quina era l'actitud i el comportament més habitual davant la diversitat o les masculinitats alternatives, el més probable era la discriminació, l'exclussió i la violència contra aquestes "altres formes de ser". Ara aquestes alternatives son clau, cal ser desobedient amb el que el patriarcat espera de tu com a home.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Després d'aquest reconeixement íntim i públic, que si ha estat veritablement sincer provoca dolor i fàstic, cal avançar per trencar el postureig, és a dir coratge per avançar de les paraules als fets. Les accions les pots desenvolupar en tots els àmbits, 24 hores al dia, has de mantenir la guàrdia en alt i estar atent per detectar les teves conductes masclistes i la dels altres. No esperis reconeixement ni cap medalla al respecte, aquest canvi és per responsabilitat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Considero que el treball de cures formi part de les masculinitats alternatives és revolucionari, en el sentit que fa connectar amb les emocions i construeix vinculacions que considero vitals en la deconstrucció: la interdependència, la cooperació, el suport mutu, l'empatia i la vulnerabilitat ( parlar d'aquesta requereix un post exclussiu) trencant amb el rol individualista patriarcal. Assumir el treball de cures, la criança i les tasques domèstiques (+60%) és vital per a esdevenir militant antipatriarcal i activista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Després de llegir aquest post mulla't! i assenyala els comportaments masclistes del teu entorn, dels homes propers a tu, no els hi farà gaire gràcia ja t'aviso... és un primer pas. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Continuarà...</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Rubén Sanchez Ruiz</span></div>
<br />
P.D: Si t'ha agradat el post, pots fer comentaris al respecte i si t'animes pots contestar aquestes dues preguntes:<br />
Hi ha alguna manera d'actuar diferent que debiliti les estructures patriarcals?<br />
Hi ha alguna manera per treure força als masclistes?<br />
<br />
Si vols accelerar aquest procés de conscienciació et recomano les següents lectures:<br />
-<b>Masculinidades y feminismo</b> de Jokin Azpiazu.<br />
-<b>Relato de un macho disidente</b> de Octavio Salazar.<br />
-<b>Chicos son, hombres seran</b> de Miriam Miedzian.<br />
-<b>La Caída del Imperio macho</b> <a href="https://www.nodo50.org/cntcatalunya/index.php?option=com_content&view=article&id=126:la-caida-del-imperio-macho&catid=45:antipatriarcal&Itemid=75">https://www.nodo50.org/cntcatalunya/index.php?option=com_content&view=article&id=126:la-caida-del-imperio-macho&catid=45:antipatriarcal&Itemid=75</a><br />
<br />
Si vols passar a l'acció aquí trobaràs conductes concretes:<br />
<a href="http://aliatsdelfeminisme.blogspot.com/2015/06/responsabilitzat-per-descarregar.html">http://aliatsdelfeminisme.blogspot.com/2015/06/responsabilitzat-per-descarregar.html</a><br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-88548793353920253162018-07-01T11:49:00.001+01:002018-07-01T11:55:35.837+01:00Apunts sobre el comportament violent masclista<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><b></b></span></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: x-small;">
</span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-wGYpVy5Z_nw/WzivZmU_gVI/AAAAAAAAKDA/gDP9PsZs1i4KZTkGXQcNuIpOLElDBJ_dQCLcBGAs/s1600/bubble-burst1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="285" data-original-width="495" height="184" src="https://3.bp.blogspot.com/-wGYpVy5Z_nw/WzivZmU_gVI/AAAAAAAAKDA/gDP9PsZs1i4KZTkGXQcNuIpOLElDBJ_dQCLcBGAs/s320/bubble-burst1.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">Hi
haurà aspectes relacionats amb la violència masclista que no arribaré a
entendre mai per molt que reflexioni, per molt que llegeixo sobre el
tema sempre arribo a un punt sense sortida...i crec que té relació directa amb la
indignació que sento, amb la ràbia que surt pels meus queixals,...amb aquella
sensació a l’estómac tan peculiar després d'escoltar una dona que comparteix la seva vivència i
relata diferents agressions masclistes viscudes a la pròpia pell, quan
connecto amb allò viscut i visualitzo el que m’està explicant, buf...a vegades dura uns segons...i a vegades perdura hores o dies. Crec que el valor d'aquest testimoni és inmens, és una font per la transformació de tota la societat patriarcal, la veu de les supervivents és una font d'aprenentatge, estic convençut.</span></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: xx-small;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">Sempre he dit que espero no immunitzar-me
mai davant la violència masclista, perquè no sé treballar des d’un altre lloc que no sigui des de l’empatia radical,
si això passa algun dia de ben segur m'he promès a mi mateix que canviaré de feina.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">
</span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">Un dels aspectes que estic analitzant és la consciència de l'exercici de la violència masclista per part dels agressors, i cada dia
estic més segur que són plenament conscients del dany
que causen. És més, seleccionen quina forma i tipus d'agressió, on utilitzar-la, davant de qui, quan i en quin moment...és a dir per mi queden destruïts 2 mites: el del control dels impulsos i el mite de la provocació.</span></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">Tot el ventall d’agressions masclistes i tipus de violència tenen diferents
objectius, però penso que un dels principals és l’explotació psicològica i
emocional de la dona amb la qual té un lligam afectiu i/o de parella.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div class="MsoNormal" style="text-align: start;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: xx-small;">El context de violència masclista és descrit per algunes autores com de “cautivitat”, és a dir on es pot desenvolupar amb més facilitat la indefensió apresa . </span></span><span style="text-align: justify;">L'exercici de la persuasió coercitiva genera un efecte: l'estat dissociatiu. L’objectiu de l’agressor és el sotmetiment de la dona, aquest és el principal objectiu, l’agressor escull quina és la millor forma per agredir, i escull la millor on hi hagi equilibri entre efectivitat, eficàcia i seguretat. </span></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-align: justify;"><br /></span></div>
<div style="text-align: start;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: xx-small;"></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">Aquest procés de dominació i sotmetiment genera ansietat i angoixa, i quan el control està amenaçat és quan l’agressor converteix la impotència en ira i sura a la superfície. L’agressor masclista sempre és conscient de tot el que està fent. La violència és conscient i planificada ( les diferents agressions són modulades en el temps i l’espai), però la seva aparició és imprevisible, i aquesta imprevisibilitat activa els mecanismes de supervivència de la víctima, li genera un estat d’alerta i d'estrés important, i això comporta un esgotament i debilitament de les seves defenses, aquest esgotament és més visible per a persones que estan fora de la relació ( amistats, familiars, veïnatge, professionals...que per la mateixa dona que està dins la situació de violència ).</span></span></div>
<div style="text-align: start;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;"></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">L’Amenaça és una forma de violència eidètica, per la tendència a convertir els pensaments en imatges, l’amenaça és reproduïda en l’imaginari de la dona com una seqüència d’imatges que també poden aparèixer durant la vigília i també duran el cicle de son dificultant el descans i accentuant més l'esgotament.</span></span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">
</span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Jukes proposa la teoria de la "bombolla", segons la qual el maltractor viu en un "self privat", amb una vida mental i emocional que no vol compartir amb ningú.</span><span style="font-family: georgia, times new roman, serif; font-size: xx-small;"> </span></span></span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La bombolla genera una mena d'escut autoprotector, li permet mantenir una percepció positiva d'ell mateix, sense sentir-se amenaçat per les percepcions que entren en contradicció amb les seves creences, actituds i comportaments masclistes, així tot el que existeix fora de la seva bombolla és hostilitat, per tant el que està fora d'ell va contra ell, per tant sota aquest esquema ell viu que la seva dona està contra ell, això es reafirma quan la dona aconsegueix trencar la relació o interposa una denúncia.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Té relació amb aquesta bombolla quan reacciona de forma violenta l'agressor amb els gelos p</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">erò no d’un hipotètic amant, està gelós de la relació d’amistat amb una amiga o un amic, o de l’atenció donada a un familiar malalt, gelós de l'atenció donada al seu propi fill o filla, ...gelós que l’energia d’ella no la dediqui en exclussiva per ell. Aquestes “terceres persones” que acostumen a ser font de suport fonamental per a la dona supervivent són les que poden posar en qüestionament el maltractament, llavors el control i aïllament posat en acció per l’agressor masclista perquè seran considerats “enemics” per ell, així que intentarà per tots els mitjans possibles (des de la manipulació afectiva fins a la prohibició o també l’agressió física) destruir els vincles que ella té amb aquestes persones importants per ella, més aïllament és més vulnerabilitat.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: xx-small;">
</span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per l'agressor masclista els únics desitjos i les úniques necessitats importants són les pròpies...els/les altres només son importants en la mesura que estan disposats/des a satisfer les necessitats d'ell. Tot el que està fora de la bombolla és viscut com una amenaça per ell i reaccionarà en conseqüència. </span><br />
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: xx-small;">
</span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: xx-small;"><a href="https://miguelorenteautopsia.wordpress.com/" target="_blank">Miguel Lorente</a> afirma: "En el cas dels maltractadors, tots necessiten el control de la dona...l'agressor manté amb la violència el control de la situació mitjançant estratègies d'intmidació i coacció, així es fa present sempre", i jo afegeixo "així fa perdurar en el temps la relació". </span></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: xx-small;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per finalitzar aquest post: La sortida d'una situació de violència masclista és un procés, un procés de centenars de petites accions, que van empoderant a la supervivent i així pren la força necessària per trencar la relació, i durant tot aquest procés l'acompanyament especialitzat és fonamental.</span><br />
<br />
Una abraçada ben forta<br />
<br />
Rubén Sanchez Ruiz<br />
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: xx-small;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: xx-small;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
900900120 Telèfon per a dones en situació de violència masclista a Catalunya.( 24h 365 dies )<br />
016 </div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-62243212050193292852018-04-28T13:06:00.001+01:002018-04-28T13:06:55.489+01:00No sou cap manada, sou escòria masclista<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-C-qFJkgUE2I/WuRjMgQMJ2I/AAAAAAAAJjE/wXAb3DZ62vEzpexzyrw9rSRbiLoqnjI9QCLcBGAs/s1600/DbvODeuW4AEy6dr.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1018" data-original-width="720" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-C-qFJkgUE2I/WuRjMgQMJ2I/AAAAAAAAJjE/wXAb3DZ62vEzpexzyrw9rSRbiLoqnjI9QCLcBGAs/s320/DbvODeuW4AEy6dr.jpg" width="226" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
No és el redactat d'una sentència concreta...és una manera de fer justícia que enforteix el patriarcat, això és el que hi ha sota. La interpretació d'unes imatges, d'un vídeo d'una violació múltiple a una dona, d'un testimoni colpidor des de la mirada de 3 togues, una mirada impregnada de masclisme i prejudicis. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El dret penal està pensat per dissuadir? Amb caràcter dissuasori? Vol castigar a uns determinats subjectes perquè no torni a passar?</div>
<br />
Què haguès passat si sobre aquest cas no cau pressió mediàtica? Si amb tota la pressió existent les 3 togues del tribunal s'han atrevit a interpretar el codi penal per acabar sentenciant per delicte d'Abús sexual, estic convençut que sense pressió social i mediàtica els 5 violadors serien absolts, avui estarien al carrer.<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les agressions sexuals, l'assetjament sexual, totes les formes de violència masclista no són un problema o qüestió personal, són un gravíssim problema social universal, una qüestió pública de grans magnituds. A la sentència de san fermín parla de "la denunciante", la denunciante? No pot dir "la perjudicada", no pot dir "víctima" perquè com em va recordar un jutge no fa gaire "presunta víctima, que aún no hay sentencia firme"...és clar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El que em preocupa des de fa molts anys són les creences i la percepció de la violència sexual i de la violència masclista que tenen des del sistema judicial (tribunals, fiscalia, advocacia, personal administració de justícia...) No és una sentència aïllada, és una manera de fer determinada, una interpretació de les lleis sense cap tipus de perspectiva de genére , no és només el vot particular del president de la sala del tribunal que vol dedicar clar el seu pensament contaminat per milers de films pornogràfics.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A principis d'aquesta setmana vaig testificar com a professional en un judici d'agressió sexual. En aquest judici la víctima dins la sala de vistes va haver de reconèixer els 2 agressors protegida darrera d'un vidre tamany din-A4 i assenyalar-los novament, feia molts anys, potser uns 12 que no tornava a ser testimoni d'una vulneració d'aquest calibre. I tot estava impregnat de "normalitat", i això és el que més mal fa, aquesta normalitat masclista:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
-Els drets dels investigats sempre per sobre i molt més protegits que els drets de les víctimes del delicte. Això és un axioma.</div>
<div style="text-align: justify;">
-Des de cap institució es combat la cultura de la violació i el que comporta la socialització masclista, només el moviment de dones i els col·lectius feministes s'enfronten cada dia i amb escasos recursos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La impunitat dels agressors retroalimentada per la pròpia impunitat del poder judicial, quina perversió oi? o potser se'n diu simplement patriarcat. I davant aquesta situació l'autodefensa feminista individual i col·lectiva és legítima.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig llegir ahir molts tweets amb hastag #Cuentalo, dolor i més dolor, fàstic i més fàstic per compartir la condició "d'home" en aquesta societat, Segur que com a home he protagonitzat situacions incòmodes a moltes dones..., us demano disculpes, em comprometo a fixar-me molt més, ser més conscient encara del meu cos, de la meva mirada, de l'espai que ocupo..., per transformar-lo, per transformar-me i deixar de ser un fill del patriarcat, perquè no hi ha dret que no sigueu considerades persones, perquè vull fer tot el possible perquè us sentiu més lliures i tranquil·les, i això passa per canviar la miarada, les actituds, el llenguatge, les conductes abussives fetes des dels privilegis masclistes. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
@RobenFawkes</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
PD: He trigat hores en escriure aquest petit post, m'he aturat, he respirat fons, he apagat l'ordinador, l'he tornat a encendre...mal d'estómac, i la ràbia continuava bullint dins meu. he esperat uns dies més per acabar-lo, he reflexionat si el publicava o no, i al final he dit, sí, perquè no podem ser còmplices amb el nostre silenci d'aquestes atrocitats masclistes. </div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-61850810629568138592018-01-06T13:05:00.002+01:002018-01-06T13:05:12.696+01:00Impotència davant la violència institucional<div style="text-align: justify;">
Encenc l'ordinador mentre prenc un tallat amb el primer cigarro del dia llegeixo al twitter una notícia de El Periodico que ha fet retweet feminicidio.net, el titular "Catalunya denega la meitat de la protecció de les maltractades". <a href="http://www.elperiodico.com/es/sociedad/20180104/catalunya-deniega-la-mitad-de-las-peticiones-de-proteccion-de-maltratadas-6524437">http://www.elperiodico.com/es/sociedad/20180104/catalunya-deniega-la-mitad-de-las-peticiones-de-proteccion-de-maltratadas-6524437</a></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-VVvzorQpZO8/WlC3YPXPjnI/AAAAAAAAH9Q/HEHDG95x_FMywU0tGbQFpylUOBFKUmJgwCLcBGAs/s1600/autodefensa-f-1981eeuu.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="472" data-original-width="700" height="215" src="https://3.bp.blogspot.com/-VVvzorQpZO8/WlC3YPXPjnI/AAAAAAAAH9Q/HEHDG95x_FMywU0tGbQFpylUOBFKUmJgwCLcBGAs/s320/autodefensa-f-1981eeuu.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge taller autodefensa feminista 1981</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Donat que fa 16 anys que treballo dins un servei especialitzat i que una de les nostres funcions és atendre les dones que venen a declarar al jutjat de violència sobre la dona després d'interposar la denúncia, vull explicar la situació de la qual som testimonis i relacionar-ho amb el contingut de l'article:</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
1. En l'article crec que s'excusa a la Fiscalia, dient que fan la petició de les proteccions i que són jutges/jutgesses dels jutjats "especialitzats" en violència sobre la dona que les deneguen, sí però no...és a dir que en moltes ocasions, NO fan cap petició de protecció i el jutge/ssa no ha de fer res. Nosaltres com a professionals que hem detectat situacions d'alt risc hem demanat en moltes ocasions protecció policial a la Fiscalia directament i les han denegat sistemàticament, i això només depén de la Fiscalia i no de la judicatura. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
2.També cal dir que en moltes ocasions com a professional que treballo en aquest àmbit he vist i escoltat com Fiscal i Jutge amb el somriure dibuixat a la boca acusen a les dones que han denunciat violència masclista de "exagerades", "mentideres i manipuladores", ...i altres adjectius vexatoris, perquè són incapaços o simplement no volen fer una exploració més exhaustiva de la situació que es presenta al jutjat, per tant deixen actuar lliurement els seus prejudicis masclistes que fan la feina més ràpida. Quan he intentat ser pedagògic i explicar-lis que vol dir la indefensió apresa, el estat agèntic, com funciona la violència psicològica, el cicle de la violència,...m'han mirat amb cara d'extraterrestre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
3.En l'article es recull l'opinió "d'una jurista" que diu que "muchas veces se otorgan por el por si acaso y eso no es correcto". Senyora jurista, desconec el seu nom, però dir-li que "por si acaso" són vides humanes, és a dir implica protegir la vida de una dona i dels seus fills/filles, que les dades de 2016 afirmen que el 50% de les dones assassinades havien denunciat, vol dir que les institucions i serveis eren coneixedores de la situació de violència masclista i NO VAREN FER RES PER EVITAR QUE LES ASSESSINESSIN. Les ordres de protecció són mesures cautelars, és a dir estan dissenyades per evitar més dany, per prevenir noves i més greus situacions de violència masclista.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
4.El 48% de les dones que tenien ordre de protecció en 2017 i van ser assassinades per agressors masclistes, en el moment de la denúncia en comptes d'una ordre de protecció, sobre aquests agressors que són tan perillosos haurien d'haver estat tancats inmediatament a un centre penitenciari en preventiu fins a la data de judici oral, i això senyors/es fiscals, jutges/sses és responsabilitat seva, única i exclussivament seva.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
5.El seguiment que cita l'article per part dels Mossos d'Esquadra i de totes les policies de l'Estat es limita a trucades telefòniques "per veure com va tot". També cal dir que en la majoria dels atestats policials la valoració del risc "no apreciado" és errònia, es tendeix sistemàticament a minimitzar el risc, perquè això implica menys mitjans i menys recursos a destinar a la protecció.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
6.Per últim senyors del Periodico, la foto i el peu de foto de l'article: Curso de Seguridad y autoestima de la Cruz Roja. A veure si volen parlar de l'autodefensa feminista contactin amb les expertes, amb els col·lectius de dones que entrenen i la practiquen, i facin un article en condicions, perquè l'autodefensa feminista és molt més que tot això, i s'imparteix de dones cap a dones, la resta són cursos cutres que es fan a gimnasos i serveixen de ben poc. L'Autodefensa feminista és un dret de les dones, molt efectiva, més que les polítiques del govern, perquè canvia la perspectiva i augmenta en un 81% les possibilitats d'evitar una agressió. Com a imatges per ilustrar l'article proposo les d'aquest post. De res.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Conclusió: El corporativisme és la impunitat de la violència institucional masclista practicada de manera sistemàtica per totes les institucions i poders: polítics, judicials, policials, socials, sanitaris... Sino hi ha una autocrítica i voluntad real de millorar la situació, sino s'apliquen sancions davant la mala praxis professional i la vulneració de drets fonamentals de les dones, tot això amb una imprescindible gran inversió en recursos a tots els nivells, el patriarcat i els agressors masclistes continuaran actuant impunement.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
@RobenFawkes</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-8lSamLyfawc/WlC53AHihFI/AAAAAAAAH9c/MAIWbUY0CX8NXOa7N1TVrSmYcCpN0Ob1gCLcBGAs/s1600/VIOL_TwitterMaitenaMonroyLAIAESKOLAalava.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="487" data-original-width="807" height="241" src="https://3.bp.blogspot.com/-8lSamLyfawc/WlC53AHihFI/AAAAAAAAH9c/MAIWbUY0CX8NXOa7N1TVrSmYcCpN0Ob1gCLcBGAs/s400/VIOL_TwitterMaitenaMonroyLAIAESKOLAalava.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge taller autodefensa feminista LaiaEskola Alava</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-52503191138585777302017-12-12T23:37:00.003+01:002017-12-12T23:39:26.853+01:00Desfer-se és desobeïr<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh4-H8kp2YjeYVcT02KMJkb24UcZzRxYh5hjh-x4FoBJ04J_t2z63Ee93m0URIMtBFeJpaLbdi3fOGkDXHfojJWc8OULnYnlsaTXEhroGUpUL9ODJgMEyYAy3IHgVkyFdV3HlGDAYAnTY/s1600/Lema-general.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="848" data-original-width="1200" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh4-H8kp2YjeYVcT02KMJkb24UcZzRxYh5hjh-x4FoBJ04J_t2z63Ee93m0URIMtBFeJpaLbdi3fOGkDXHfojJWc8OULnYnlsaTXEhroGUpUL9ODJgMEyYAy3IHgVkyFdV3HlGDAYAnTY/s320/Lema-general.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Està molt extesa la por dels homes a manifestar-se obertament contra el masclisme i les seves violències. Perquè costa tant mirar cara cara als ulls d'agressors masclistes i #matxitrolls, aquesta actitud explicada i definida molt bé per la companya Lidia Infante com #Hidrofobia remou els ciments de la pròpia masculinitat hegemònica construïda en el grup d'homes...és el grup d'homes que t'accepta o et rebutja, que t'exclou del "club de los matx<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">otes" </span>si no ets "dels seus" mitjançant insults, rialles, bromes...i això implica riure de les seves gràcies, dels acudits masclistes, de banalitzar la violència sexual, de compartir imatges de cossos de dones nues als whatsapp, de vacilar de les seves experiències sexuals (sempre que siguin heterosexuals és clar!)...si entres en aquestes pràctiques et donaran el diploma de #matxote...o no?</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Avui estava sopant a un bar de barri, allà un client habitual està parlant per telèfon cridant, és impossible no escoltar la seva violència verbal:</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">"-Pedazo de zorra, sí tu, que llevas 4 días follando con tíos.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">...cuando te comes una polla ¿te acuerdas de la cara del tío?¿eres capaz de recordar su cara?... la teta esa asquerosa que tienes operada, ahora no tengo la mano ahí...ahora estás con ese tío por la pasta..." </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Penja. Silenci tens al bar.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Mentre escoltava aquest vomit masclista i misògen perpetrat per aquest desgraciat, he mirat desafiant als 2 cambrers i encarregats del bar, la seva cara mostrava incomoditat i al mateix temps intentant dissimular mirant cap a una altra banda, després he començat a parlar jo fort amb les dues amistats que compartiem taula, amb un to de veu alt perquè m'escolti també l'agressor, dient: "perquè haig de sopar escoltant aquest masclista de merda? perquè no el foten fora d'aquí?" La ràbia encara perdura després de 4 hores la noto a l'estómac, crec que ha estat el motor conjuntament després de la lectura de </span><a href="https://directa.cat/un-home">https://directa.cat/un-home</a> perquè he sentit el mateix, que no he fet res per canviar la situació, o potser que la única via que he sentit viable era un enfrontament violent i explícita amb aquest agressor del bar, metralleta! com diu Bel Olid.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Les diferents pràctiques s'inicien des de ben petits, els nens en els jocs i les dinàmiques a l'escola, les baralles, els jocs de força (els habituals campionats de pulso <span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">a sobre del pupitre, el passadís de les collejas</span>, cops a l'espatlla com a salutació)... ja arribada l'adolescència es potencia al líder #mascleAlfa com el més xulo o xungo del grup, qui més fa la guitza a les noies, les vacil·la, les hi fa la punyeta, l'afició i entreteniment com a forma de "cortejo" és <span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">e</span>nvair el seu cos (com descordar sostenidors per sorpresa per darrera, travetes, empentes o tocar-li els pits, el cul<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> o els </span>genitals i sortir correns...<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">).</span> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Recordo començar moltes de les primeres sessions de formació amb la pregunta: Algú té algun germà, cosí, pare, amic...cumplint condemna a la presó actualment per un delicte sexual o de violència de gènere? Cap braç aixecat a l'aula...es produeix un silenci tens, fins i tot incòmode...Ningú vol reconèixer si hi ha algun agressor <span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">masclista</span> proper, això és així, la familia és la família, si els agressors són dels altres vale però si s<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">ó</span>n dels nostres s'invisibilitzen, més encara si som nosaltres mateixo<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">s.</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Com diu Virgi<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">nie Despentes<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">, <span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">la masculinitat hegemònica és dèbil i covarda: "</span></span></span> </span></span>En mi opinión es una masculinidad que rechaza enfrentarse directamente
con lo que realmente la oprime: la docilidad que exige el trabajo, la
violencia laboral, la humillación cotidiana del liberalismo, la ausencia
de sentido de tu trabajo, la inseguridad sistemática que te hace sentir
siempre mal, etc." i afegeix "todas las masculinidades contemporáneas se construyen sobre la idea del
derecho a matar. En el cine de Hollywood: los hombres matan, es lo que
les caracteriza. Matan enemigos, matan chicas, matan animales. No
importa mucho lo que matan, lo importante es el uso de la arma.Tienen
que relacionarse con la violencia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La por a l'enfrontament directe contra els agressors masclistes, por a rebre un cop? por a rebre un insult? Por a sortir del club de los matxotes? Que és això en comparació a tota la violència que pateixen les dones a tot el món per part dels homes?</span><br />
<br />
@RobenFawkes<br />
<br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">PD: Com he citat <span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">en vàries ocasions a Virg<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">inie Despentes us deixo l'enllaç<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> d'una de les darreres en<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">trevistes que li han fet després de publicar Vernon Subutex: <a href="https://www.pagina12.com.ar/5102-entrevista-de-gabriela-cabezon-camara-a-virginie-despentes">https://www.pagina12.com.ar/5102-entrevista-de-gabriela-cabezon-camara-a-virginie-despentes</a></span></span></span></span></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span></span></span></span> </span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-10783567489927711472017-11-18T00:42:00.001+01:002017-11-18T11:21:57.537+01:00Yo te creo<div style="text-align: justify;">
#Noestássola #Yotecreo</div>
<div style="text-align: justify;">
Cuando la rabia no te deje respirar después de escuchar las preguntas ofensivas de los abogados defensores, cuando notes la presión en tu estómago o en tu garganta, tómate unos segundos antes de responder, toma aire, respira y contesta sin vacilar, siente todas las emociones pero no calles, contesta de forma firme. Cuando veas las muecas del tribunal o del fiscal durante tu declaración levanta la cabeza, piensa que esta gente no te conoce de nada, que estan anestesiados y cargados de prejuicios machistas. #Noestássola </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mientras esperas en una sala dentro de la Audiencia Provincial, espero y deseo que acompanyada de al menos 1 persona, o varias personas cercanas y de confianza para ti, tus amistades y tus familiares que brindan su apoyo, también espero acompanyada por alguna profesional comprometida con la lucha contra las violencias machistas, que te abrazan y transmiten su apoyo, que despiertan tu fuerza y tu coraje, repite en tu mente #Noestássola #soysuperviviente.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cuando acabes tu declaración y te levantes de la silla, mira la puerta cuando se cierre, quédate con ese instante, porque se cierra una etapa y se abre otra diferente, porque tu proceso de recuperación no dependerá del resultado de la sentencia, dependerá de tu resiliencia, que la tienes, porque lo has demostrado cada día en tu proceso de recuperación, no te preocupes por los bajones, se llama estrés post-traumático y te vas a recuperar seguro, confia en ti, has llegado hasta hoy por tus propios medios, porque eres más de todo lo que has sufrido, mucho más, muchísimo más. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tu dolor, tus secuelas, no quedarán impunes, no olvidaremos nunca pase lo que pase, gracias por tu enorme valentía por tu coraje y tu generosidad, gracias por denunciar la agresión sexual que sufriste, porque por eso ahora estos agresores estan encerrados y no en la calle organizando su próxima agresión, y durante ese período de tiempo de condena en la cárcel no volverán a hacer daño a ninguna mujer, de ésa cárcel que éstos no debedían salir nunca!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ahora descansa, no enciendas la tele, ni leas periódicos, ni mires las redes sociales, rodéate de la gente incondicional que siempre ha estado contigo des del primer momento. Hoy han salido cientos de mujeres en muchas ciudades para denunciar la Justícia Patriarcal y se han manifestado, han gritado que estan contigo que #Noestássola #Yotecreo, y estarán cada día luchando para destruir el patriarcado asesino.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-MuMNUBJZi9Q/Wg9yRMb-_hI/AAAAAAAAHd8/28xH1w89FKsEVJfg-j0GgYT-FivzHTjmQCLcBGAs/s1600/23561586_10156562888987366_7369535293339809836_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="960" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-MuMNUBJZi9Q/Wg9yRMb-_hI/AAAAAAAAHd8/28xH1w89FKsEVJfg-j0GgYT-FivzHTjmQCLcBGAs/s320/23561586_10156562888987366_7369535293339809836_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-wgSKc4y4lOU/Wg9yXaT5UZI/AAAAAAAAHeA/foaSC9jdZrUDlvWX1yXV38LWv0AoDccYACLcBGAs/s1600/DOoF09zXUAIynMv.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="338" data-original-width="599" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-wgSKc4y4lOU/Wg9yXaT5UZI/AAAAAAAAHeA/foaSC9jdZrUDlvWX1yXV38LWv0AoDccYACLcBGAs/s400/DOoF09zXUAIynMv.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-21035683433327516862017-11-05T19:34:00.003+01:002017-11-05T19:34:49.753+01:001a Presentació en castellà LA MIRADA DE MICHONNE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVyzLre1z12FKWtypYpGmdhMp068Gwfs9b9bnh7W7Rwc9i_Rua_sgKgBl2yCIZrirzNefl0i5IHyqClKwyf7SLiWJmVxj056V1f7Nckzkc2KA9bkRy9z-HBdrf4c9Sq-ZwGRrIeA9lQVY/s1600/intentos+cartel+michonne+castella.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1132" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVyzLre1z12FKWtypYpGmdhMp068Gwfs9b9bnh7W7Rwc9i_Rua_sgKgBl2yCIZrirzNefl0i5IHyqClKwyf7SLiWJmVxj056V1f7Nckzkc2KA9bkRy9z-HBdrf4c9Sq-ZwGRrIeA9lQVY/s320/intentos+cartel+michonne+castella.jpg" width="226" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Després de 3 anys de la publicació de LA MIRADA DE MICHONNE, més de 25 presentacions realitzades per tot el territori i 1000 exemplars venuts ara arriba </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">1ª edició en castellà gràcies a l'Editorial Aldarull.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-size: large;">És un plaer compartir aquesta experiència i projecte col·lectiu amb totes i tots.</span><br />
<span style="font-size: large;">Gràcies per tot el suport!</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Rubén Sanchez Ruiz</span><br />
<a href="https://www.blogger.com/goog_1581733810"><br /></a>
<a href="https://twitter.com/xfarahalyx/status/926855704840982528">https://twitter.com/xfarahalyx/status/926855704840982528</a><br />
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="m_8731265710920476159gmail-_4n-j m_8731265710920476159gmail-_3cht m_8731265710920476159gmail-fsl">Presentació del llibre: La mirada de Michonne. Guía de autodefensa feminista.<br /> Editorial Aldarull, novembre del 2017. Barcelona.<br /> <br /> Divendres 10 de novembre, a les 18h, al Banc Expropiat de Gràcia (Antic CAP <a href="https://maps.google.com/?q=Quevedo,+Carrer+Quevedo,+13-17&entry=gmail&source=g">Quevedo, Carrer Quevedo, 13-17</a>)<br /> Amb l'acompanyament de Rubén Sànchez Ruíz (l'autor) i membres de grups d'autodefensa<br /> <br /> <br /> Benvolgudes, benvolguts,<br /> <br />
Tenim el plaer de convidar-vos a la presentació d'aquesta guia
d'autodefensa feminista, breu, integral i amb un caràcter eminentment
focalitzat a servir en la pràctica, que us oferim a l'abast del públic
castellano-parlant i acompanyat de recursos extesos en un àmbit
territorial que hem extès el màxim que hem pogut d'acord alconeixement
que tenim a l'actualitat. <span class="m_8731265710920476159gmail-text_exposed_show"><br /> <br />
L'autor, Rubén Sànchez Ruíz, que ja ha publicat dues edicions al català,
compaginat amb la seva feina com a psicoterapeuta acompanyant dones que
han patit violència masclista i el blog titulat El dit a la nafra, ens
brinda un treball fruit de l'experiència terapèutica, la reflexió amb
inquietud i vocació de dotar d'eines per combatre aquesta xacra, i el
bagatge activista, amb els quals ha anat revisant i acurant aquest
conjunt de temes que van des de l'àmbit més emocional fins al més
marcial, on s'ha implicat amb una ampliació introductòria Karin Konkle,
coordinadora amb gran rodatge en impartir tallers d'autodefensa
feminista.<br /> <br /> Aquesta obra de gran qualitat, per l'encaix de
l'estil amb l'objectiu amb què es presenta, malhauradament segueix
tenint tanta o més vigència de la que tenia quan va sortir la seva
primera edició. Les xifres que recullen associacions com <a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?hl=ca&q=https://l.facebook.com/l.php?u%3Dhttp%253A%252F%252FFeminicidio.net%252F%26h%3DATO5BJOhc4i_3qMPLGyWV2Xx9keFTdKBuLRr7YPKZz480RClCrzEB1UeumZjCrEB54ZroMqy9as_MMHUJqfcE5SUuUsDjlvK67WR9YcFN_OynDyFHgaOn7r5ObruC3AutZTnXkSVbzlG67kbSoFoVFmfnhkL4AG3Q1sxojqs_A&source=gmail&ust=1509992129698000&usg=AFQjCNHa80fNW6zAHntb6zdILdvR84KTeg" href="https://l.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2FFeminicidio.net%2F&h=ATO5BJOhc4i_3qMPLGyWV2Xx9keFTdKBuLRr7YPKZz480RClCrzEB1UeumZjCrEB54ZroMqy9as_MMHUJqfcE5SUuUsDjlvK67WR9YcFN_OynDyFHgaOn7r5ObruC3AutZTnXkSVbzlG67kbSoFoVFmfnhkL4AG3Q1sxojqs_A" rel="nofollow" target="_blank">Feminicidio.net</a>,
els recorrents casos que ens colpegen a la premsa sobre maltractaments,
sobre abusos i assassinats, vides destrossades; els casos emergents de
supervivents, de persones que surten endavant després de vivències que
les van estripar; la quotidiana violència normalitzada en la seva
intensitat i geometria variable. Tot s'uneix en un mateix clam de rebuig
a la violència patriarcal i a la resistència i resiliència de totes
aquelles persones i grups que lluiten contra aquesta violència.<br /> <br />
Aquesta breu guia, concebuda amb una finalitat eminentment pragmàtica, i
l'objectiu de servir a aquelles que han viscut situacions traumàtiques o
que conviuen amb aquest ambient de violència patriarcal sempre present,
disposa d'un ventall de suggerències, descripcions, recursos i consells
expossats amb molta claredat, que conviden, no només a posar-los en
pràctica des del primer moment, sinó també resulten un estímul a
aprofundir i treballar en aquesta línia, enfortint-se, aprenent, etc. <br /> <br />
És una introducció i un detonant per a produir una convulsió en l'ànim i
prendre una actitud amb força. Perquè recuperar una certa força de
l'ànim canviant d'actitud pot resultar un pas decisiu que orienti 180º
el sentit del curs de moltes vides i del conjunt orgànic que formen com a
teixit social.<br /> <br /> Una eina, per tant, molt útil i necessària, que
pot fer servei a un nombre gegant de persones que vivim aquesta
realitat, amb els matissos particulars de cadascú. Estendre el seu àmbit
lingüístic considerem que serà de gran ajuda, i tota és poca i
benvinguda davant d'un sofriment i d'un monstre tan ancorat als costums i
de tan grans dimensions.<br /> <br /> Per a aquesta edició, hem d'agrair la
col·laboració també de la il·lustradora Alba Feito, que ha dissenyat la
present coberta i diverses il·lustracions que encapçalen els capítols.
Així mateix, a l'Hèctor de l'Editorial Descontrol per l'ajuda en posar
en marxa aquesta edició i fer-ne una primera correcció. I finalment, a
totes aquelles persones que ens han ajudat aportant diversos recursos
que poden facilitar cercar ajuda i escalfor a aquelles que pateixen
aquesta violència, sigui en la intensitat que sigui.<br /> <br /> Sense més
preàmbul us convidem al proper dia 10 de novembre a la presentació de La
mirada de Michonne, esperant que pugui suggestionar a moltes a
emprendre o aprofundir en aquesta tasca fonamental d'afrontar i suprimir
tota expressió del patriarcat fins a la seva extinció.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="m_8731265710920476159gmail-_4n-j m_8731265710920476159gmail-_3cht m_8731265710920476159gmail-fsl"><span class="m_8731265710920476159gmail-text_exposed_show">--------------------------------------------------------------------------------------------------------</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="m_8731265710920476159gmail-_4n-j m_8731265710920476159gmail-_3cht m_8731265710920476159gmail-fsl"><span class="m_8731265710920476159gmail-text_exposed_show"> </span></span><span class="m_8731265710920476159gmail-_4n-j m_8731265710920476159gmail-_3cht m_8731265710920476159gmail-fsl"><span class="m_8731265710920476159gmail-_4n-j m_8731265710920476159gmail-_3cht m_8731265710920476159gmail-fsl"><span class="m_8731265710920476159gmail-text_exposed_show">Queridas, queridos,<br /> <br />
Tenemos el placer de invitaros a la presentación de esta guía de
autodefensa feminista, breve, integral y con un carácter eminentemente
focalizado al terreno práctico, que ofrecemos por primera vez al público
castellanoparlante y acompañado de recursos cuya extensión territorial
hemos ensanchado lo más que hemos podido según el alcance de nuetro
conocimiento al respecto.<br /> <br /> El autor, Rubén Sànchez Ruíz, que ya
ha publicado la segunda edición de la misma al catalán, companinado ésto
con su trabajo como psicoterapeuta dedicado a acompañar a mujeres que han
sufrido violencia machista y el blog titulado El dit a la nafra (El dedo
en la llaga), nos brinda un trabajo fruto de la experiencia
terapéutica, la reflexión con inquietud y vocación de dotar de
herramientas para combatir esta lacra, y el bagaje activista, con los
cuales ha ido revisando y puliendo este conjunto de temas que van desde
el ámbito más emocional hasta el más marcial, éste último, donde se ha
implicado con una ampliación introductoria Karin Konkle, coordinadora
con gran rodaje en impartir talleres de autodefensa feminista.<br /> <br />
Esta obra de gran calidad por el encaje del estilo con que está escrita y
el objetivo con el que se presenta, sigue siendo desdichadamente de
tanta o más vigencia que cuando se publicó su primera edición. Las
cifras que recojen asociaciones como <a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?hl=ca&q=https://l.facebook.com/l.php?u%3Dhttp%253A%252F%252FFeminicidio.net%252F%26h%3DATPVCQlflxzJ5CwGdxyGD4MjoVXXlWcf4vyPvlTbt7qDKUNKuyG89Auzt1FzoPcxAqzW_yLBnnTeg3ltVaSX_nwWDVmuhtXLA6H0O0puVns_0TuxV_vj7yT-c2AVjRs4jkzDXq9AwQA-t-UWpbGyWrpzbZplyQwA1mR_KbDJhw&source=gmail&ust=1509992129698000&usg=AFQjCNGPNmnEHC9-1SDRUSJBpI9jMPyhFQ" href="https://l.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2FFeminicidio.net%2F&h=ATPVCQlflxzJ5CwGdxyGD4MjoVXXlWcf4vyPvlTbt7qDKUNKuyG89Auzt1FzoPcxAqzW_yLBnnTeg3ltVaSX_nwWDVmuhtXLA6H0O0puVns_0TuxV_vj7yT-c2AVjRs4jkzDXq9AwQA-t-UWpbGyWrpzbZplyQwA1mR_KbDJhw" rel="nofollow" target="_blank">Feminicidio.net</a>,
los recurrentes casos que nos golpean en la prensa sobre malos tratos,
sobre abusos y asesinatos, vidas rotas; los casos emergentes de
supervivientes, de personas que salen adelante tras vivencias que las
desgarraron; la cotidiana violencia normalizada en su intensidade y
geometría variables. Todo se concierta en un mismo clamor de rechazo a
la violencia patriarcal y a la resistencia y resiliencia de todas
aquellas personas y grupos que uchan contra esta violencia.<br /> <br />
Esta breve guía, concebida con una finalidad emimentemente pragmática, y
el objetivo de servir a aquellas que han vivido situaciones traumáticas
o que conviven con este ambiente de violencia patriarcal sempiterno,
dispone de un elenco de sugerencias, descripciones, recursos y consejos
expuestos con mucha claridad, que invitan, no sólo a ponerlos en
práctica desde el primer momento, sino también resultan un estímulo a
ahondar y trabajar en esta línea, fortaleciéndose, aprendiendo, etc.<br /> <br />
Es una introducción y un detonante para producir una convulsión en el
ánimo y tomar una actitud con fuerza. Porque recuperar una cierta fuerza
de ánimo cambiando de actitud puede resultar un paso decisivo que
oriente 180º el sentido del curso de muchas vidas y del conjunto
orgánico que forman como tejido social.<br /> <br /> Una herramienta, por
tanto, muy útil y necesaria, que puede ser de utilidad a un enorme
número de perssonas que vivimos esta realidad, con los particulares
matices de cada cual. Extender su ámbito lingüístico consideramos que
será de gran ayuda, y toda es poca y bienvenida frente a un sufrimiento y
un monstruo tan anclado en las costumbres y de tamañas dimensiones.<br /> <br />
Para la presente edición hemos de agradecer la colaboración también de
la ilustradora Alba Feito, que ha diseñado la cubierta y varias de las
ilustraciones que encabezan los capítulos. Asimismo, a Hèctor, de la
Editorial Descontrol, por su ayuda en ponerlo en marcha y hacer una
primera corrección. Y finalmente, a todas aquellas personas que nos han
ayudado aportando distintos recursos que pueden facilitar la búsqueda de
apoyo a aquellas que sufren esta violencia, sea en la intensidad que
sea.<br /> <br /> Sin más dilación os invitamos el próximo día 10 de
noviembre a la presentación de La mirada de Michonne, esperando que
pueda sugestionar a muchas a emprender o profundizar en la tarea
fundamental de afrontar y suprimir toda expresión del patriarcado hasta
su extinción.</span></span><br /></span><br /><span class="m_8731265710920476159gmail-_4n-j m_8731265710920476159gmail-_3cht m_8731265710920476159gmail-fsl">Evento facebook:
<a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?hl=ca&q=https://www.facebook.com/events/1593042850738559/?acontext%3D%257B%2522action_history%2522%253A%2522%5B%257B%255C%2522surface%255C%2522%253A%255C%2522page%255C%2522%252C%255C%2522mechanism%255C%2522%253A%255C%2522page_upcoming_events_card%255C%2522%252C%255C%2522extra_data%255C%2522%253A%5B%5D%257D%5D%2522%252C%2522has_source%2522%253Atrue%257D&source=gmail&ust=1509992129698000&usg=AFQjCNE1e8WLkBtbat3TFm4X_-odZ-Kszw" href="https://www.facebook.com/events/1593042850738559/?acontext=%7B%22action_history%22%3A%22[%7B%5C%22surface%5C%22%3A%5C%22page%5C%22%2C%5C%22mechanism%5C%22%3A%5C%22page_upcoming_events_card%5C%22%2C%5C%22extra_data%5C%22%3A[]%7D]%22%2C%22has_source%22%3Atrue%7D" target="_blank">https://www.facebook.com/<wbr></wbr>events/1593042850738559/?<wbr></wbr>acontext=%7B%22action_history%<wbr></wbr>22%3A%22[%7B%5C%22surface%5C%<wbr></wbr>22%3A%5C%22page%5C%22%2C%5C%<wbr></wbr>22mechanism%5C%22%3A%5C%<wbr></wbr>22page_upcoming_events_card%<wbr></wbr>5C%22%2C%5C%22extra_data%5C%<wbr></wbr>22%3A[]%7D]%22%2C%22has_<wbr></wbr>source%22%3Atrue%7D</a></span></span></div>
<div>
<span class="m_8731265710920476159gmail-_4n-j m_8731265710920476159gmail-_3cht m_8731265710920476159gmail-fsl"><br /></span></div>
<div>
<span class="m_8731265710920476159gmail-_4n-j m_8731265710920476159gmail-_3cht m_8731265710920476159gmail-fsl"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="m_8731265710920476159gmail-_4n-j m_8731265710920476159gmail-_3cht m_8731265710920476159gmail-fsl"><span class="m_8731265710920476159gmail-text_exposed_show"> </span></span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-91547124852237883462017-09-25T13:36:00.000+01:002017-09-25T16:48:51.915+01:00Violència institucional masclista (V part)<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-36MbV3PieAE/Wcj3LnQ4GlI/AAAAAAAAGqk/2AEC-1Wu3skAoQJBLY3YzSZ98yNHCOoeACLcBGAs/s1600/justicia-patriarcal.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="352" data-original-width="798" height="176" src="https://2.bp.blogspot.com/-36MbV3PieAE/Wcj3LnQ4GlI/AAAAAAAAGqk/2AEC-1Wu3skAoQJBLY3YzSZ98yNHCOoeACLcBGAs/s400/justicia-patriarcal.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Desconec autora o autor de la imatge</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Preocupant, aquest és l'adjectiu més adequat per definir la situació actual del tractament i la intervenció institucional contra la violència masclista perquè és ineficaç, feble i iatrogènica (és a dir acaba perjudicant a les dones que denuncien la siuació patida en comptes d'empoderar-les). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al sistema judicial penal actual se li ha donat una capa de maquillatge amb les darreres modificacions legals: 27/003, 1/2004, 4/2015,...per en cap cas s'ha traduït en un canvi significatiu de millora al respecte en l'atenció i intervenció. No existeix la perspectiva de gènere en el sistema judicial penal i civil, domina la perspectiva masclista i patriarcal per analitzar les situacions en base a prejudicis i estereotips de tot tipus (dels més retrògrads als més moderns com el SAP). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En totes les seves vessants es minimitzen els fets denunciats recollits a l'atestat policial, fins i tot provoquen comentaris i rises entre Funcionaris/es, Fiscals, Advocats i Jutges tots/es ells/es "professionals especialitzats en la matèria". Ho dic amb profunda indignació i contundència perquè sóc testimoni directe cada dia de la vulneració de drets recollits al <i>Títol II Capítol 1 com per exemple l'Art.17 i 18 de la LO1/2004 sobre el dret a la informació</i> i de la <i>Llei 4/2015 Títol III Art.21 c) sobre el dret de la dona a ser acompanyada en tota diligència judicial per una persona de la seva elecció</i> o també <i>Art. 10</i>
<i> de la mateixa llei: Derecho de acceso a los servicios de asistencia y apoyo...</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La llista de drets vulnerats és interminable, però no vull deixar de citar: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Lle 4/2015 de l'Estatut de les Víctimes del Delicte: Títol Preliminar Art.3.1 Drets de les víctimes: </i><br />
<i>Toda víctima tiene <u>derecho a la protección, información, apoyo,
asistencia y atención, así como a la participación activa en el proceso
penal y a recibir un trato respetuoso, profesional, individualizado y no
discriminatorio desde su primer contacto con las autoridades o
funcionarios</u>, durante la actuación de los servicios de asistencia y
apoyo a las víctimas y de justicia restaurativa, a lo largo de todo el
proceso penal y por un período de tiempo adecuado después de su
conclusión, con independencia de que se conozca o no la identidad del
infractor y del resultado del proceso.</i></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Fins i tot metges/sses forenses ignoren tota seqüela que no sigui física, i vivim al 2017 no al 1950. L'atenció per part dels professionals de la medicina forense ubicats als Jutjats de Violència sobre la Dona podem afirmar de forma generalitzada que és inocua, revictimitzant i pràcticament sembla que estiguin allà com atrezzo o per cobrir el circuit judicial i que passin les hores de la guàrdia. No s'estableix cap tipus d'eina formal per valorar les seqüeles psicològiques i emocionals de les dones supervivents que han denunciat la violència de gènere. En la recerca de l'objectivitat perduda...És curiós com és exactament el mateix que es visibilitza als mitjans de
comunicació, allò objectiu: l'hematoma, la taca de sang al terra, el
guant de làtex de la policia científica, la imatge d'una camilla entrant
a l'ambulància o la sirena blava de la policia. Aquesta mirada particularment patriarcal de la violència masclista només busca la morbositat i el terror, és a dir generar més indenfesió. </div>
<br />
La investigació policial és mínima o nul·la. Ni es demanen historials mèdics de la dona, ni informes socials o psicosocials, ni s'interroga al veïnatge , ni es citen testimonis de la violència, no s'analitzen correctament telèfons, mails, missatges... redueix tot a la paraula de l'agressor masclista contra la paraula de la dona que s'atreveix a denunciar. <br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Els mecanismes de protecció per a dones supervivents es converteixen en un autèntic control i tutela per part d'institucions socials i policials. És a dir en comptes de fer la vigilància i pressionar l'agressor masclista perquè cumpleixi amb les mesures judicials i no torni a agredir, es reclou a la dona en un pis d'acollida amb control brutal o se li imposa el "toque de queda" i control d'horaris/itineraris, o se l'expulsa del seu barri o municipi "perquè l'agressor no la trobi i la mati", es produeix una desconnexió del seu entorn de suport que és fonamental per trencar amb la dependència emocional. El trencament de la relació violenta amb l'agresor masclista no es pot convertir en una presó per a la dona supervivent, i en molts casos és precissament el que està passant. La dona té el dret de viure amb la màxima normalitat i qualitat de vida possible, aquest canvi d'enfocament és imprescindible en la intervenció de la prevenció secundària de la violència masclista. Actualment cap poder (judicial, policial,...) està fent aquest abordatge, es limita a "tenir controlada" o "trucar-la a diari per fer seguiment" a la dona, això dificulta més la seva recuperació i la possibilitat de realitzar un nou projecte vital.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El sistema judicial penal no aplica les modificacions i reformes necessàries per arribar a ser justícia efectiva i restaurativa, sinó perquè també sigui preventiva, és a dir que amb les seves accions (mesures penals, civils i socials) s'evitin noves situacions de violència masclista, de les més lleus a les més greus.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Em preocupa que s'extengui el sentiment de desesperança que és font de burn-out entre professionals de la matèria que "no hi ha res a fer" perquè això és fals, sí que es poden canviar moltíssimes dinàmiques i cobrir moltes mancances, però això sí cal el coratge de fer autocrítica i no fer corporativisme.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquí s'expliquen diferents situacions de les comentades en el post, aquesta és la vida si es pot dir així de les supervivents que denuncien situacions de violència masclista d'alt risc:</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.publico.es/sociedad/violencia-genero-culpa-mi-agresor-no-decir-mi-direccion-mi-vida.html">http://www.publico.es/sociedad/violencia-genero-culpa-mi-agresor-no-decir-mi-direccion-mi-vida.html</a><br />
I quan no es prenen seriosament les amenaces denunciades hi ha l'alt risc que l'agressor les executi: <a href="https://politica.elpais.com/politica/2017/09/25/actualidad/1506348979_820255.html?id_externo_rsoc=TW_CC" target="_blank">https://politica.elpais.com/politica/2017/09/25/actualidad/1506348979_820255.html?id_externo_rsoc=TW_CC</a></div>
<br />
Un nou exemple de violència patriarcal:<br />
Mèxico: https://actualidad.rt.com/actualidad/251012-mexico-liberar-acusar-violacion-videoUnknownnoreply@blogger.com0Barcelona, España41.3850639 2.173403499999949441.1944764 1.8506799999999495 41.5756514 2.4961269999999494tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-14827144561688249492017-08-12T19:00:00.000+01:002017-08-21T10:48:07.798+01:00STALKING Apunts des de la praxi professional
<style>@font-face {
font-family: "Times";
}@font-face {
font-family: "MS 明朝";
}@font-face {
font-family: "MS 明朝";
}@font-face {
font-family: "Cambria";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: Cambria; }p.MsoFootnoteText, li.MsoFootnoteText, div.MsoFootnoteText { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: Cambria; }span.MsoFootnoteReference { vertical-align: super; }span.TextonotapieCar { }.MsoChpDefault { font-size: 10pt; font-family: Cambria; }div.WordSection1 { }</style>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/--ub8yUQELoY/WY9A517nacI/AAAAAAAAF6c/L_JfYCHcABoOZG_td7qkE0xc31n9vi_UgCLcBGAs/s1600/stalker-universal.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="324" data-original-width="576" height="180" src="https://2.bp.blogspot.com/--ub8yUQELoY/WY9A517nacI/AAAAAAAAF6c/L_JfYCHcABoOZG_td7qkE0xc31n9vi_UgCLcBGAs/s320/stalker-universal.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman";">STALKING: APUNTS DES DE LA
PRAXI PROFESSIONAL</span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">RUBÉN SANCHEZ RUIZ</span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman";">Psicòleg clínic i social</span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman";">Formador en matèria de
violència masclista i Agent d’Igualtat.</span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-family: "Times New Roman";"> </span><span style="font-family: "Times New Roman";"> </span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Al llarg d’aquests 15 anys d’experiència
professional com a psicòleg he pogut observar en l’atenció i intervenció d’acompanyament i
orientació a dones supervivents a diferents formes i tipus de violència
masclista a l’àmbit de la parella com després del trencament de la relació sentimental
s’inicia un procés d’assetjament o stalking contra la dona per part de
l’agressor masclista.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Quan vaig començar a llegir sobre stalking
em va sorprendre que diferents autors i autores no parlessin de forma explícita
de violència directament com a tal, ja que la invasió de la intimitat, el
control del temps i dels espais de la persona és una greu forma de violència i
dominació.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">He pogut detectar i classificar diferents
tipus de conductes d’stalking o d’assetjament en funció dels diferents
objectius que vol aconseguir l’agressor:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Objectiu 1 “Reconquesta o reconciliació”:
En una primera fase l’agressor pot tenir un comportament igualment intrusiu
però dins la seva pròpia fantasia de la “reconquesta” o “reconciliació”, és a
dir enviant regals com rams de flors, perfums, bombons,...i també missatges
romàntics, whatsapps, cartes o mails “d’amor”,...per aconseguir l’atenció i
captar de nou l’interés en ell...també pot optar per demanar disculpes, fent
falses promeses o exigint una darrera oportunitat per restablir la relació... si
la resposta és negativa o és aquella que l’agressor no vol escoltar, per tant
no obté el que ell vol, pot anar pujant la intensitat de l’assetjament i pot
canviar dràsticament les seves conductes incrementant la seva violència i
brutalitat en qüestió de segons o minuts, he pogut observar converses de
whatsapp on just sota el missatge “ets la dona de la meva vida, sense tú no puc
viure” , davant el silenci de la dona com a resposta, l’agressor contesta “ets
una mala puta i una malfollada”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Són comuns també una sèrie de comentaris
o missatges carregats de xantatge emocional, del tipus “si no tornes amb mi em
suïcidaré”...aquests tipus de missatge busca alimentar el sentiment de
culpabilitat de la víctima i aconseguir que torni amb ell, considero que són un
indicador d’alt risc i de perill d’agressió física que no es pot ignorar ni per
la pròpia dona ni pels diferents serveis i institucions ( judicials, fiscalia,
policials,...) implicats en l’atenció i abordatge d’aquests casos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Objectiu 2 “ets meva i de ningú més” :
Destruir el sentiment de control de la pròpia vida, de la llibertat de viure i
decidir per ella mateixa un nou projecte vital:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Exercir control extrem inclou conductes
com seguiment físic, aparicions sorpresa al domicili, al portal de casa ,al
lloc de feina,...-Ús de terceres persones o fins i tot contractar detectius
privats per obtenir informació de la persona, per saber si ha canviat de
domicili, de feina, de telèfon, si té una nova relació de parella,...per
continuar amb les aparicions i fer acte de presència, per continuar amb
l’assetjament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Un nivell més greu dins aquest objectiu seria
la usurpació o suplantació de l’identitat, invasió dels comptes de correu, enviament
de missatges a l’empresa o fer múltiples reclamacions d’ella com a treballadora
per perjudicar-la a l’àmbit laboral o aconseguir que l’acomiadin o també la
creació de comptes amb el seu nom a les xarxes socials,...també dins aquesta
categoria s’utilitza l’anomenada “porno-venjança”<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2640458096124218605#_ftn1" name="_ftnref1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS 明朝"; mso-fareast-language: ES;">[1]</span></span></span></span></a>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Objectiu 3 “Si no m’estimes, em tindràs
por”: La suma dels anteriors objectius ja comporta destrucció de recursos
personals, però aquí es posa en marxa tot un conjunt de noves agressions per
aconseguir la intimidació i el terror, la idea que es transmet és que “això no
acabarà mai”, a través de missatges, centenars de trucades, emails alliçonadors,
missatges anònims amenaçants, pintades al domicili amb insults,...també la destrucció
de béns o propietats personals de forma reiterada: cremar la catifa de
l’entrada del domicili, trencar el interfono, fer malbé la porta o el pany de
la casa, punxar les rodes del vehicle, tallar subministraments ( tallar cables
elèctrics, tuberies aigua,...)...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Les diferents formes de violència aquí
mostrades en els diferents 3 objectius no tenen perquè ser seqüencials, es
poden donar en diferent ordre o de forma simultània, o només mostrar conductes
d’un dels grups citats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Si entre l’assetjador i la víctima hi ha
fills/lles en comú, tot es complica molt més, aquets fills i filles són emprats
com a arma de vigilància 24h per part de l’agressor, com a transmissors de
missatges amenaçants, són els missatgers d’insults, o per perpretar
interrogatoris a la mare sobre la seva vida sexo-afectiva, sobre qui entra i
qui surt de casa, si dorm algun altre home, saber a quina hora arriba la mare
de treballar, amb qui queda la mare el cap de setmana,...Molts agressors
masclistes utilitzen com a excusa “només vull quedar amb tú per parlar dels
nostres fills” com a excusa i falsa preocupació pels fills i filles, per
després exigir converses a soles o íntimes amb la dona,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>imposant trobades amb l’objectiu de
“reconquesta” ja que després en la trobada no fan cap pregunta sobre els fills
i filles que tenen en comú. Davant el rebuig l’agressor “progenitor” torna a
culpabilitzar a la dona com a “mala mare i manipuladora”, en aquest cas dient
als fills i filles, “si no podem tornar a estar tots junts com a família és per
culpa de ta mare que ja no m’estima”, això provocarà situacions de conflicte,
malestar i afectació emocional ( ràbia, ira, impotència,...) als seus propis
fills/filles que descarregaran contra la mare, la culpabilitzaran i aquesta
haurà de gestionar-ho, un nou factor estressor i obstacle en la seva
recuperació emocional.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">L’Stalking com a assetjament o forma
continuada de violència comporta una sèrie de seqüeles en les persones
perjudicades, que donaria per un article sencer només per parlar d’aquest tema.
La principal afectació o conseqüència directa és l’esgotament progressiu dels
recursos personals i una sensació d’indefensió apresa, “que no es pot fer res
perquè això s’aturi”. La impotència, la por i la tristesa inunda la vida de la
dona, per això és tan important oferir un bon acompanyament terapèutic
especialitzat, que empoderi i doni pautes concretes, que torni a transmetre la
sensació de control de la seva pròpia vida. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">És cert que també alguns casos en els
quals he intervingut l’agressor no havia tingut cap tipus de relació sexo-afectiva
prèvia a l’assetjament amb la víctima, cap contacte conscient o intencionat per
part de la víctima amb l’agressor, és a dir que podia haver una interacció
puntual, casual a un carrer del mateix barri, una interacció a una botiga o coincidència
casual a l’espai públic, ...aquest pot ser un detonant suficient per un
agressor obsessiu, a partir del qual comença a construir tota la seva
pel·lícula o fantasia al voltant del seu objectiu “estar amb ella”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Però continuo mantenint que sense
menystenir la gravetat dels casos d’assetjadors sense cap tipus de vincle
afectiu previ amb la víctima, en la majoria de casos l’agressor és l’ex-parella.
Dels diferents casos que he intervingut la mitjana de durada de l’stalking és
entre 1 i 5 anys de mitjana, i les relacions de parella pot variar des de 3
mesos fins a 15 anys de relació de parella. L’assetjament o stalking començaria
un cop es comunica el trencament de la relació sentimental. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Les primeres pautes que dono davant una
situació d’aquest tipus és la indiferència i la ignorància. És a dir no contestar
a cap de les senyals, ni trucades ni missatges, així l’agressor no disposi d’un
motiu extra, de cap tipus de missatge que ell pugui interpretar amb el
significat que ell li vulgui donar. Per tant ha d’obtenir el silenci com a
única resposta, com a forma d’exclusió social, el silenci com a límit clar, “no
et vull a la meva vida”, sense dir-li explícitament el silenci també significa
això, qualsevol altra construcció per exemple insultar-lo ell pot interpretar-ho
com “encara m’estima, li importo perquè m’ha contestat”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">A nivell de xarxes socials el bloqueig és
la conducta més coherent davant de l’assetjament. Si l’agressor no es cansa en
un període de temps ( d’un a tres mesos) o incrementa la seva conducta
violenta, cal recopilar el major nombre de proves (“screenshoot” o
“pantallazos”) si es tenen sí que és recomanable denunciar-ho com a stalking a
una comissaria de policia, també es pot redactar la denúncia amb còpia de les
proves i presentar-ho tot al jutjat de guàrdia corresponent. Sempre és millor
l’assessorament jurídic d’una advocada o advocat especialista abans de
presentar la denúncia corresponent. Tot i els canvis al codi penal en el
reconeixement d’aquest nou delicte d’stalking calen canvis estructurals
importants en tot el sistema judicial per poder atendre de forma adequada a les
víctimes i supervivents d’stalking i així reduir al màxim la victimització
secundària.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="display: none; font-family: "Times New Roman"; mso-hide: all;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>atacant la seva qualitat de vida suport i
retornar un sentiment de seguretat i control de la seva vida, tornar a sentir
que la </span><span style="font-family: "Times New Roman";"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Crec que en general existeix la
resistència a pensar que l’stalking pot acabar en violència física o fins i tot
en intent d’assassinat, no es vol creure que això pot passar, ningú vol
posar-se en la pitjor de les situacions, ningú vol imaginar que això sigui
així...però cal avaluar el risc de la situació periódicament i el tipus
d’assetjament i violència per determinar quines són les millors actuacions i
pautes tàctiques per aconseguir aturar a l’agressor, si no ho fa per ell mateix
pel cansament, el sistema judicial i policial haurà d’actuar amb contundència
perquè així sigui. Al llarg de tots aquests anys no he conegut cap persona que
li agradi viure amb un sentiment de por constant, o en estat de guàrdia
permanent vigilant constantment els seus moviments, els horaris, els llocs per
on passa per evitar que aparegui de sobte l’agressor...però també és freqüent
observar a professionals que “treuen importància “ a aquestes situacions
d’assetjament o culpabilitzen a la perjudicada dient “que li has fet” perquè
això passi. Una qüestió important com a professional és evitar ser alarmista i
generar més ansietat a la perjudicada, i al mateix temps tampoc treure
importància a la situació, mantenir el temple i facilitar eines a la persona perjudicada
d’autoprotecció, cal analitzar cada cas d’stalking en la seva profunditat i
veure que està passant i des de quan.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Com es pot deduir és important oferir un
suport professional especialitzat, tant a nivell jurídic com a nivell psicològic,
perquè ja he dit que les conseqüències per a la salut de les persones
perjudicades poden ser molt greus, perquè l’agressor està atacant la seva
qualitat de vida, ataca la seva tranquil·litat, ataca la seva vida. La
intervenció professional va orientada cap al suport segur i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>poc a poc retornar un sentiment de seguretat i
control de la seva vida, tornar a sentir que la seva vida és seva i no dels
desitjos de l’agressor. La intervenció psicològica especialitzada basada en el
paradigma de la resiliència i amb perspectiva de gènere vol injectar coratge i
confiança a la supervivent, perquè les institucions tenen els seus límits i al
llarg de les 24h que té el dia ella estarà moltes hores ella sola enfrontant-se
a l’stalking. Cal buscar un equilibri entre prudència i obsessió quan estàs
patint stalking i no és gens fàcil. Dotar d’eines per abaixar el sentiment de
culpabilitat, i canalitzar altres emocions com la ràbia, la ira, la impotència
i la por. Tenir capacitat per desconnectar i també estar disposada a fer canvis
en la teva vida diària, és totalment injust perquè ella no ha fet res que
motivi aquest stalking, però ara per ara els sistemes tenen límits però cal ser
conscient, en ocasions seran canvis temporals i en altres lamentablement canvis
radicals ( canvi d’habitatge, canvi de barri, canvi de feina, canvi de número
de telèfon, canvi de nom i cognoms...). </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Per acabar comentar que el 95% dels
homicides són homes<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2640458096124218605#_ftn2" name="_ftnref2" style="mso-footnote-id: ftn2;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS 明朝"; mso-fareast-language: ES;">[2]</span></span></span></span></a>, sí
homes i la gran majoria dels assetjadors són homes, són agressors masclistes
que es creuen amb el dret d’invair la vida de les dones que les veuen com a
objectes o propietats. Dic això de forma contundent per evidenciar que en
moltes de les pel·lícules i sèries contemporànies s’ha enfocat l’stalking o
s’ha volgut crear un imaginari on l’agressora o assetjadora és una dona, dos
exemples “Atracción fatal” o “Acoso”, la psicòpata o assassina és una “dona
despechada” rebutjada per un home, així es construeix l’imaginari i es dóna
força al mite de "la malignitat de les dones", un dels principals mites
masclistes que enforteix el patriarcat amb tota la seva maquinària. No estic
afirmant que una dona no pugui desenvolupar o executar conductes d’stalking, el
que vull mostrar és que resulta pervers com aquests films no mostren una crua i
duríssima situació molt més comuna, com és que l’stalking està vinculat a
conductes prèvies abans d’un feminicidi. Aquests films no mostren que 1/3 dones
europees han patit una agressió masclista<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2640458096124218605#_ftn3" name="_ftnref3" style="mso-footnote-id: ftn3;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS 明朝"; mso-fareast-language: ES;">[3]</span></span></span></span></a>,
que 2/3 dones eren assetjades per l’ex-parella home, que ¼ de les dones han
estat assetjades per un conegut home, que 1/8 dones han estat assetjades per un
home desconegut o sense cap vincle amb ell. Com vegeu realitat i ficció no
apunten cap al mateix objectiu, una llàstima que el cinema no sigui una eina
pedagògica de denúncia per canviar la societat profundament masclista en la que
vivim, on cada any a tot el món es produeixen 66000 feminicidis, és a dir homes
que assassinen dones pel simple fet de ser dones.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bibliografia</b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
EWANS,
P. El abuso verbal. La violència negada. Javier Vergara Editor, Grupo Zeta. Argentina,2000.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
SANCHEZ
RUIZ, R. La mirada de Michonne. Editorial Tigre de Paper, Manresa,2014.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
KONKLE,K.
¿Estás segura? Autodefensa y las claves de la auténtica seguridad. Ediciones
QVE, Barcelona,2012.</div>
<div style="mso-element: footnote-list;">
<br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2640458096124218605#_ftnref1" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 10.0pt;"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: Cambria; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS 明朝"; mso-fareast-language: ES;">[1]</span></span></span></span></span></a><span style="font-size: 10.0pt;"> </span><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Porno-venjança és el terme per definir </span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10.0pt;">de forma col·loquial una
forma de violència masclista com és utilitzar les dades personals de la dona
ex-parella després del trencament sentimental, com són el nom i cognoms,
imatges de la cara i el cos, vídeos realitzats en un context d’intimitat de la
parella i fer-ne una difusió massiva en webs de contactes o webs de serveis
sexuals, grups de whatsapps, i en general a les xarxes socials, evidentment
sense cap tipus d’autorització prèvia de la persona perjudicada i amb l’únic
objectiu de vexar i danyar la integritat psicològica de la mateixa com a forma
de venjança per la ruptura.</span><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"></span></div>
</div>
<div id="ftn2" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2640458096124218605#_ftnref2" name="_ftn2" style="mso-footnote-id: ftn2;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: Cambria; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS 明朝"; mso-fareast-language: ES;">[2]</span></span></span></span></a>
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Dato
extraido del Estudio Mundial del Homicidio 2013 UNODC (Unidad de las Naciones
Unidas contra la Droga y el Delito) pág.5 “…</span><span style="font-family: Times; font-size: 10.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Aunado a lo
anterior, cerca de 95% de los homicidas a nivel global son hombres, un
porcentaje más o menos constante de país a país y entre regiones,
independientemente de la tipología de homicidio y del arma empleada”.</span></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn3" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2640458096124218605#_ftnref3" name="_ftn3" style="mso-footnote-id: ftn3;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 10.0pt;"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: Cambria; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS 明朝"; mso-fareast-language: ES;">[3]</span></span></span></span></span></a><span style="font-size: 10.0pt;"> </span><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Macroencuesta sobre violencia contra las mujeres a
nivel europeo realizada por la Agencia Europea de Derechos Humanos (FRA) 2014 a
petición del Parlamento Europeo: …</span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Times; font-size: 10.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"> </span><span style="font-size: 10.0pt;">En la UE, el 18 % de las mujeres han sido objeto de
acoso a partir de los 15 años de edad, y un 5 % de las mujeres lo habían
experimentado en los 12 meses previos a la encuesta. Esto implica que 9
millones de mujeres en la UE fueron víctimas de acoso en un periodo de 12
meses. </span></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-size: 10.0pt;">En torno al 12 % de las encuestadas indicaron que
habían experimentado alguna forma de agresión o incidente sexual por parte de
un adulto antes de los 15 años, lo que equivaldría a 21 millones de mujeres en
la UE.</span></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-size: 10.0pt;">Los resultados revelan que el 30 % de las mujeres que
han sido víctimas de agresiones sexuales por parte de su pareja actual o de las
anteriores, habían sufrido también violencia sexual en la infancia. </span></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">http://www.infocop.es/pdf/MacroencuestaFRA2014.pdf</span></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-size: small;">PD: Tot el meu suport a Juana R i els seus fills, contra la persecució judicial que està patint. Protegir i defensar els seus fills davant un progenitor maltractador no és cap delicte! Davant un sistema patriarcal i una justícia masclista, la desodediència és la única sortida. #Juanaestáconmigo #TodxsconJuana</span></span></div>
</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-41082584246253292782017-08-04T00:01:00.000+01:002017-08-04T00:01:00.148+01:00La anguila
<style>
<!--
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:ES;}
p
{mso-style-unhide:no;
mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:ES;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;}
@page WordSection1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
-->
</style>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-2gZ54n8qpcc/WYOrGkjbpUI/AAAAAAAAF3A/rAq6RMWNYXs0zrrBKmGfqyXUE12rXvcQgCLcBGAs/s1600/Huevo_anguila.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="266" data-original-width="400" height="212" src="https://2.bp.blogspot.com/-2gZ54n8qpcc/WYOrGkjbpUI/AAAAAAAAF3A/rAq6RMWNYXs0zrrBKmGfqyXUE12rXvcQgCLcBGAs/s320/Huevo_anguila.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="color: #1d2129; font-family: Helvetica; font-size: 10.5pt; mso-bidi-font-family: Helvetica;">A veces iba
con mis hermanos y mi primo a pescar. Solíamos ir al puerto en autobús. Ellos
tenían cañas con carrete y aparejos; yo, un palito con un sedal atado en un
extremo y un simple anzuelo. Mi palito no daba problemas, pero ellos, en
cambio, se pasaban media tarde desenredando las líneas, desatascando los
carretes, ajustando las boyas y los plomos… Bien, pero la cuestión no es ésa;
no es que yo pescara más con menos recursos y más rudimentarios por ser una
niña de ocho años. Lo que voy a contar es otra cosa.</span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="color: #1d2129; font-family: Helvetica; font-size: 10.5pt; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Aquel día
no fuimos al puerto, fuimos al río, ya muy cerca de la desembocadura en la
playa. Ya habíamos ido otras veces, aunque en el río sólo había muiles y no
eran muy apetecibles. Tampoco es que comiéramos lo que pescábamos, que
normalmente nunca llegaba a casa porque lo dejábamos en los solares a los
gatos.</span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="color: #1d2129; font-family: Helvetica; font-size: 10.5pt; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Había un
señor.</span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="color: #1d2129; font-family: Helvetica; font-size: 10.5pt; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Había un
señor muy mayor -tenía el pelo completamente blanco- que llegaba en bicicleta y
solía pararse a charlar un rato. Era simpático, supo ganarse nuestra confianza.
Recuerdo aquella dentadura tan blanca, seguramente postiza. También recuerdo
que tenía una cojera pronunciada y que siempre llevaba camisas a cuadros.</span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="color: #1d2129; font-family: Helvetica; font-size: 10.5pt; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Volviendo a
aquel día, mi hermano pequeño cruzó el puente y pasó a la otra orilla. Al cabo
de un rato, lo vimos entusiasmado sacando un pez que había picado el anzuelo.
Nos gritó que era una anguila. Yo jamás había visto una. Caminé hasta el
puente, lo crucé y fui a ver la anguila. No era gran cosa. Mi hermano me la
regaló y yo la agarré con dos dedos. Estaba fría, viscosa, y se debatía
abriendo mucho la boca.</span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="color: #1d2129; font-family: Helvetica; font-size: 10.5pt; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Retomé el
camino de vuelta a la otra orilla y, de repente, apareció el señor amable, que
también había cruzado el puente en bicicleta. Paró la bici, se bajó y me
propuso llevarme en el trasportín. Yo acepté y él me dio unas indicaciones
innecesarias para subirme. ¡Como si nunca me hubiera subido yo en un
trasportín! Me dijo "Pones una pierna a cada lado de la rueda y luego te
sientas". Y eso estaba haciendo cuando antes de llegar a sentarme sentí
sus dedos escurrirse por mi entrepierna debajo de las bragas. Me sobresalté y
me quité. Y él, con aquella sonrisa de dientes exageradamente blancos, me dijo
que no lo estaba haciendo bien, que lo volviera a intentar. Pensé por un
instante que yo me había equivocado, que el señor no pretendía tocarme ahí, que
fue algo fortuito, sin querer. Y volví a intentarlo. Y volví a sentir por
segunda vez sus dedos deslizarse muy rápidos y certeros por debajo de mis
bragas y tocarme ahí donde jamás, nunca, nadie me había tocado.</span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="color: #1d2129; font-family: Helvetica; font-size: 10.5pt; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Me asusté
pero no me atreví a exteriorizarlo. Porque aún me quedaba la duda. Cómo aquel
señor tan amable y tan mayor… No, no podía ser. No era posible. O sí. No lo
sabía. No lo entendía. Le dije que volvía andando y él insistía en llevarme.
Todavía lo oigo decir "Ven, nenina, ven, ven…"</span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="color: #1d2129; font-family: Helvetica; font-size: 10.5pt; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Apuré el paso y luego corrí. Al cruzar el puente, me di cuenta
que la anguila ya no estaba fría, que tenía la misma temperatura que mis dedos,
que ya no se debatía, ya no se erguía, su cuerpecito colgando. Y me entraron
muchas ganas de llorar por la anguila muerta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"> B. O.G.</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-1324090012215349062017-07-05T23:38:00.000+01:002017-07-05T23:38:17.526+01:00Tormenta en un día de verano<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Carlito;
mso-font-alt:Calibri;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-520092929 1342237951 9 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
mso-hyphenate:none;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-no-proof:yes;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;}
@page WordSection1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;
mso-footnote-position:beneath-text;}
</style>
-->
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-GYmayFEmAQw/WVwUSeNP1yI/AAAAAAAAFkg/bcPrLvprXdMO7aOaf42rWcnUn6hirpj9QCLcBGAs/s1600/cielo_azul.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="773" data-original-width="1269" height="242" src="https://4.bp.blogspot.com/-GYmayFEmAQw/WVwUSeNP1yI/AAAAAAAAFkg/bcPrLvprXdMO7aOaf42rWcnUn6hirpj9QCLcBGAs/s400/cielo_azul.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El sol
brillaba con fuerza en un cielo completamente despejado, que enseñaba su azul
pulcro y reluciente.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El calor era tan ardiente que incrementaba las ganas que
tenía de vivir esos días de julio entre la playa y la piscina, disfrutando de
las aguas cristalinas y de ese olor a cloro que se había convertido en un aroma
imprescindible del verano. </span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Faltaban
dos días para mi cumpleaños y la emoción por celebrar ese momento, la emoción
de ser un año más mayor, me hacía sentir enérgica y radiante. </span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Yo me
encontraba en la piscina, con mis amigas. Habíamos estado toda la mañana en la
playa y tocaba pasar un rato por la piscina, antes de subir a casa.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No me
había quitado la camiseta en toda la mañana; de hecho, en las dos semanas que
llevaba de vacaciones no me había atrevido a mostrar mi torso, todavía, en
público. Ese verano había empezado a notar ciertos cambios en mí. Cambios
importantes que me hacían tomar conciencia sobre la transformación que estaba
sufriendo mi cuerpo, en su paso por la pubertad. Además de experimentar nuevas
sensaciones, que me llevaban a pensamientos y deseos antes inexplorados,
también sentía que mi cuerpo estaba tomando su propia forma, principalmente mis
pechos, que en su desarrollo parecían estar deseosos por salir al mundo.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El
verano anterior apenas se me veían dos diminutos bultos, que dejaban asomar su
pequeño y casi inapreciable pezón. En ese tiempo, ni siquiera prestaba atención
a eso, así que me resultaba realmente fácil mostrarme casi desnuda. Vivía con
total normalidad y sin ningún tipo de alerta o tensión pasarme el día entero
solamente con la parte de abajo del bikini, ya fuera en la playa o la piscina.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Con mi
camiseta puesta, la cual se había convertido en mi fiel aliada y me ayudaba a
sobrellevar esta nueva y curiosa inseguridad, corría por el bordillo, de un
lado a otro de la piscina, tirándome agua con mis amigas y disfrutando entre
los gritos y las risas de ese pequeño y a la vez maravilloso juego de mojarnos.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Obviamente,
mi camiseta estaba cada vez más empapada, pero aún así, yo me resistía a
sacarla de mi cuerpo. Estaba sumergida en esa nueva y desconocida sensación
intentando averiguar qué lugar debían ocupar mis pechos. Pensaba que quizá
tocaba el momento de comprarme un bikini con la parte de arriba o un bañador,
el cual me taparía, también, esa tripita que empezaba a resultarme un tanto
incómoda. Pero me sentía tan extraviada con todo eso, que me resultaba difícil
resolver ese asunto y no sentirme entre dos tierras. Dejármela puesta, sin duda
alguna, era la mejor opción.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">De
pronto se acercó él. Era el padre de un amigo y vivía en la misma planta de
apartamentos que mis padres y yo. Su hijo y yo, que teníamos la misma edad,
jugábamos juntos desde los dos años y él y su mujer eran prácticamente como de
la familia. Los días de verano siempre los pasábamos compartiendo las
vacaciones.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Me
llamó, y yo me acerqué. Cuando estuve frente a él, se me quedó mirando, me
cogió la camiseta y mientras me la levantaba con sus manos, dijo:</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">-
Llevas la camiseta muy mojada; quítatela. Como vayas así a casa, tu madre te va
a reñir.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Levantó
la camiseta hasta mi cuello, clavó sus ojos en mis pechos y yo sentí un
escalofrío que recorrió todo mi cuerpo, tan fuerte, que me quedé completamente
paralizada. Me di cuenta de lo que su mirada buscaba, y mientras volvía a bajar
la camiseta al mismo tiempo que decía:<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>«bueno, no la tienes tan mojada como pensaba» noté como sus dedos, de
una forma muy suave y sutil, rozaron mis pezones. Mis pies se clavaron al
suelo. Mi cuerpo se tensó y perdí la voz y la movilidad. Con una sonrisa en su
boca, me miró, dio media vuelta y se fue por dónde había venido. Yo me quedé
ahí, parada, petrificada, absorta por lo que acababa de pasar.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Con
mucho esfuerzo e intentando no perder el equilibrio, me moví del sitio y fui
caminando hasta uno de las bancos que había en la piscina. Dejé caer mi cuerpo,
que ahora pesaba como si estuviera lleno de cemento, me senté y de nuevo mis
pies se clavaron al suelo. </span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Fue ahí
donde cesó el juego, donde desapareció la euforia y la alegría. Donde se esfumó
la ilusión por mi cumpleaños y la emoción por hacerme mayor. Ni dos minutos
atrás, me había sentido quebrantada, despreciada, abusada y violentada. Fue en
ese momento que crucé una línea que no tenía que haber cruzado. Una línea a la
que fui llevada sin mi consentimiento, por quien resultaba ser alguien que yo
creía de confianza y cariño para mí, por quién debería haberme cuidado y no
llevarme a un lugar de miedo y confusión. Ese alguien que me llevó a transgredir
una parte íntima y personal. Alguien que decidió llevarse por su cuenta la
primera experiencia, al contacto, de mis pechos, con unas manos que no fueran
las mías - de un modo que yo no había elegido ni deseado por mí misma. </span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Empecé
a sentirme desnuda, tan desnuda que ni mi camiseta, mi fiel aliada, podía
protegerme de sentirme así. Era como si hubiera desaparecido. Y me quedé ahí,
expuesta ante el mundo.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Me cayó
una gota en la cara, que me hizo despertar de esa parálisis onírica que acababa
de empezar. Miré hacia arriba y vi que el sol radiante había desaparecido. Que
el cielo con su azul pulcro y reluciente había sido tapado con grandes nubes
negras y entonces, empezó la tormenta...</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La
lluvia cayó con fuerza, el viento comenzó a soplar hercúleo y los truenos y
relámpagos se acercaban abriéndose paso entre mar y cielo.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Todo el
mundo empezó a correr, buscando un sitio para refugiarse. Yo seguía sentada en
el banco. El peso de mi cuerpo seguía impidiéndome moverme y mi mente había
decidido diluirse junto con la tormenta, la cual estaba cogiendo, cada vez, más
y más fuerza.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">-
¡Raquel, Raquel!, ¿qué haces aquí? ¡Vamos!, nos estamos empapando, vamos a
refugiarnos dentro del portal -gritaba Ana mientras me tiraba del brazo.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Me dejé
llevar por ella y me despegué del lugar. Corrí hacia el portal, todo lo deprisa
que daban mis piernas. Entramos y yo me quedé mirando la tormenta a través de
los cristales, con el deseo de que los rompiera y me llevara volando con ella. </span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La
lluvia, el viento, los truenos y los relámpagos se habían convertido en las
lágrimas, la frustración, la rabia y la impotencia que momentos antes acababa
de sentir y no había sido capaz de mostrar. Ahora la tormenta mostraba todo eso
por mí.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">-
¿Raquel, qué te pasa? -preguntó Ana, con cara de extrañada.- De pronto te has
quedado como atontada.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">- No me
pasa nada -le dije.- Sólo que me duele un poco la tripa.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">¿De qué
modo podía contar lo que acababa de vivir? ¿Habría tenido yo la culpa por ir
con la camiseta mojada? ¿Acaso esa persona, tan cercana a mi familia, no era
alguien que debía cuidar de mí? Pensarían que me lo estaba inventando todo...
que eran fabulaciones mías y lo estaba exagerando.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">A casi
dos días de mi noveno cumpleaños me encontraba haciéndome preguntas que no
correspondían a una niña de mi edad. Preguntas que abarcaban espacios que
debían haber sido explorados desde el consentimiento y la responsabilidad.
Había sido llevada de la inocencia y la vulnerabilidad, a un lugar que quedaba
fuera de mi manejo. ¿Cómo le iba a explicar, entonces, todo eso a Ana? Me
resultaba más fácil guardarlo dentro de mí. Fue en ese momento que decidí
esconderlo en alguna parte de mi cabeza.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">-
¡Raquel!, vamos, hay que irse a casa. Se acerca la hora de comer y tu madre me
pidió que te llevará sobre las dos -me dijo él. Y poniendo un brazo sobre mis
hombros y el otro sobre los de su hijo, nos fuimos los tres hacia el ascensor.
Me dejé llevar con mi cuerpo, ahora convertido en plomo, con la mirada al suelo
y la voz extraviada, impotente y paralizada. Asimilando, como podía, la
experiencia que me había quitado la sensación de estar viva.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: right;">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: right;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="FR" style="font-size: 11pt; line-height: 200%;">E</span><span lang="FR" style="font-size: 10pt; line-height: 200%;">STHER</span><span lang="FR" style="font-size: 11pt; line-height: 200%;"> H</span><span lang="FR" style="font-size: 10pt; line-height: 200%;">. </span><span lang="FR" style="font-size: 11pt; line-height: 200%;">L</span><span lang="FR" style="font-size: 10pt; line-height: 200%;">UCAS</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-75833493021459423832017-06-12T09:00:00.000+01:002017-06-14T22:57:03.099+01:00La vida de Anna<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=NRX2mKbS6J8" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;" target="_blank"><img alt="https://www.youtube.com/watch?v=NRX2mKbS6J8" border="0" data-original-height="1429" data-original-width="1000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCAdYam44JUfFSARP1518StivDBksFgBapvaMbmbxfh-tG2XvhfbIfZaghR3snVeMVNfQH4kSxVt-lcq2WmoZ2hDytmfYnsPyOl0R_-rrZ0zDnx9SK7VQHztxeHyPtEc-s9hgEsYVa01M/s400/POSTER_LVDA-11.jpeg" width="278" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Click sobre la imatge per veure el trailer</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: x-small;"><span style="font-size: small;">Aquesta setmana s'estrena el film "La vida de Anna" de la directora </span><span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-size: small;">Nino Basilia i des d'aquest bloc volem fer difusió de la mateixa perquè visualitza diferents tipus de violències estructurals, així com el patriarcat i el masclisme imposa els rols i el treball de cures, i com sorgeix el coratge de les dones lluitadores en situacions extremes. </span></span></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: x-small;"><span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-size: small;">El film s'estrena el proper 16 de Juny de 2017. Us la recomanem a totes i tots. </span></span></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: x-small;"><span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-size: small;">Es podrà visionar en les següents sales:</span></span></span><br />
<ul>
<li><u><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span>Castelldefels - Cinemes Metropol</span></span></span></u></li>
<li><u><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span>St Feliu de Llobregat - Cines Baix</span></span></span></u></li>
<li><u><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span>Girona - Cinemes Albèniz</span></span></span></u></li>
<li><u><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span>Lleida - Espai Funatic</span></span></span></u></li>
<li><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span>Madrid- Cines Renoir Princesa</span></span></span></li>
<li><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span>Bilbao - Multicines 7</span></span></span></li>
<li><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span>Valencia - Cines Babel</span></span></span></li>
<li><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span>Valladolid - Cines Broadway</span></span></span></li>
</ul>
<br />
<div>
<span style="font-size: small;"><i><b><span class="m_-3419835075683133203gmail-m_-8191892139066076293gmail-m_-8404596700886034426gmail-m_4041239028577836987gmail-m_3558748139261069231gmail-m_-4214858490289749076gmail-m_6013054241983592158gmail-m_9147896334421476159m_-8184845393326441081gmail-il">Sinopsi: La</span> Vida de Anna</b> cuenta <span class="m_-3419835075683133203gmail-m_-8191892139066076293gmail-m_-8404596700886034426gmail-m_4041239028577836987gmail-m_3558748139261069231gmail-m_-4214858490289749076gmail-m_6013054241983592158gmail-m_9147896334421476159m_-8184845393326441081gmail-il">la</span> historia de<b> </b></i><i>Anna, una joven madre soltera obligada a tener varios trabajos para mantener a su hijo autista. Para mejorar <span class="m_-3419835075683133203gmail-m_-8191892139066076293gmail-m_-8404596700886034426gmail-m_4041239028577836987gmail-m_3558748139261069231gmail-m_-4214858490289749076gmail-m_6013054241983592158gmail-m_9147896334421476159m_-8184845393326441081gmail-il">la</span>situación
de ambos, decide emigrar de Georgia a los Estados Unidos. Anna se
arriesga e intenta conseguir un visado ilegal con el que poder viajar a
América.</i></span></div>
<div>
<span style="font-size: small;"><i>A través de un estilo realista, <b><span class="m_-3419835075683133203gmail-m_-8191892139066076293gmail-m_-8404596700886034426gmail-m_4041239028577836987gmail-m_3558748139261069231gmail-m_-4214858490289749076gmail-m_6013054241983592158gmail-m_9147896334421476159m_-8184845393326441081gmail-il">La</span> Vida de Anna</b> capta hábilmente los sentimientos de esperanza de una madre y su lucha diaria para poder salir adelante.</i></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: small;"><span style="background-color: white; color: #222222;">El film ha sido seleccionada en diferentes</span><span style="background-color: white; color: #222222;"> festivales internacionales (Cairo International Film Festival, Arras Fim Festival, etc.). En el Estado Español ganó el premio a Mejor Película en el Festival Internacional de Cine de Mallorca Evolution! y </span><span class="m_710883816822942772gmail-m_-8191892139066076293gmail-m_-8404596700886034426gmail-m_4041239028577836987gmail-m_3558748139261069231gmail-m_-4214858490289749076gmail-m_6013054241983592158gmail-m_9147896334421476159m_-8184845393326441081gmail-il" style="background-color: white; color: #222222;">la</span><span style="background-color: white; color: #222222;"> Luna de Valencia en el Festival Internacional de Cine de Valencia.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: small;">El guión de La Vida de Anna ganó en el Centro Nacional de Cine de
Georgia y fue premiado con su participación y estreno mundial en
el Festival Internacional de Cine de Göteborg, en Suecia.
Filmografía seleccionada: A Crack (2006), 6 ½ Minutes (2006),
Almond House (2007), La Vida de Anna (2016).</span><br />
<br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: small;">La directora </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: x-small;"><span style="font-size: small;">Nino Basilia Nacida en Georgia, Nino Basilia estudió Filología en el Instituto
Pedagógico de Tbilisi. Publicó varias novelas mientras lo
simultaneaba con la escritura de guiones para películas y series de
televisión. Cuando decidió dedicarse a la dirección de cine se fue a
Moscú, donde se graduó en el Instituto de Guionistas y Directores.
Después de terminar sus estudios, regresó a Georgia, donde realizó
varios documentales y trabajó como directora de televisión y
documental. </span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: x-small;"><span style="font-size: small;">Per a més informació contactar amb:</span></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: x-small;"><span style="font-size: small;"> <a href="http://compacto.coop/films/la-vida-de-ana/">http://compacto.coop/films/la-vida-de-ana/</a></span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://compacto.coop/films/la-vida-de-ana/" target="_blank"><img alt="http://compacto.coop/films/la-vida-de-ana/" border="0" data-original-height="1429" data-original-width="1000" height="640" src="https://4.bp.blogspot.com/-B3NEb3jbrhc/WUGwObLpsCI/AAAAAAAAFZQ/ki3-pZMWeZ0VcYPdDvCiFoS-JYqOkIs7ACLcBGAs/s640/POSTER_LVDA-11.jpeg" width="446" /></a></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640458096124218605.post-43053469146204994872017-05-06T22:24:00.001+01:002017-05-06T22:24:31.281+01:00QUAN L'EMPRESA ÉS CÒMPLICE DE L'AGRESSOR MASCLISTAArticle publicat al diari SOLIDARITAT OBRERA el passat 1 de Maig de 2017:<br />
<br />
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-hansi-font-family:Cambria;}
@page WordSection1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
-->
</style>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-zxrxQ4NtdQ0/WQ4-088soSI/AAAAAAAAEvE/Z1k_mzdUpJAoHZW1nLYjxH2MuABeqnBiwCLcB/s1600/1072895_1.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://4.bp.blogspot.com/-zxrxQ4NtdQ0/WQ4-088soSI/AAAAAAAAEvE/Z1k_mzdUpJAoHZW1nLYjxH2MuABeqnBiwCLcB/s320/1072895_1.jpeg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
QUAN L’EMPRESA ÉS CÒMPLICE DE L’AGRESSOR MASCLISTA</div>
<div class="MsoNormal">
Rubén Sanchez Ruiz</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
En
general l’afectació emocional i psicològica de qualsevol origen és menystinguda
encara avui pel sistema sociosanitari actual a l’hora de contemplar-la com a
motiu legítim de baixa laboral, la malaltia física en canvi té una mica més d’estatus,
sempre passa per sobre com quelcom més objectiu i més demostrable, encara que
després de la terrible estafa capitalista anomenada crisi dels darrers anys
fins i tot els problemes de salut física s’ha minimitzat la seva importància,
en el sentit que milers de treballadores i treballadors han anat malalts/es a
treballar per por a ser acomiadades o per evitar la retallada corresponent en
funció dels dies de baixa gaudits.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Crec
que la tendència globalitzadora empresarial de deslocalitzar implica la
percepció de treballadores i treballadors d’occident com a “privilegiats que es
queixen per tot” <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i per tant l’empresa
pressiona en l’afany d’extreure la màxima productivitat i comporta la contrareacció
de la classe treballadora d’obviar els indicadors de risc que el propi cos i la
pròpia ment envia a la persona treballadora que es troba en una situació límit,
s’ignora el missatge “no pots més, descansa i agafa la baixa laboral” , cal
reivindicar que la baixa laboral no és cap privilegi, és un dret de totes i
tots, el sistema sanitari còmplice del poder empresarial i econòmic intenta
transmetre un sentiment de culpabilitat per “no treballar i cobrar igualment”...
en aquest sentit destacar el paper de l’ICAM com a organització deshumanitzada que
en aquesta mateixa direcció ha funcionat com a braç executor i còmplice de tota
aquesta violència patriarcal i capitalista, la legitima cada dia des dels seus
tribunals mèdics i informes tacats de sang que condemnen a la misèria centenars
de persones. Com a dada significativa l’ICAM considera la violència masclista
com a “problema familiar” incomplint de forma clara l’objecte de la llei
catalana 5/2008 és <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">l’eradicació de la
violència masclista i la remoció de les estructures socials i dels
estereotips culturals que la perpetuen, amb la finalitat que es reconegui
i es garanteixi plenament el dret inalienable de totes les dones a desenvolupar
la pròpia vida sense cap de les formes i dels àmbits en què aquesta violència
es pot manifestar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Però
voldria exemplificar més concretament algunes vulneracions que les dones
supervivents a la violència masclista que treballen dins una empresa s’han
d’afrontar i pateixen diferents formes de violència institucional laboral. Cal
dir d’entrada que existeixen excepcions, hi ha empreses escrupolosament
responsables i que compleixen estrictament els drets i actuen com a co-terapeutes
en la recuperació de les dones supervivents, però són excepcions quan haurien
de ser norma segons la mateixa Llei 5/2008 article 32 citada abans <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">“Aquesta llei estableix mesures integrals
respecte a la prevenció i la detecció de la violència masclista i de
sensibilització respecte a aquesta violència, amb la finalitat d’eradicar-la de
la societat, i també reconeix els drets de les dones que la pateixen a
l’atenció, l’assistència, la protecció, la recuperació i la reparació integral.</span> </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
La
majoria de les empreses obstaculitzen el procés de recuperació, si la
supervivent treballadora es troba de baixa laboral rep diferents trucades del
responsable i múltiples emails perquè es reincorpori el més aviat possible, hi
ha un argument que he sentit sovint i que té un punt pervers: “ja veuràs, t’anirà
bé tornar a la feina”, doncs depèn del cas, depèn del context i del clima laboral,
depèn de la càrrega de feina, depèn de la relació amb els companys i
companyes,..depèn perquè pot esdevenir una font d’estrés important que
perjudiqui encara més l’afectació post-traumàtica aguda i provoqui que sigui
crònica, així que compte! </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Hi
ha casos concrets que pot ajudar la rutina laboral a estructurar i normalitzar
el dia a dia, però en la majoria de casos de violència masclista, la ruptura i
denúncia suposa una reorganització de tota la vida de la dona, de les seves
càrregues familiars, dels seus horaris laborals i personals,...i comptar amb el
suport de moltes altres persones per tant requereix temps i recursos per gestionar
i preparar el seu nou projecte vital.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Desgraciadament
he vist amb els meus propis ulls com moltes empreses han actuat de forma
nefasta davant situacions d’aquest tipus, sempre culpabilitzant a la dona
supervivent de la seva situació i acomiadant-la a la mínima per considerar-la
“una treballadora amb problemes”. Un exemple, una coneguda empresa de roba
esportiva “va acomiadar” a una treballadora que havia denunciat 3 vegades a la
seva ex-parella, i aquest agressor masclista ja va amenaçar-la amb fer-li la
vida impossible i fotre-la, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i així va
ser, es dedicava a presentar-se al seu lloc de treball dia sí dia també dins el
centre comercial on estava la botiga on treballava, el personal de seguretat en
veure’l o ser avisat per la treballadora el convidava a marxar del recinte, i aquest
agressor després d’organitzar un escàndol cridant feia la corresponent
reclamació a la botiga, una vegada i una altra, i això va provocar que
l’empresa prengués la decisió “per evitar problemes” de no renovar el contracte
a la treballadora. Imagineu en quin estat d’impotència es va trobar la dona
supervivent, a l’afectació corresponent per l’assetjament i la violència
masclista patida dins la relació, es suma la indignació de perdre el seu lloc
de treball de forma injusta i sense cap motiu directament associat a la seva
competència, sinó per culpa de l’ex-parella i la seva conducta assetjadora. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
La
cicatrització de les ferides emocionals requereix temps, sí temps, i això vol
dir el que sigui necessari. I en moltes ocasions és imprescindible un
tractament psicològic especialitzat, si la dona treballadora està en actiu
l’empresa té l’obligació de facilitar i flexibilitzar l’horari laboral perquè
pugui beneficiar-se i assistir al mateix. Les absències o faltes de puntualitat
motivades per la situació física o psicològica derivada de la violència
masclista es consideren justificades quan així ho determinen els serveis
socials d’atenció i de salut, això sí, s’han de comunicar el més aviat possible
a l’empresa corresponent. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
La
dona supervivent té dret a la reducció i/o reordenació del temps de treball. Té
dret al canvi de centre de treball, a la mobilitat geogràfica, a la suspensió
de la relació laboral amb reserva del lloc de treball,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a l’extinció del contracte laboral i fins i
tot adaptar les funcions del lloc de treball de la dona treballadora per
potenciar la seva recuperació, això és complir amb els articles 21, 24, 25, 26
de la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre de Mesures de protecció integral
contra la violència de gènere.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aquests
drets poden esdevenir mesures de protecció efectives quan es produeix
assetjament o persecució per part de l’agressor masclista, és a dir ell coneix
les seves rutines horàries, la ubicació del lloc de treball,...per tant un
canvi ràpid d’horari o de seu en aquest sentit dificulta que l’agressor pugui
perpetrar una nova agressió al finalitzar la jornada laboral, ja que com menys
informació disposi l’agressor de la dona supervivent millor. En la protecció i
autodefensa de les dones supervivents s’ha d’implicar tota la comunitat, no
podem deixar en mans exclusives de les forces i cossos policials aquesta
competència, perquè no és efectiu, cal que totes les estructures i persones des
de la seva àrea fàcil tot el possible per facilitar la recuperació de les
supervivents, perquè si som coherents sempre hem defensat que la violència
masclista és un problema social i no personal de la dona.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Recordar
des d’aquest text a les mútues sanitàries especialment que existeix un protocol
específic comú quan es trobin davant un cas d’una dona supervivent a la
violència masclista no l’han de citar cada 15 dies ni 1 cop al mes, han de limitar-se
a rebre un mail o fax de la institució responsable del tractament psicològic on
en poques línies quedi explícit que aquesta dona ha patit violència de gènere i
es recomana la baixa laboral i que no la revictimitzin més.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
He
estat testimoni que quan una dona supervivent a la violència masclista ha
trencat amb la relació abusiva, ha posat la seva dignitat i llibertat per sobre
de l’amor romàntic, ha vençut la dependència emocional i cicle de la violència,
ha destruït la manipulació de l’agressor , i ha fet un treball de
conscienciació social d’aquesta violència masclista necessàriament s’ha posat
les ulleres de gènere, s’ha empoderat i també ha començat a veure altres formes
abusives de violència dins l’àmbit laboral o familiar i ha mobilitzat els seus
recursos per lluitar pels seus drets, això ha suposat un canvi de 360º en la
seva vida. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Per
acabar dir que el sistema judicial també hauria d’actuar contundentment contra
aquests casos d’empreses que vulneren conscientment tots els drets aquí
recollits, les empreses com a part de l’exosistema han de responsabilitzar-se i
promoure dinàmiques no violentes dins les seves estructures. I quan dins dels
seus equips de treball hi ha dones treballadores supervivents facilitar el
màxim el seu procés de reincorporació, la seva recuperació emocional i vetllar
perquè això sigui una realitat . Qualsevol sindicat ha de defensar els drets de
treballadores i treballadors, però si és un sindicat anarquista encara ha
d’establir com a prioritari el suport a les dones supervivents a la violència
masclista, la construcció d’una xarxa solidària i efectiva en la defensa dels
seus drets i la lluita social contra el patriarcat com a principal font de
sofriment, dolor i mort.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Rubén
Sanchez Ruiz</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com1